Aquesta vegada anem cap a terres de Lleida, a la comarca de la Noguera. Fa molt de temps que volíem visitar el Congost de Montrebei i el seus voltants. I prop de Corçà és on hi ha dues vies ferrades: l'Olmo-Soler o la de l'ermita de Mare de Déu de la Pertusa i la segona. l'Olmo-Urquiza (que la deixarem per l'any proper).
És doncs, la via de l'ermita que serà coronada el matí de l'onze d'octubre del 2009 pel Jordi, pel Marcel i per un servidor.
Però que fa una ermita dalt d'aquesta cresta imponent?
L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica situada a Corçà, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana , camí del Congost de Montrebei , i és un mirador excepcional sobre l'embassament de Canelles i el Montsec.
Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses, ubicada en forma canònica. La porta d'accés es a la banda nord, ja que a la sud hi ha el penyasegat. A la façana oest hi ha una altra porta ara cegada i que potser comunicava amb alguna construcció contigua.
Fou la capella del castell de sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrra el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei.
Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses, ubicada en forma canònica. La porta d'accés es a la banda nord, ja que a la sud hi ha el penyasegat. A la façana oest hi ha una altra porta ara cegada i que potser comunicava amb alguna construcció contigua.
Fou la capella del castell de sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrra el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei.
La via és fàcil, catalogada en les ressenyes com dificultat 1 de 5. Està ben equipada, potser faltant en alguns llocs del cable-vida que, amb l'embassament de Canelles més que buit allà un centenar de metres sota els teus peus, et fa un respecte considerable.
L'inici de la via està a 10 minuts baixant per l'esquerre de l'ermita. Està marcat per un punt blanc amb un altre més petit de color verd. 
Pots trobar-lo agafant el corriolet que surt al costat del rètol informatiu de la flora i fauna de la zona. Si agafes el corriol que et porta a l'ermita aniràs a la dreta i no el trobaràs mai. Recorda: a l'esquerra sempre, pel costat d'unes flors plantades!.
Un cop més avall, es descubreix una segona ferrata que està en construcció que té molt bona pinta. Hi ha un rètol de prohibit passar. Com que som obedients només mirem...Ja tornarem!.
Ens enfilem via amunt i mica a mica agafem alçada podent gaudir d'una meravellosa vista sobre l'embassament. Arriba un punt en què canvies de vessant. Del solet de les 10 del matí es passa a l'ombra de la vessant nord. Continuem enfilant-nos per passos no massa complicats però amb una timba considerable sota nostre. Poc a poc pujem fins el punt culminant.
Una altra via al currículum.
I ara a per la següent....quina serà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada