Còrrer la marató, quina ximpleria!

He rebut un email del meu amic i millor corredor Albert Tubau.
El vull compartir amb vosaltres, maratonians, per a que, a menys d'una setmana de la marató de Barcelona, pugueu recordar tot llegint aquest escrit de l'Albert, el doloròs plaer de còrrer els 42195 metres.

Em convida una i altra vegada, any rera any, a perpetrar aquesta experiència que el meu amic – desbordat d´entusiasme (?) – qualifica d´ entre mística i èpica. 42 quilòmetres i 195 metres ... Una extravagància ?, una irresponsabilitat ?, una insensatesa ?. Una distancia tan llarga com la que separa els doctes en la matèria dels neòfits, els adeptes dels detractors. Per a molts, una colla de sonats i tocacampanes que , acostumats a la placidesa i comoditats del nostre temps, s´entesten en portar el cos al limit de les seves possibilitats. Personatges estranys que gaudeixen compartint l´esforç, el dolor i la suor amb coneguts i desconeguts , emocionant-se amb els èxits propis i els aliens. I tot, per servar la memòria d´aquell Filípides que hi deixà la pell per portar la bona nova . 42 quilòmetres i 195 metres... El meu amic m´ho explicava il·lusionat. Quan parla d´aquestes coses ... se li en va l´olla.

“A la primera hora el cos va sobrat, sublim , eufòric... Els crits de suport, les batucades i demés música ambiental fan embogir les neurones i engresca cadascuna de les fibres musculars. Et sents l´amo del món i trepitges els carrers de la gran ciutat amb arrogància i orgull un punt xulesc. Els temps parcials programats s´assoleixen amb una facilitat insultant. A la segona hora, però, l´escenari canvia radicalment. I no ho diem pel canvi de barri. El corredor s´adona de cop i volta que a cada quilòmetre comença a perdre uns segons preciosos, valiosíssims. Fraccions de temps que en el dia a dia no tenen cap mena de protagonisme i que ara esdevenen punt d´inflexió vital entre l´esperança i el desànim, entre l´il·lusió i la defallença. L´atac de pànic afegeix més suor freda a la suor bullenta que ha deixat de regalimar per convertir-se en crostra., El corredor té les primeres absències i assisteix astorat a un diàleg surrealista entre el cos i el cap. No es posen d´acord !. Pànic un altra vegada !. El cap es manté seré, estable, i intenta excitar un cos cada cop més decrèpit que es rebel·la a seguir els dictats del cervell. El glucògen dels músculs s´exhaureix per moments i ja fa estona que la sang hi arriba garrepa d´oxígen i eixuta de l´aliment necessari. De vegades, succeeix a l´inversa. El cos se sent fort, envalentonat, però el cap no està per la feina. Ha renegat de dirigir aquell esforç ingent sense contrapartida – ja se sap que el cervell fa prevaldre en excès el compte de resultats – i convida el corredor a deixar-ho còrrer. Ho voleu més literal ?. Plega, acaba amb aquesta agonia, pren-te un refresc i gaudeix de la vida ,que no et cal donar explicacions a ningú. Maleït pragmatisme !. El cos i la ment no es posen d´acord. El corredor no s´atura. Entrem a la tercera hora. La darrera etapa ?. Si encara no l´hem tastada, la topada amb el mur és a tocar. The Wall !. Vell conegut de tot corredor de fons, el Mur apareix contundent, incommensurable, en mal moment. El cos es desinfla i el cap no ho veu clar. L´aritmètica se´n va a fer punyetes. Quins temps volies fer ?. En aquest punt, cos i ment es divorcien definitivament . El cos ha deixat d´obeïr les sàbies instruccions del cervell. Aquest abandona, i renuncia del tot a conduïr aquell cos rebel i obstinat. El cervell humà no pot entendre l´estupidesa d´un cos obcecat en passar per alt tota regla d´equilibri, prudència i racionalitat. L´instint de supervivència no ho aconsella. Mentre això passa, les extremitats s´han conjurat contra tota disciplina. Cames i braços es mouen a l´atzar sense coordinació possible. Quin estil de còrrer !. Les sabatilles s´enganxen a l´asfalt i l´inclinació del cos et torna geperut. Sort que per aquí no hi ha cap conegut !. Falta gaire ?.
Les ziga-zagues d´anar i tornar del tram final de la Diagonal fan mal : al cos i al cap. Finalment, enfilem el passeig prop de mar. Les torres de la vil·la olímpica fan de referència. Encara són massa lluny i ja en desitges la seva ombra. El parc de la Ciutadella i el pas sota l´Arc de Triomf. Apoteosi !. S´escapa una llagrimeta emmig del passadís de campions que dibuixa un públic entregat tot recordant les darreres rampes del Tourmalet. Comencem a trepitjar la Barcelona més profunda. Això s´acaba !. La plaça de Catalunya, el Portal de l´Àngel, la plaça de Sant de Sant Jaume... Puja el nivell d´adrenalina. Sí, encara en quedava una miqueta. Els escenaris de postal de la ciutat olímpica i els crits d´ànim neutralitzen l´intens dolor que ara ja ,definitivament, s´ha instal·lat a les cames del corredor. Els músculs són a reventar. No hay dolor, indiquen alguns rètols al llarg del recorregut. A aquestes alçades, negar l´evidència resulta un inútil exercici d´autosuggestió. Les Rambles, el Paral·lel ... Som a tocar. Arriba un dels darrers revolts i ja som al carrer Sepúlveda que ens apareix en tota la seva llargada. D´una llargada imprecisa, infinita, inabastable. Lluny, massa lluny, s´intueixen les columnes del lateral de la plaça d´Espanya. De sobte, descobreixes amb terror que aquelles columnes tenen vida pròpia. Es mouen !. Aixeques el cap i et sembla que són a tocar-les, tornes a aixecar-lo i han relegat la seva posició . Les molt cabrones... Aquell quilòmetre de carrer s´ha convertit any rera any en una mostra perfecta de les grandeses i misèries humanes de la marató. Uns pocs – fent ús de forces misterioses - apreten el pas camí de l´èxtasi. La majoria , però, arrosseguen amb penes i treballs uns cossos desvalguts que intenten amotinar-se a cada passa. Homes i dones que corren a palpentes , o que s´aturen ... i s´adonen sorpresos que no poden tornar a engegar.Altres s´arrepengen i apalanquen en cotxes, arbres i fanals en un intent desesperat d´estirar uns músculs agònics. Els gemecs, esbufecs i tota mena de sons – no del tot humans – es barregen amb els ara ja estèrils crits d´ànim dels espectadors. Confluència amb el Paral·lel, el darrer revolt i enfilem l´avinguda de Maria Cristina. De cop i volta,tot fa un gir inesperat. Canvi d´escenari. La realitat dòna el tomb com un mitjó, El cos recupera forces. Reserves desconegudes, amagades, íntimes. L´esquena es redreça, els braços recuperen el ritme sincronitzat que havien abandonat ja molts quilòmetres. Les cames deixen d´arrossegar-se i gosen saltironejar tímidament sobre l´asfalt. La respiració s´accelera. Es l´entrada a la gran avinguda i el corredor es va posicionant cap a la mitjana . Així , poc a poc, es va obrint el gran angular i visualitzem la perspectiva sublim de l´avinguda Maria Cristina. La gent s´atapaeix als laterals , perfilant el camí cap a la glòria. Ara , però, ja no som capaços de reconèixer les cares. Es una gernació , una massa uniforme de rostres que et contemplen. Ells i tú. Ralentitzes el pas. Ara sí, ara tú controles el temps i el ritme. L´estil, la harmonia, l´excel·lència del còrrer ... Les torres venecianes s´inclinen al teu pas en senyal de reconeixement . El Palau Nacional com a teló de fons, es ara el castell imaginari dels nostres somnis d´infant convertit en residència dels Dèus que avui tributaran homenatge a aquests guerrers reencarnats en corredors de marató. Pugem lentament per la gran avinguda. Els pòrtics de l´arribada s´arrengleren als teus ulls. No saps ben bé quin es el definitiu. Tant se val !. Vols gaudir de tots ells, un darrere l´altre, assaborir-los com a veritables i particulars arcs de triomf. Còrrer a càmara lenta, que la recta no s´acabi mai. La música, les ovacions, l´speaker ... Les emocions escanyen la respiració. Un nus a la gola entorpeix l´entrada d´oxígen. Els ulls s´entelen. La ma s´aixeca assenyalant el cel i només retorna per aturar el crono. L´estora vermella: s´ha acabat !. Llavors, l´apoteosi. Abraçades amb els desconeguts que t´envolten. La complicitat de l´esforç, del dolor, del repte, ja ens ha convertit en companys per a sempre. Ells són dels teus i tú ets dels seus. Les suors es fonen i algunes llàgrimes regalimen plegades. I el temps ? Tant se val !. 42 quilòmetres i 195 metres… Una més !. »

Tot això m´ho explicava el meu amic - i jo - en el meu cabal, no ho acabava d´entendre. Esforç, dolor, disciplina, patiment ?. El meu amic es diu Albert, i es l´altre jo. Ell i els seus amics – tan sonats com ell – el diumenge 1 de març tornaran a còrrer la Marató de Barcelona. 42 quilòmetres i 195 metres ...
I perquè ?, pregunto jo
- La marató es una vivència apassionant que fa conviure alhora experiències particulars i col·lectives Un espai comú on convergeix la mística de retrobar-se a un mateix i l´èpica de la superació
I jo que hi torno: perquè ?
- Per que fer-ho, ajuda a sentir-te viu !“

per Albert Tubau

Mitja de Barcelona 1h 29' - 8 de febrer

Les dues setmanes abans a aquesta havia estat lesionat i amb un "gripassu" del 15. Total: 0 kms.

El diumenge em vaig fotre la pallissa de 28 kms amb un resultat molt decebedor. Vaig decidir que o em posava les piles o no calia continuar aquests entrenaments per poder fer la marató amb 3h 16''...

Tal dit tal fet. He estat tota la setmana fotent-li canya i seguint el planning que l'Angel m'havia preparat ja fa varios mesos.

I ha donat resultat. Volia baixar dels 90 minuts i ho he aconseguit. A més, i el per a mi és més important, les sensacions han estat molt molt bones...comparant-les amb les que vaig tenir el diumenge passat després dels 28kms.


Corredors inscrits: 4551
Corredors arribats: 3879
Posició: 601
Percentatge: 15'47%
Temps : 1h 29 min 20 seg.
Ritme mig: 4' 15''
Parcials:
4'15-4'16-4'16-4'16-4'22-4'36-4'04-4'17-4'07-3'58
4'12-4'12-4'11-4'14-4'12-4'10-4'09-4'16-4'16-4'10-3'53

De bon matí, el fred ha estat present en la sortida d'aquesta edició de la Mitja Marató de BCN.
Ens hem trobat amb corredors de atletesvng, amb correcats i, faltant 1o minuts hem anat a la sortida el Sergi Calvinhu, el Luís, el Carlos i la Merche. Cadascú amb els seus objectius ens hem situat en el calaix respectiu i au!, a còrrer!

La sortida massiva mai no m'han agradat. Hi ha "corredors" que es pensen que es pot sortir a sac, fent slalom entre nosaltres i posant en perill la nostra integritat. Els primers kms han estat així. Anant en compte de no pendre mal. Baixant la Rambla, un corredor ha fet una maniobra que quasi en fa caure un altre i s'ha guanyat un broncasso col.lectiu....I Paral.lel amunt, quan m'he trovat el Xal.lo i dos companys de Vilanova, comentant com anava la cursa, un altre "descerebrao" es creua amb en Xal.lo, el fa caure, es fot un cop de cap al terra i el paio continua la cursa com si no haguès passat res. Cap disculpa. Ens aturem per ajudar-lo, rascades al colze dret i a l'espatlla, El cap amb un bon nyenyo. Mig marejat encara, ens diu que continuem, que està be. Un control de l'organització l'aten. La Creu Roja el cura. No pot continuar la cursa. No es veu en cor de seguir....MALEITS CORREDORS DE PACOTILLA QUE NO SABEN CÒRRER!!!!!

braç dret de l'amic Xal.lo....

Mica a mica, vaig consumint els 21 kms a un ritme que la setmana passada no havia pensat de poder mantenir-lo: entre 4:05 i 4:15....Em noto be. Em sento be. Bones sensacions. Al 18 el televisiu Xavi Bonastre m'adelanta com una moto (finalment entra 20 segons davant meu). Vaig fent i vaig avançant gent, començo a notar-me cansat però al 19, amb 1h 20min, penso que puc fer els 88 minuts. Apreto de valent. Els 2 darrers kms se'm fan eterns.....Al final entro amb el temps indicat més amunt. Repeteixo: bones sensacions tan per Gavà com per la Marató.

durant la cursa, baixant cap a l'Arc de Triomf, al passar pel km 10

en acabar, amb els companys de Vilanova

VIDEO DE LA SAHARA MARATÓ 2008

Ara si, després de cents d'emails i trucades, us poso a la vostra disposició el video de la meva aventura al Sahara.
Està en dues parts per motius tècnics...
En total són 16 minuts que us ben asseguro no se us farà pesat.

SAHARA MARATO (part 1)


SAHARA MARATO (part 2)

Entrenament matiner 28kms - 1 de febrer de 2009

A un mes exacte de la marató de BCN, en Xal.lo ens prepara la tirada llarga.

I a les 08:00 del matí, quan tot just apunta el dia, quan encara no estan posats els carrers, quasi 25 corredors i corredores ens apleguem al parking de l'hospital.

Destí: Calafell per la costa i tornada

Els de sempre.

Els màquines de sempre.

Des del punt de vista personal, i després de 2 setmanes 2 sense fer un miserable kilometre, m'apunto a la sortida però sense l'ànim de fer la tirada llarga. Se que el fet d'haver estat lesionat

(l'esquena m'ha fet la guitza després de la mitja de Sitges) i el fet que aquesta setmana he estat al llit amb un gripassu del 15 (febre i antibiotics)

em farà patir la tirada llarga.

Però com que estem en aquest món per patir, sortim de Vilanova direcció Cubelles pel camí vell, cap a la tèrmica, per Cunit cap al passeig de Segur de Calafell i, en arribar a l'entrada del passeig de Calafell giro cua (14kms exactes). La tornada, fins el km 20 se'm fa monotona. A partir del 20 se'm fa horrorosa. Em passa factura la inactivitat de les dues setmanes darreres. Sort que el LLuís Arias es queda amb mi i m'acompanya fins l'arribada, plovent.

Total: 28'3 kms

2h 33 min

Estat: lamentable

No feu el que he fet jo!

Aquesta setmana apretaré una mica el motor per poder anar a la mitja de Barcelona i fer quelcom potable.

PROJECCIO VIDEO SAHARA MARATO 2008

Gimnàs Aqua, Vilanova 22 de gener de 2009


Gairebé mig centenar de persones. Ambientació excel.lent per part del Xus i del John . Inestimable col.laboració del Moha com a mestre-preparador del té. Situació perfecte per poder visionar el video de la Sahara Marató de l'edició passada i poder comentar-lo per aclarir qualsevol mena de dubte. No només sobre l'esdeveniment esportiu sino també fer sabedors al públic la situació actual de 250.ooo persones refugiades enmig del no-res. I per fer-los la vida una mica menys dura, explicar com els 500 kg de material esportiu, mèdic i alimentari van ser recollits l'any passat i portats personalment fins a bon destí, a Smara.

Aquest any 2009, sense la meva participació (no es pot tenir tot!), vull aportar el meu granet de sorra (del desert, com no) fent aquesta projecció i, amb la col.laboració de l'Aqua, recollir material higiènic (els típics sabonets d'hotel que es roben i queden "ad eternum" en un calaix del lavabo, xampús, gels), material esportiu (samarretes, xandalls) i material escolar (bolis i llibretes). Hi haurà un punt de recollida durant les dues properes setmanes i la 15ena Caravana Solidària pel Poble Saharauí ho transportarà fins aquell recó perdut del desert algerià.

Moltes cares conegudes, corredors dels atletesvng (en Búfal Voraç i l'Oscar), en Kiku (que vé expressament des de Sant Cugat amb una excel.lent marca a la seva primera marató a Donosti 3h 08min), insignes vilanovins i vilanovines, gent del meu curru, la fotògrafa de l'ACFID (espero les teves fotos per pujar-les en aquest article) i la seva germana (no recordo els noms, sorry!), usuaris del gimnàs que observen les imatges per la tele sense saber massa que s'està coent. Gràcies a tots per estar avui amb mi.

en un primer pla, en kiku, en xavi, més enrere, el josep i al fons, el bufal i l'oscar....atents a les meves paraules

moments de l'exposició...

en moha, preparant el te. qué bo que estava!

moment de la sortida de la sahara marató 20o8

el búfal (bona sort a Sevilla), jo mateix, l'oscar i el josep.....els atletesvng

Penjaré el video que vaig editar. Serà d'ajut per aquells que feu el cop de cap i us animeu a anar-hi. De veritat que s'ho val. No conec cap corredor que n'hagi tornat decebut i que no vulgui repetir l'experiència. Hi ha quelcom que et captiva i et fa tornar: deu ser l'hospitalitat d'aquells que ja fa 34 anys no tenen casa i tot per culpa d'una negligent Espanya que no va saber com solventar la situació de la darrera colònia al continent africà. Deu n'hi do!

web de la cursa: http://www.saharamarathon.org/

altres links sobre la meva participació el 2008:

http://carlesescofet.blogspot.com/2008/08/sahara-marato-2008.html

http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=18946

Podeu veure mes fotos de la cursa clicant aquí:
http://picasaweb.google.com/madeferro1/SaharaMaratN2008

diumenge 18, tirada cap a Casa Alta: 23 kms

8:00, 4 graus, parking de l'hospital. quin fred!

15 bojos, 15 homeless o millor dit 15 apassionats de fer kilometres ens trobem aquest gèlid matí de gener.

En Xalo ens convoca a través del blog dels atletesvng i en som uns quants. Més tard se n'apunten més de corredors....

Ens esperem fins a les 8:10 i enfilem cap a Mas de l'Artís.

Ens anem trobant amb BTT's, amb imitadors de Marc Coma i, a mida que avança el matí, amb els sorollosos quads....Nosaltres som els únics que no malmetem l'entorn...

Del Mas, ens endinsem pel fondo de les oliveres (quin deu ser l'origen del nom???) fins la cruïlla d'on surt la pista encimentada cap a Casa Alta o altrement dit Pla de les Palmeres:

Un cop arribem a aquest mític punt,Casa Alta, ens fem la foto per l'ocasió:

i baixem per la pista que en duria al pantà. Però trenquem a l'esquerre per una altra pista que, 15 min més tard ens duu a la mateixa cruïlla d'abans. D'allà pujem cap al balcó i baixant per un corriol anem a parar per on vaig passar amb la Talaia fa uns anys. D'allà ja baixem cap al camí que baixa de les Mesquites i de pet, passant per la Figuera, cap el parking de l'hospital. Estiraments i cap a casa!!!!!!

2h 02min temps corrent

2h 20 min temps real (aturades, fotos, pixadetes...)

23 kms.

en breu penjaré el track i el google earth

PROJECCIÓ SAHARA MARATO 2008 - RECOLLIDA DE MATERIAL

El proper dijous 22 de gener, a partir de les 19:30 al gimnàs Aqua de Vilanova i la Geltrú, us convido a degustar un te saharauí tot veient el reportatge de la cursa per terres africanes la passada edició de la "Sahara Marató 2008".

En aquest reportatge també podreu comprovar com els 500 kgs de aliments, material escolar, mèdic i esportiu que vaig rebre dels vilanovins i vilanovines van ser entregats a les autoritats dels campament d'Smara.

En acabar es farà una taula rodona sobre l'esdeveniment esportiu i sobre la causa solidària que em va portar a viure aquesta aventura en primera persona.

A més, des del mateix dia 22 i fins el 5 de febrer, es disposarà d'un punt de recollida de material esportiu i material higienic (pastilles de sabó, xampú...) en el propi gimnàs, que serà transportat als campaments amb la 15à Caravana d'Ajut Humanitari per al Poble Sahrauí gracies a la col.laboració de l'ACAPS-Vilanova i la Geltrú.

Animeu-vos a còrrer pel desert gaudint durant uns dies de la hospitalitat del poble saharauí.

No us ho perdeu!

Us hi espero!

(web Sahara Marató: http://www.saharamarathon.org/)