VI Belchite Desertica Extrema , 5 de juliol, 22'5 kms, 2h 05min

Després dels 9km i de la visita cultural d'ahir, a les 9:00, agafem el bus que l'organització ens ha posat a la disposició dels 400 corredors i corredores per anar a La Puebla de Albortón. Des d'allà farem els 22 kms fins a Belchite pasant per les muntanyes del darrera de la Puebla, enfilant cap al congost de Zafrane i , per la via de l'antic tren miner de Utrillas prendre una recta de 1o kms fins els voltants de Belchite. Allà, pel mig dels camps d'oliveres farem els 3 darrers kms per anar cap a la meta al costat de la piscina...

Però abans de tot això cal fer-nos la foto típica:

Ens hidratem abans de la cursa......l'experiència en la cursa d'ahir dissabte ens ho recomana .

I a còrrer.....

Veieu quin és la guanyadora (també la de l'any passat):
Només dir-vos que la resta de corredors estàvem 30 min abans a la línia de sortida patint ña calor i ella, la Raquel Llamas, arribava 10 minuts abans, baixava del cotxe del seu trainer just per escalfar i au, a fer kms.


Els primers 8 kms són de pujada a la muntanya del darrere el poble fins la cresta des d'on baixarem cap el poble. D'allà ens desviem a la dreta seguint parale.lels a la carretera per endinsar-nos al congost de Zafrane....Molt curiós el que s'amaga entre les muntanyes d'aquesta zona....! Un congost amb un pont bombardejat a la guerra...Una cova inmensa a la roca on s'hi fan festes "rave" (l'any passat no vam poder passar per aquí per aquesta causa..)...I d'aquí enfilem la via de l'antic tren d'Utrillas...
Aquí podeu veure un dels punts d'avituallament. En Sergi i jo, assedegats, bevem aigua i ens en tirem pel damunt. Quina calda que feia!
Tot recte patint calor(no tant com ahir)....Moment a l'arribada:

I au, s'acabó! A banyar-se a la piscineta! Quin plaer!

I ara, a dutxar-se i agafar el cotxe per anar a.....

qui hagi anat als sanfermins i no s'ha fet aquesta foto és que no ha estat a Pamplona.
a la plaça de toros o braus a veure "la corrida de rejoneo": boníssima!
a un dels baretos que vam visitar......

el sergi em va traïr dient que el que bevia era aigua amb colorant....

Im presionante...

VI Belchite Desertica Extrema, 4 juliol, 9'5kms, 60min

Valmadrid, dissabte 4 de juliol, 17:30

Circuit circular amb sortida i arribada a Valmadrid a 36graus de temperatura. Uns 200 corredors i corredores estem impacients per ensatar la primera etapa de la sisena edició d'aquesta dura cursa. 9 kms ens esperem.

Ens remullem el cap i ens hidratem el màxim possible abans de la sortida. Ens fem la foto de rigor amb el Sergi i au, a patir.....

Fem el mateix recorregut que l'any passat...però amb molta mes calor. El Sol ens crema la pell.

L'aigua dels punts d'avituallament és calenta...tan calenta que no es pot veure. Optem per remullar-nos..però al contacte de l'aigua calenta amb la pell, la sensació d'ofec és més gran encara.

Decidim acabar la cursa sense patir massa i au, acabem els 9 kms de recorregut com podem. Entrem a meta en 1 hora clavada. Sense presses. Sense pauses. Pensem que els 22'5 kms de demà s'ho valen.

Un cop acabada la cursa, visitem Belchite. Alguns de vosaltres us preguntareu on és i per que és famosa aquesta població....Us ho intentaré explicar. La importància estratègica de Belchite com entrada natural cap a Zaragoza va suposar que es convertís en l'escenari d'una batalla que va destruir per complet el poble. La guerra de 1936 va reduir a runes pràcticament el primitiu casc urbà, havent de construir un poble de nova planta al costat de l'antic emplaçament.

Destrossat per ambdòs bàndols dels qui van lluitar a la guerra civil i posteriorment pels saquetjos de civils, és molt interessant fer-hi una visita. Segons ens van explicar uns locals, les destrosses que es podenm veure i tocar van ser fetes no només per les bombes sino pels propis habitants de Belchite que, en construi-se la part nova, van voler endur-se les parts (balcons, portes...) del que havien estat les seves cases.

En fin....a reposar que demà ens esperen 22 kms a les 10:30!!!!!