Cavalls del Vent 2007

Imatges de l'aventura a l'estiu del 2007.
En Sergi i l'Edi em van acompanyar en un sub 36hores que va
acabar en fiasco. La raó: haver sortit a les 00:00 de la nit sense
haver dormit!....La frase de la travessa: "No hi ha pebrots..."

XXIX MITJA MARATÓ EL ESPIRALL - 2 de novembre de 2008 - 1h 43min

Vilafranca del Penedès


2 de novembre de 2008



Sota una pluja de mil dimonis iniciem aquesta primera participació en la mitja marató per terres del celler de Vilanova.


Amb l'amic d'aventures, en Sergi Calvinhu Garcia, ens disposem a còrrer els 21097 kms per poder baixar dels 1h 45 que havia fet a Vilanova. Ell es troba bé i animat després de la tri-triatló a BCN, després de l'entrenament a BCN...A mi em servirà per acumular kms per Sevilla 09.

Comencem la cursa justament quan, a les 10:00, descarrega un bon ram sobre el barri de l'Espirall. Els primers kms per la vila són sota una intensa pluja i els carrers s'omplen d'aigua rapidament. Hi ha força corredors i l'ambient és bo. Molts corredors dels Fondistes, és clar. Gent de Vilanova i uns quants representants dels correcats....

El km 5 ens porta a la carretera cap a Les Cabanyes, Vilobí i Guardiola de Font-rubí. El desnivell es nota i, encara sota la pluja anem a un ritme per sota de 5:00 que pot fer arribar per sota la 1h 45 al Sergi, cosa que seria un èxit total per a ell.

Anem fent, la pluja no para.....Arribem a Guardiola i fem el tomb. Es el km 13 i ja tornem cap a la meta, a l'Espirall. Fa baixada i aprofitem per recuperar aquell temps que hem perdut en les rampes del km 9 al 12. Passem per Les Cabanyes i ja veiem Vilafranca. Apretem ja que ens veiem per sota la 1h 45 min. El Sergi no s'ho creu.... Cal el darrer esforç per poder arribar a la meta. Animo al Calvinhu i entrem a l'Espirall i veiem la meta al capdevall del carrer. Espritem. Fem els darrers metres a 4:20....Si! Entrem amn 1h 43min!!!!! Felicitats Sergi....

Ara, a per baixar de 1h 40 min, no, Sergi?....

Ah, tornarem a Vilafranca l'any proper....M'ha agradat. Ben organitzada. La gent dels controls sempre animant. Molt bé. Totalment positiu.

Més info:

http://www.mitjaespirall.com/

Mitja de El Vendrell - 27 oct 2008 / 1h 33min

Després d'una setmana de no fer res per motius professionals, vaig amb l'amic Albert Tubau cap a El Vendrell per fer la 24ena edició de la mitja marató.

Ell surt més endavant que jo (acaba fent 1h 22 min el mamó!) i jo m'espabilo per poder mantenir els 4min/kms... però d'on no n'hi no en raja....Es impossible fer-ho si no s'entrena......Començo be però ja al km7 la mitjana va pujant.....
Trobo al km2 en Jordi de BCN, que es prepara per la marató de Donosti. Em diu "tira,tira que et veig enorme..." Al km7 em passa d'una manera insultant....L'Aureli no ha vingut ja que avui li toca tirada llarga.

Resumint: 1h 33min en un recorregut molt trencador, molt rural (entre vinyes, oliveres i per camins i caminets..) i un bon ambient. El dia perfecte, ni fred ni calor...

Una més al currículum...
Ara a per Vilafranca...ah, aquesta setmana si que entrenaré.
Aviam que surt....

XXX Cursa de Vilanova - 19 oct 2008

Ha estat l'edició XXX.
De feia mesos havia el repte d'arribar als 3000 corredors i corredores.
Per això ens hem apuntat tota la família: la Gina de 4 anys, la Laura de 8, la Meri i jo. La qüestió és arribar al màgic numero.

De bon matí, amb unes condicions òptimes per còrrer els 800 m. de cursa solidària tots junts i després els 6,7 kms de cursa "senior" anem cap a la plaça del mercat.

Un munt de gent s'hi aplega per poder fer el que tots volem: còrrer.
Ens trobem amb un munt d'amics:del cole de les nenes, de la feina, de vilanova....bon ambient.

Fem la de 800 m....quanta gent corrent! quin "ambientasso"! jo vaig amb la Gina i fem els 800 m. sense problemes. Ella no para de riure i arriba esbufegant a la meta. La Meri i la Laura arriben abans que nosaltres.

La "senior" comença tard. Massa gent per tan poca sortida...però no importa. Avui no val criticar...encara que a la línia de sortida la gent es posa nerviosa per la mica de descontrol que regna. Sortim en tromba, a sac,girem rambla avall fins el passeig, aleshores fins a Darró i pugem pel darrera de la via (per què ens farà passar l'organització pel lloc més lleig de Vilanova?). Ens enfilem cap el nord de la vila per girar pel carrer de l'aigua, plaça de les cols, carrer barcelona, baixant cap a la avinguda del garraf fins la rambla on girem amunt (veure foto) fins la gran penya per ja girar per francesc macià i enfilar els metres finals fins la meta....26 min 40 sec, el 33è de la classificació.

Be, una més al sac.
Fins la propera edició...ara...cal que l'organizació puleixi alguns detalls....

Mitja Reus - Centenari del Reus Deportiu - 12 oct 2008 - 1h 28 min

Amb l'amic Albert Tubau decidim còrrer aquesta primera mitja per la capital del Baix Camp.
Es la primera dela temporada i, encara que el matí del diumenge amença pluja, ens dirigim cap al sud des de Vilanova amb la incògnita del comestarà organitzada i com serà el recorregut.

Arribem davant del Carrefour, on és la sortida, prou aviat. Recollim els pitralls i, amb més son que fred, ens "disfrassem" de corredors per poder començar a escalfar. Deu n'hi do de la gent que hi ha. Molts corredors de la provincia de Tarragona, gent dels Fondistes, algun correcat....Està bé per ser la primera.

Li pregunto a l'Albert que vol fer. Ell em contesta el que jo vulgui. Li dic que 1h 28min. No he fet res de velocitat des de l'hivern passat. Tot l'estiu he estat fent muntanya i no se com em pot respondre el cos.Ell vol rodar per fer encara més kms ja que farà la marató a Donosti.

Comencem sota un cel cada vegada més gris. Iniciem els primers kms a un ritme prou viu (4, 4:1o...). Sembla que la cosa s'aguanta...Però el recorregut ens du per carrers que semblen plans....Aguanto el ritme que l'Albert m'ha imposat...penso que estic fent una tonteria quan els primers kms estic al voltant de 4:00...i encara més penso de l'estupidesa que estic fent quan ens n'adonem que els kms estan mal indicats. Així m'ho indica el Garmin Forerunner 305 que llueixo. Passem els 10kms en 36 min. quina passada!. Impossible!!!! Comença a ploure, molt poc però plou. Anem passant kms i kms per zones de Reus que desconeixia. Anem per una carretera secundaria que no la sabria ubicar en el mapa....Girem i, per fi, enfilem cap a la meta passant pels darrers kms pels mateixos carrers del principi. Apretem el ritme quan sentim que la cursa arriba als seus darrers moments. L'arribada és un xic estranya....Fas un tomb de 180 graus amb el terre mullat que fa perillar el teu físic.....Entrem a meta amb 1h 28 min ì amb 750 metres de menys de cursa.... Gracies Albert!

Cansat, cardat, mullat....Nose si tornarem l'any proper. La climatologia no ha estat el que esperavem. L'organització ha tingut l'errada en el marcatge dels kms....Però cal donar-los un vot de confiança per futures edicions.

Ara a per la del Vendrell!!!!

Matagalls - Montserrat 2008: 14h 30 min

Amb els companys (d'esquerre a dreta) Edi, Carles i Quim hem pogut fer el que ens haviem proposat: fer la MM sub 15h.

Per a tots ha estat la primera participació en aquesta prova. Anàvem una mica de pardals, encara que el recent Cavalls del Vent en 19h ens donava esperances d'èxit.

Amb l'ajut de la Neus, arribem a Collformic i podem sortir a les 17:52. Correm, adelantant moltíssima gent, pel Pla de la Calma,

i arribem a Aiguafreda molt frescos (1h 40min). La gent ens anima i passem de llarg ja que ens queda molt de camí. Volem fer el màxim de recorregut amb llum de dia. I es comença a fer fosc...

Continuem corrent quan es pot, es fa fosc i hem de posar-nos els frontals, avancem altres corredors i poc a poc la nit cau sobre nostre. I la boira també ens envolta. Quin pal! De nit i enboirat! No es veu res. Es clar que essent fosc no es pot veure massa, però la sensació d'estar corrent envoltat d'una pols engaxifosa és cansina. Jo em ratllo i decideixo deixar la cursa al km 45'5, a Sant LLorenç, on existeix possibilitat de transport públic. Però un cop arribem a aquesta població (6'5 hores mes tard de l'inici), prenc un brou bonissim en l'avituallament i decideixo continuar... Envio un sms al Josep Lluís i em diu que el més dur ja està fet. Que ara ja està....

Seguim corrent a les baixades i al pla. Caminem a les pujades. La boira continua. La foscor es fa eterna. El dolor comença a apareixer als genolls, a les ingles, als peus, als dits dels peus. Però la màgia d'aquesta cursa ens fa que sentim la proximitat de la muntanya de Montserrat, malgrat encara ens queden bastants kms.

Més endavant, al.lucinem a Matadepera amb les cases que envolten el 4rt punt d'avituallament, el dels donuts, al km 65.

I al darrer avituallament, m'he de posar un compeed al taló. No cal dir que el dit petit del peu esquerre ja està butllofat de fa kms. No eren les Nike que em van fer el mateix mal als Cavalls del Vent feia un mes, son els meus peus que després de 12 hores de canya pateixen i pateixen.I és aquí, a 12kms del final, quan la silueta de la muntanya més atractiva del mon se'ns apareix davant nostre. La nit toca el seu fi. I podem veure Montserrat cada cop més clar. Són les 7 del matí i iniciem l'ascens per un camí que cada cop es més difícil de pujar. Ens avancen altres participants corrent. Com ho poden fer? Nosaltres estem fets pols....No podem correr, ni trotar...Al.lucinem amb aquests supermans que després de 80 kms encara pujen corrent.

I 1h mes tard, aconseguim trepitjar la plaça del Monestir, l'emoció em fa plorar. Feia temps que no plorava. No recordo que la primera marató, al 2000 a BCN. Ah, i l'any passat en acabar la duatló de Núria....M'abraço amb l'Edi, que està també molt emocionat. I el Quim, malgrat l'he vist cascadet els darrers kms, es deixa fotografiar per la Neus i son pare amb una cara feliç i descansada com si acabès de fer un dels raids que tant li agrada a ell.. Tots estem contentíssims. 14h 30 min!!!!!!!!!!!!!!!

Estic content per haver acabat la prova en aquest temps en la nostra primera participació.
Personalment crec que és una de les proves més dures que mai no he fet. Còrrer 11 hores a les fosques, amb boira (i sort que no va ploure!) em fa decidir que no la faré mes. Massa sacrifici per acabar fet calderilla. Els Cavalls (97kms) en 19 hores matxaquen igual però al menys veus natura, arbres, sol, ocells....vida.

Fotos:
http://picasaweb.google.es/JoaquindelRio.VNG

Burriac Atac 2008

Un altre cop en Sergi Garcia i jo hem pogut gaudir de la bona tasca dels amics de Vilassar de Mar. Quina cursa tan bonica!

Va ser el dissabte 6 de setembre, a 2/4 de deu, a la Plaça de l'Ajuntament de Vilassar. Uns 4oo corredors i corredores equipats amb el frontal necessari per il.luminar els 16 kms de recorregut. Sortida des del centre de la vila passant pel Turó de l'Infern, enfilant-se fins el sempre altiu castell de Burriac (401 metres d'alçada) i baixant cap a la meta, a la platja, arran de mar.

Amb 4 controls de pas, 4 punts d'avituallament i incomptables animadors durant tota la cursa fan que any rere any siguem molts els corredors patidors que ens agrada repetir.

La sortida des del carreronet al costat de la plaça de l'Ajuntament és impressionant. L'adrenalina està a flor de pell. Tots tenim ganes d'iniciar la cursa sabent que tenim per davant unes fortes rampes fins el punt culminant: el castell de Burriac. Veig en Quico Soler...quina màquina de paio. Veig els amics que hem estat entrenant durant l'estiu el dimecres a 2/4 de vuit del vespre a la piscina de Vilassar....Ens ha arribat l'hora. En Sergi i jo sortim tranquis. Gaudim de la gent que ens anima sense parar. L'experiencia a Belchite em fa frenar-me fins que trepitjo la pista de terra que és quan la foscor ens envolta. Cal engegar els frontals. Es comença a suar.... Les primeres rampes per pujar cap a la muntanya fan que, mirant enrere, es pugui veure una llarga serp de llum blanca . Fantàstic!. La pujada al Turó de l'Infern (primer control de xip), sempre en fila india donada la munió de corredors en aquuest tram de cursa, i després el tècnic corriol de baixada fan que tots els músculs de les cames treballin d'allò més. Tornem a enfilar muntanya amunt pel corriol de sota la línia elèctrica. Amunt, sense aturar-se. El control pel xip en el km 8 t'indica el començament del corriolet que et porta a la part més alta del recorregut. Una forta pujada tècnica amb un approach no menys tècnic a la base del castell. Es aleshores que has de grimpar per acabar de coronar els 400 metres d'alçada. Un altre control de xip i avall que fa baixada.... 30 minuts més tard l'arribada a meta és emocionant. Qui es pot imaginar correr la recta final pel damunt de la sorra, entre torxes, la Lluna allà dalt i una munt de gent animant-te????Doncs això es el que et trobes en aquesta cursa.

Totalment recomanable i totalment repetible.

Esperem poder gaudir-ne el proper estiu!!!!



Carles: 1h 48 min . classificat el 92è de la general/14è de veterans masculins
Sergi: 2h 12 min classificat el 267è de la
general/56è de veterans masculins

Cavalls del Vent (sub 24hores)

18 agost 2008

En Quim i jo ens dirigim al Rebost, pujant al Coll de Pal, per fer nit i poder estar en les millors condicions per poder realitzar els CV en menys de 24hores i en direccio anti-horaria.



Les meves darreres experiencies (32h al 2003, 21h 57 al 2004, i sobretot els 2 fiascos al 2006 i 2007) em fan tenir molt de respecte a la travessa que tant i tant m'agrada.

Em tranquilitza comptar amb la companyia del Quim, un màquina vilanoví, gran raider experimentat i amb energia contínua desbordant-se allà on estigui.

Es el 18 d'agost, a les 06:00, quan iniciem la travessa amb un ritme ferotge. El dia ens acompanya. De bon matí no fa un excessiu fred ni massa calor a les hores en que podriem estar a la platja per contes del Cadí-Moixeró (és el nostre pensament durant la travessa..). Anem passant pel refugis sense trobar massa "trànsit" de Cavallers del Vent. Es pot dir que fem els 97 kms sub 24 sols. Això si, moltes families i parelles que ho fan en modalitat travessa. Molt més llestos que nosaltres!!!!

Els temps de pas són:

1.- Rebost------------------------06:00----(00h:00min)
2.- Niu de l'Aliga----------------- 07:30-----(01h:30min)
3.- Serrat de les Esposes--------- 10:15-----(04h:15min)
4.- Cortals de l'Ingla--------------11:10-----(05h:10min)
5.- Prats d'Aguiló-----------------14:15-----(08h:15min)
6.- Estasen----------------------- 17:10-----(11h:10min)
7.- Gresolet-----------------------18:10-----(12h:10min)
8.- Sant Jordi--------------------- 22:00----(16h:00min)
9.- Rebost----------------------- 01:45-----(19h:45min)

Aqui podeu veure la tarja de pas amb els
segells de cada refugi.....

Cal destacar que des del coll de la Bena fins al final, la col.laboració del Quim i els seus constants ànims em van ser crucials ja que l'aparició d'una bullofa en el dit petit del peu esquerre em va anar fent la guitza....sort de la seva farmaciola que em va "salvar la vida". Gracies Quim!

Cal destacar també la pallissa física que ens vam fotre i la pallissa moral que ens va donar el trajecte des dels Empedrats fins al Sant Jordi i des d'aquí al Rebost. La nit, el cansament, la bullofa, els peus fet calderilla.....quina tortura. Però avui, quasi a una setmana de distància, els anims tornen a estar en el més amunt per fer la propera aventurilla.....la MM 2008!

belchite desértica extrema 2008

Quina calor!

Belchite, ZGZ, dissabte 5 i diumenge 6 de juliol de 2008.

Amb l'amic Sergi enfilem des de Llavaneres rumb a terres manyes per poder gaudir (o serà patir?) les dues etapes de la Belchite Desértica Extrema 2008. Una primera etapa de 9 kms amb sortida i arribada a Valmadrid el dissabte tarda i una segona etapa de 18 kms des de La Puebla de Albortón a Belchite pel diumenge matí.

Després de dinar al restauranr al costat de la casa del pintor Goya, anem a Valmadrid on podem retirar el pitrall i preparar-nos per la primera etapa. Fa sol. Fa calor. Els corredors d'arreu arriben a Valmadrid i fem els primers amics: els d'Albacete, els de Madrid, els d'Alcanyís, en Mario...i dos catalans que arriben amb el pito al cul 5 minuts abans de començar la cursa.

A les 16:30 comença la cursa al voltant de la població....9 kms de trenca-cames que amb els 32 graus de temperatura i el sol apretant de valent es fan inacabables. Jo surto a tope (gran error!!!) i deixo el Sergi a la seva sort....Pujada, baixada, sol, pujada, baixada, calor. L'arribada ésal capdemunt del poble, a la plaça de la esglèsia. Quin patiment!. Sort que el banyet a la piscina recompensa l'esforç fet durant el 49 minuts de cursa. I quina sorpresa que aquells catalanets que arribaven tard a la cursa son l'Aureli i el Jordi Granell, el que m'havia aconsellat tota la historia de la Sahara Marató sense haver-nos vist mai les cares. Ens coneixiem de xurro a la piscina d'un calurós poble a l'Aragó!!!.

L'endemà, i des de La Puebla de Albortón, a les 10:00, tenim 4 kms per les muntanyes que l'envolten i 14 kms més enfilant la pista que l'uneix amb Belchite. Total 18 kms.

Sortim junts amb el Sergi i, xino-xano, correm amb la mirada posada en el campanar de Belchite que treu el nas timidament allà al fons. Els avituallaments són milt correctes:aigua fresqueta que ajuda a mantenir-te hidratat. Un pagès ens rega amb la seva manega d'aigua i ho rebem amb els braços oberts. Els 2 kms finals, abans d'entrar al poble, en suau pujada, es fan durs per l'amic Sergi. Però al final entrem a la meta cansats, però feliços. 1h 45'.

A l'entrega de premis, amb l'Aureli, la guapa corredora guanyadora de Vitòria , el seu entrenador, el Jordi Granell, jo i en Sergi Garcia.
El bon ambient ens farà repetir l'edició propera!!!!!!

sahara marató 2008

...finals de febrer 2008

Ja està.
Ja la he corregut.
Una experiencia única...

El dilluns 25 de febrer es va celebrar la VIII edició de la Saharamarató als campaments de refugiats sahrauís prop de Tindouf (Algeria).

L’experiència viscuda en primera persona als campaments ha sobrepassat tot el que podia esperar. Un poble amb una dignitat com pocs i una hospitalitat infinita fan que
els moments viscuts durant aquesta darrera setmana siguin recordats amb un especial sentiment. Conviure amb una família sahrauí que t’obre les portes de bat a bat de casa seva, que t’ofereix el millor que te, que menges del seu menjar, que et cobreix a regals i, sobretot, que et fan partícip de la seva vida familiar (que és el més important per ells). Potser no és la família tipus a la que estem acostumats, aquestes famílies són molt extenses. Pares, mares, filles i fills, germans, avis, oncles, cosins, altres familiars, veíns i amics. Tots es sumen a la festa de tenir-te acollit a casa seva, a la seva haima...

El temps no compta, ells diuen que tu tens el rellotge però que ells tenen el temps. Les tertúlies al voltant de la cerimònia del té saps quan comencen però mai quan acabaran. Fora estrés, fora horaris, fora tecnologia, és l’espai de la convivència humana sense estúpides interrupcions en forma de mòbil, televisió, ràdio... només conversa, comunicació, punts de vista i respecte entre cultures diferents.

No només el repte esportiu de córrer aquesta mítica cursa pel desert sinó el repte solidari d’entregar personalment 450 kgs de material esportiu, aliments, medicines. Material donat pels vilanovins i vilanovines i per diverses empreses locals i amb la col·laboració de l’Ajuntament i amb l’ACAPS Garraf. Gràcies Gent de Vilanova!

La cursa que se celebrà entre el campament de refugiats de l’Aioun i el d’Smara, passant per Ausert, és d’una duresa increïble. 42 kms creuant un oblidat recó del desert del Sàhara trepitjant terra, sorra, pedres, dunes, turons….Un oblidat recó del desert on aquest poble va ser condemnat a viure-hi quan els espanyols els van deixar de la ma de Deu per allà el 1975, quan la dictadura veia el seu fi i la pressió internacional sobre la darrera colònia a Àfrica es feia cada cop més present. Aleshores Marroc i Mauritània va ocupar el Sàhara Occidental... I 32 anys després continuen “vivint” en unes condicions severes, dures, inhumanes...

El fred, el vent, el sol són els únics acompanyants durant la cursa i contra qui has d’estar lluitant constantment. La sortida és un dels moments més emocionats. Centenars de dones, nens i nenes es situen a banda i banda de la sortida animant, cridant, portant senyeres d’un país que no poden trepitjar. Són les nou del matí, el vent bufa, fa fred, el sol comença a sortir tímidament i tots estem molts nerviosos. L’aventura comença. La primera mitja marató és sobre un terreny planer i dur que et permet portar un ritme viu. Però aquest s’atura a partir d’Ausert, on es passa pel km 21 i per entremig de desenes i desenes de cridaners sahrauís animant-te. Quin moment més emocionant també! El comparo amb aquelles imatges del Tour de França on els ciclistes quasi be no tenen espai per passar ja que la gent s’acosta a animar els esportistes. A partir d’aquest punt el terreny esdevé irregular, amb molta sorra que impedeix portar un ritme constant. El vent desapareix. La calor es fa el teu company inseparable des del km 30 i el cansament acumulat durant els kms anteriors comença a fer-se palès. El pas pel 35 permet ja veure a l’horitzó Smara, el campament on hi ha la meta.

El 40 és als afores i ja pots veure les banderes de la gent a l’arribada. L’arribada és l’èxtasi. Ho he aconseguit! No importa el lloc, no importa el temps...Em satisfà molt més saber que la presencia dels quasi 600 corredors i acompanyants han pogut fer oblidar per uns dies la quotidianitat a que nosaltres, fa ja més de 30 anys, vam condemnar aquesta gent a malviure en un racó del desert on la vida és quasi impossible.

Visca el Sàhara lliure!

Podeu veure mes fotos clicant aquí:

http://picasaweb.google.com/madeferro1/SaharaMaratN2008