Fins avui no
he pogut assimilar com l'entrenament de 4 mesos se'n poden anar en orris a causa d'unes condicions atmosfèriques adverses i a unes bambes atrotinades.No m'ho esperava.
Vaig sortir amb els de 3h 15min.
El ritme era 4:37 i no el veia desmesurat.
Però ja al capdemunt de Creucoberta, abans d'arribar al Camp del Barça, vaig notar que no anava be. Podeu veure a la foto anterior el careto de "mort" que feia baixant per la Diagonal.
No sé que em passava.
Mica a mica la mitjana dels 4:37 se'm feia cada cop més dificil de mantenir...
Km rere km, abans de passar per la mitja, anava notant com s'anava carregant el soleo de la cama esquerra.
Els genolls de les dues cames també se m'anaven carregant....semblava com si estès al km 38.....
El pas per la Sagrada Familia el faig en condicions físiques que feien riure.
I és a l'enfilar Prim avall, cap el 24, que el sóleo no em permet ja fer una passa més i decideixo plegar. Se m'acaba l'aventura de la Marató BCN 2009.
Ara penso que em va poder passar. Havent parlat amb experts del tema em comenten que l'humitat del diumenge podria haver-me passat factura. Que si les bambes eren molt velles, em podien haver causat el mal al soleo. Potser és cert. No ho se. La unica cosa que sé és que ara estic a casa escrivint-vos aquestes quatre ratlles encara mig emprenyat....
Malgrat tot vull felicitar a tots aquells que heu acabat la Marató fent o no fent marca personal.
Vull felicitar a aquells que s'han estrenat en la distància màgica, entre altres, a Sergi "Calvinhu" i al Joan Escala, a qui vaig poder abraçar abans i després dels 42196 metres.
FELICITATS A TOTS!
I com no, el meu còndol a la família del corredor irlandès.
8 comentaris:
Tot i que de poc de consol et serviran les meves paraules, pensa que hi han més maratons que llangonisses.
No li donguis moltes voltes i a mirar endevant, que en vindran moltes més i segur que en millors condicions.
Ànims.
Ei Carles. Em sap greu que no hagi sortit com esperaves. Estem parlant de maratons i això que t'ha passat a tú li pot passar a qualsevol. El cas és que el fracàs no existeix en maratons. El fracas, potser, és no ser capaç ni tant sols d'intentar-ho. Tú no ets nou en això. Saps que la propera repararàs allò que en aquesta ocasió t'ha estat contraproduent.
Ens veiem aviat i en parlem.
Salut i potes!
Hola, Carles...!!
La veritat es que vaig buscar-te a les classificacions i al no veure't em va estranyar molt...
Ara sé la raó i em sap molt de greu, nosaltres sabem l'esforç i el sacrifici que comporta preparar un Marató...
Però malgrat tot, la part positiva és que no tens res irremediable i en quatre dies tornaràs a entrenar i a pensar en el proper Marató....
Espero que puguem coincidir en algun del propers entrenaments i xerrar amb una estona... Que et milloris molt ràpid i fins molt aviat...!!! (Ah i gràcies per la foto..)
Carles Aguilar
Joan Josep, Bufal, Eaglerun,
gracies per les vostres paraules de suport.
ens veiem a cunit!
i ja estic mirant quina marató hi ha abans de l'estiu!
merci amics
Hola Carles, sóc el Josep, vaig estar regirant les classificacions i no et vaig trobar ara ja se perquè.
No passa res xaval jo encara sóc verge en Marató perquè ja sé que s'ha de preparar molt bé una cursa d'aquestes i encara no m'he vist en cor.
Poder podries mirar de fer la Marató d'Empuries si et vols treure "el gusanillo" de Barna.
josep,
m'o estic pensant lo d'empuries...
malgrat m'han dit que no és massa maca, m'atrau.
Ei Carles, no et desanimis, es un corredor excepcional i no cal que li donis mes voltes a simplement un mal dia. Portes moltes curses a les teves cames i les que et queden per fer....
Salutacions,
Cosme
Ei mestre!
M'ha agradat molt l'article, tot i que per a tu no serà agradable el record, segur que a la llarga ens fa més forts.
Per a mi encara és un repte la marató i s'agraeix que tothom escrigui lesseves snsacions, tant les bones com les dolentes.
Tandebó completes una marató aviat!
I tandebó la complete jo!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada