LLavaneres ,21 agost 2009
Per quart any consecutiu les famílies que passem l’estiu junt a Sant Pere, pujem al santuari del Corredor per fer un sopar tots plegats. Hem estat 19 adults i 20 nens i nens que a les 21:00 hem estat a taula en el resturant a costat del santuari.
Però vosaltres direu, que nassos pinta un sopar familiar al blog del Carles?. Doncs la gràcia és que mentre la majoria hi va en cotxe, uns altres hi anem o en btt i/o corrent. Són 9 kms d’anada i 9kms de tornada per la pista que surt de la cornis. Mentre la pujada la fem a les 19:00 (encara de dia), la tornada la fem ja de nit, després de sopar, a quarts d’onze, amb frontals que ens il.luminen el camí fins el lloc on hem deixat els cotxes.
El Pep, el Thomas, el Josep, l’Anna, el Sergi i jo mateix som els “escollits” aquest any per gaudir de l’entorn del Parc Natural del Montnegre-Corredor.
Però vosaltres direu, que nassos pinta un sopar familiar al blog del Carles?. Doncs la gràcia és que mentre la majoria hi va en cotxe, uns altres hi anem o en btt i/o corrent. Són 9 kms d’anada i 9kms de tornada per la pista que surt de la cornis. Mentre la pujada la fem a les 19:00 (encara de dia), la tornada la fem ja de nit, després de sopar, a quarts d’onze, amb frontals que ens il.luminen el camí fins el lloc on hem deixat els cotxes.
El Pep, el Thomas, el Josep, l’Anna, el Sergi i jo mateix som els “escollits” aquest any per gaudir de l’entorn del Parc Natural del Montnegre-Corredor.
En 61 minuts ens plantem a destí. Ens desasuem i ens refresquem al bar mentre esperem la resta de families.
El sopar és amanida, escalibada i espàrrecs de primer i de segon butifarres amb patates fregides i mongetes. Fantàstic menú per encarar els 9 kms. de baixada un cop acabt el sopar. Per la mainada en fan un menú infantil (pollastre al forn amb patates fregides i gelat de postre). El preu, 23 i 15 eur respectivament. Sembla car però la quantitat i qualitat del menjar s’ho val.
Tornant a la vessant esportiva de l’esdeveniment, la baixada sota els estels de nit es fa poc a poc. La llum del frontals no permet anar massa depressa i cal anar amb molta atenció amb l’estat de la pista. No és perillós, però amb poca llum, les rodes de la bici es poden posar en els nombrosos reguerots que travessen el camí. Però com que ara es tracta de passar-ho be, anem completxino-xano, aturant-se per beure aigua, per fer alguna foto i sobretot, per eixugar-se les gotes de suor que regalimen per les nostres cares.
60min més tard arribem als cotxes.
I ara, fins l’any proper!!!!!!