De sempre quan pujava cap el port de la Bonaigua veia una pista que s'endinsava cap a les muntanyes sense veure-hi el final.
Es avui, aprofitant que ens han convidat al casament del Xarly i la Vicky, que m'escapo de bon matí a "explorar" aquesta pista que tantes vegades havia volgut fer.
Fa fred. El cotxe marca 12 graus. El sol escalfa els cims però la fresqueta del fons de la vall m'obliga a posar-me el buff tapant-me el cap i un paravent.
Engego màquines des del pont de de Ruda, una mica després de Baqueira, en direcció les nevades muntanyes de finals de maig.
Estic sol. M'envolten unes vaques que em vigilen quan passo entre elles.
Passo per davant del pastor qui em saluda amb cara de preguntar-se que nassos estic fent a aqueslles hores per aquells barris. M'avança un cotxe amb una parella....On aniran?.
Jo continuo corrent. Passa una hora i arribo al final de la pista. Em trobo la parella preparant-se els esquis per pujar al refugi Saboredo per anar a fruir del fantàstic dia que ja tenim aquí.
M'indiquen que he de seguir la pista cap el refugi. Però me n'adono que la pista és una improvisada riera per on baixa l'aigua de la neu que encara existeix. Mireu a la foto!!!
A les meves espatlles, el sol ja il.lumina el cim de Beret, amb molta neu encara.
Començo a enfilar la pista cap el refugi de Saboredo....Còrrer és dificil. El sol és ple de pedres soltes , mullades, relliscoses....l'aigua és fredíssima. Vaja, que tot convida a fer mig tomb....A més la neu va aparexient cada cop en clapes més grans i nombroses.
La nombrosa neu sobre la pista m'obliga, ara si, a girar cua i començar a enfilar el punt inicial d'aquesta interessant sortida.
Fitxa tècnica:
15660 m.
1h 58min
Ritme mig: 7':34'' /km
Desnivell acumulat: 1418 m.
Alçada màxima assolida: 2065 m.