rodar per cuenca - 4 octubre 2009; 1h; 10kms

Cuenca, dissabte 08:30

Estic aquí amb la Meri gaudint d'un premi a l'Innovació que Prysmian em va otorgar fa uns mesos.

Vam decidir venir aquí per veure les famoses Casas Colgadas i realment m'ha sorprès gratament. Quina ciutat més interessant. Històricament és impressionant. Passejant per qualsevol racó de la ciutat tens edificis que daten des de 1177 (quan es va alliberar dels àrabs) fins a altres actuals passant pel Tribunal de la Inquisición (segle XVI). O la casa del mític cantant Perales. Quina passada!

Ah, i que dir del morteruelo! L'heu provat? Feu-ho. És el no va más. Què bé que es menja aquí....

I aprofitant que la Meri dorm, surto a rodar el dissabte pel matí.

Com que no ho conec, sortint del Parador Nacional, i passant pel pont de San Pablo al costat de les "Casas Colgadas", enfilo per un camí a la dreta

que va per sota de la part alta de la ciutat. Vaig pujant fins arribar a l'entrada del castell (Arco del Bezudo) i d'allà, sobre asfalt, pel Camí de San Jerónimo.

Són quarts de nou del matí, fa solet però fa fret. Estem a no més de 10 graus. Jo vaig en malles curtes i una samarreta de màniga curta....les mans les tinc gelades....Però a mida que avanço, el sol escalfa una miqueta més cosa que em fa sentir més be.

El camí és planer i em trobo amb altres corredors, gent que camina i uns quants ciclistes. El paisatge que des d'aquí veig és impressionant. Sembla la Capadòcia turca. La orografia que envolta Cuenca et trasl.lada a terres turques. És plena de les curioses formacions que han fet única a la regió de l'Anatòlia central.

Torno pel mateix matí camí i arribo al capdemunt de la ciutat. Entro per la porta del castell àrab que data del 1100 i enfilo, carrerons avall, camí fins la Hoz del riu Húecar i aleshores enfilar el km que falta per tornar al Parador.

Quina passada de ciutat!