Fins avui no he pogut assimilar com l'entrenament de 4 mesos se'n poden anar en orris a causa d'unes condicions atmosfèriques adverses i a unes bambes atrotinades.
No m'ho esperava.
Vaig sortir amb els de 3h 15min.
El ritme era 4:37 i no el veia desmesurat.
Però ja al capdemunt de Creucoberta, abans d'arribar al Camp del Barça, vaig notar que no anava be. Podeu veure a la foto anterior el careto de "mort" que feia baixant per la Diagonal.
No sé que em passava.
Mica a mica la mitjana dels 4:37 se'm feia cada cop més dificil de mantenir...
Km rere km, abans de passar per la mitja, anava notant com s'anava carregant el soleo de la cama esquerra.
Els genolls de les dues cames també se m'anaven carregant....semblava com si estès al km 38.....
El pas per la Sagrada Familia el faig en condicions físiques que feien riure.
I és a l'enfilar Prim avall, cap el 24, que el sóleo no em permet ja fer una passa més i decideixo plegar. Se m'acaba l'aventura de la Marató BCN 2009.
Ara penso que em va poder passar. Havent parlat amb experts del tema em comenten que l'humitat del diumenge podria haver-me passat factura. Que si les bambes eren molt velles, em podien haver causat el mal al soleo. Potser és cert. No ho se. La unica cosa que sé és que ara estic a casa escrivint-vos aquestes quatre ratlles encara mig emprenyat....
Malgrat tot vull felicitar a tots aquells que heu acabat la Marató fent o no fent marca personal.
Vull felicitar a aquells que s'han estrenat en la distància màgica, entre altres, a Sergi "Calvinhu" i al Joan Escala, a qui vaig poder abraçar abans i després dels 42196 metres.
FELICITATS A TOTS!
I com no, el meu còndol a la família del corredor irlandès.