28 de juny 2009: IV cursa del pedraforca 13kms 2h 59min

28 de juny 2009: IV cursa del pedraforca , Saldes
Quina cursa!

Us l'aconsello a tots!

Crec que em conec bastant be aquesta zona. Cada any passem el pont de l'11 de setembre al refu del Roget des de ja fa un grapat d'anys i sempre aprofito, sol o acompanyat, de pujar aquest imponent massís per qualsevol dels corriols que m'ho permeten. I el Pollegó Superior, és clar, l'he pujat moooooltes vegades. Però cap com el diumenge. 317 atletes, entre dones i homes, ens proposem pujar i baixar des de Saldes amb el menor temps possible....Fent anar la maquinària a tope durant els 13 kms que se'ns presenten sota un cel blau i sota un sol de justícia.
De la plaça de la Vila al capdemunt del Pedraforca pel Verdet, baixant a la Enforcadura i au, avall fins trobar la pista asfaltada que puja de Saldes al Mirador i continuar baixant fins la Plaça de la Vila. Què més podem demanar avui?

Mireu quin desnivell..... I quin recorregut sobre el mapa....

Abans de la sortida, l'Edi...nervis i suor.....

jo mateix....suor i nervis.....

els corredors de Vilanova ens fem la foto de rigor per la posteritat...al fons el Pedra....el Pollegó Inferior (el de l'esquerra) i el Superior (el de la dreta)...al mig, l'enforcadura.
d'esq a dreta: Pere Marsé, Carles Escofet, Edi Bullich, Jordi Massana i Javi Sanchez

I fent cas omís de la castellana dita "correr es de cobardes", a les 9:00 sortim esperitats cap per assolir els 2497m. el més aviat possible. Només aleshores en faltaran 5 per arribar al punt de sortida....

En 40 min, arribem al Mirador.
En 50 min al Lluis Estasen
En 2h 07 min fem cim
Es, aleshores, moment de fruir d'un descens salvatge per la tartera:



En 2h 59 min arribo a meta...en el lloc 173è de 243. Les cames destrossades pel cansament però satisfet d'haver vençut al Pedraforca una altra vegada.
De segur que l'any proper tornaré a ser aquí!

Temps dels companys i posició en la general:

Javi Sanchez---------1h 54min / 17è
Jordi Massana-------2h 11min / 49è
Pere Marsé--------- 2h 36min /122è
Edi Bullich---------- 3h 07min / 189è

Felicitats a tots!!

Classificació cursa:
http://www.mountainrunners.eu/arxius/pedraforca/Class_Pedra_2009.xls

Website refugi del Roget:
http://www.pedraforca.ppcc.cat/

dissabte 27 juny 2009: gallina pelada (2334m.) - berguedà

13:30 saldes (berguedà)


Arribem al refugi del Roget (magnífic lloc) per pernoctar fins el diumenge matí per fer la IV Cursa del Pedraforca.


Per aclimatar-nos hem vingut l'Edi i jo el dissabte al migdia. Deixem els trastos al refu i, després de comprar el típic fuet de saldes i una barra de pa ens dirigim a la fon freda per fer el pic de la gallina pelada. Qui no ha sentit parlar d'aquest pic!



La intenció és dinar al Refugi Delgado Ubeda per després fer cim i baixar cap el Portet. En aquest indret ja hi vaig estar al setembre i el Jordi i el Marcel van fer el camí a la inversa i a mi em va quedar les ganes de fer-ho.


Pugem per la font freda a la dreta. Camí molt ben marcat que va agafant nivell fins arribar a una prats verds meravellosos des d'on domines tot el Pedraforca des del costat, el Cadí-Moixeró i part de la Cerdanya.
Més amunt, arribaem a un indret fora de sèrie: el refugi delgado ubeda molt ben portat per la Xèila, a qui saludem des d'aquí felicitant-la pel plat de macarrons que ens va fer.

l'edi, la xèila i un servidor

Pugem al gallina pelada. Fem cim.

Vista fantàstica. Fa ventet i fresqueta. Decidim tirar avall cap el portet i se'ns obre una cresta enorme a davant. La hem de creuar ja que anirem per la carena avall fins molt molt avall a la font del portet.

Deu n'hi do quin pas! I pensar que el Jordi i el Marcel ho van fer pujant i sense saber massa on es posaven!. Fa respecte. La timba a banda i banda ésconsiderable.

Mica a mica anem perdent alçada i seguint el corriol arribem a la font del Portet, on em refresco. Aquí comença la pista que ens portarà al cotxe. Quatre km. caminant i ja hi som. Deu 'hi do d'excursioneta!

Ara cal anar al briefing de la cursa de demà i a buscar el pitrall.

Fitxa tècnica:

kms 13'54

temps: 3h 29min (caminant)

Ritme: 15:29'/km

Calories: 804

Alçada: +1112m. / -1126m.

Dimarts 22 de juny; Parc natural Ticino (Lombardia-Italia) 10 kms 50min

Dimarts 22 de juny, també de bon matí.





Ahir vaig fer 8 kms.


El dia va ser llarg, però profitòs. Els valors de PDI, UAI, MAS, LTO i IND són atractius. La teoria del Sr Geert Hofstede (el senyor de la foto)és també atractiva.
Però m'atrau més còrrer pels voltants de la casa de pagès on ens han aïllat.






Milers de mosquits fora.
Cents de mosques dins la casa.
Ens estan provant.
Els del curs diem que això és una mena de Big Brother i que Prysmian ens està filmant i posant-ho a la web per aque tothom ens vegi les vegenades que diem. Sembla mentida com gent de 30-40anys puguin acumular tanta "catxondeio" dins.



Però be, com que aquest blog és de còrrer, us explicaré que el Manel Mauri (alies el filosof), el Darsio de Brasil i un servidor enfilem la petita carretera al nord contra vent, però amb unes ganes enormes de fruir de l'entorn.


El Manel, poc entrenat e aquest tipus de natura salvatge, ens abandona quan només portem.......2 kms. Quin paio! Tota la filosofia que porta no li serveix per poder aguantar l'endimoniat ritme que portem el Darsio i jo....


L'amic brasileiro Darsio i jo continuem sols i als.... 3 kms, em diu que gira cua....


Joer! Em deixen sol...Que faig? Doncs decideixo tirar fins el km5, girar cua i fer 10 kms en total.

Són 10 kms a bon ritme. Els darrers 7 els faig a 4:30...Els primers els vam fer xerrant i parlant de la teoria de les 5 dimensions....

"Culture is more often a source of conflict than of synergy. Cultural differences are a nuisance at best and often a disaster."
Prof. Geert Hofstede, Emeritus Professor, Maastricht University.

Dilluns 21 de juny; Parc natural Ticino (Lombardia-Italia) 8 kms 43in

dilluns 21 juny, 7:00 matí; Cascina Caremma-Lombardia.

Estic en aquesta casa de pagès al sud de Milà per un curs de formació del curru juntament amb companys d'atres paisos: Brasil, UK, Finlàndia, França,Xina i Turquia

I com que les bambes sempre van amb mi, em llevo de bon matí per poder gaudir d'un entorn fantàstic i poder carregar piles per les 2 maratonianes sessions que ens esperen.

Mai acostumo a còrrer tan aviat però com que entrava un sol radiant per les finestres de la suite on m'han allotjat, em desperto i sense dubtar, començo a trepitjar terres italianes.

Només sortir faig la foto de rigor (a l'esquerre) i em trobo una dona d'uns 55 anys tota pijeta i vestida elegantment esportiva que enfila el camí en el mateix sentit com jo. Bon giorno, li dic. Ella em contesta amablement el mateix. Tiro cap el poble i abans d'entrar-hi giro cua i me la trobo i em saluda. Jo la saludo educadament. Per alguna cosa vaig anar als Escolapis.

Continuo corrent, fa fresqueta. S'està be. Com que no se on vaig, decideixo agafar un cami de terra per no correr sobre l'asfalt.

L'encerto ja que els indrets per on passo són maquíssims.

Tot és ple d'aigua. Tot és verd. Hi ha un gran nombre d'escluses que porten l'aigua als diferents camps d'arròs que hi ha al voltant. Per això hi ha tants mosquits!!!!

No se on vaig, però com que porto el Fore no tinc por de perdre'm pels nombrosos corriolets existents.

Vaig a petar a un ample riu, el Ticino. Maquíssim!

Malauradament he d'abandonar l'entorn espectacular i tornar a la realitat.

Em queda un quart d'hora per arribar a la casa de pagès i poder dutxar-me, esmorçar amb els companys i conviure amb ells els 2 propers dies.

Un cop net i pentinat, a taula, em trobo amb els companys amb qui havia sopat la nit anterior i amb ells, una 55 anys tota pijeta i vestida elegantment amb un estil molt italià. Sabeu qui és? La trainer. L'Anna Simonetti.

entrenament dominical VNG-Puigmoltó-VNG; 1h 40min 18kms

Diumenge 14 de juny
A les 8:00 al parking de l'hospital com sempre.
Decidim fer els corriols que hi ha des de la cantera Roca, a sota el Montgros, direcció a Puigmoltó.
Des d'allà farem la tornada cap a Vilanova sota un sol de justícia.
Fa molta calor inclús a aquestes hores!!!!
He proposat de fer una propera sortida pels Colls des del xiringuito de la platja del Far per quan acabem, gaudir d'un banyet!!!!

A por otra!

Sortida dominical Ribes-Cova negra-Camí de la Fita- Puig de Sant Isidre - Ribes; 18km - 2h

Diumenge 7 de juny, 8:00 Ribes.

Fa calor. El cel és més blau que mai. La tempesta d'ahir per la nit a quarts d'una a Sitges ha quedat en res.

Ens trobem un grapat d'atletesvng a Ribes amb el Carles, un ribetà coneixedor de l'entorn. Ens convida a fer una sortideta per les muntanyes del Parc. Comencem pel GR que puja cap el Parc passant per la Cova Negra imés endavant, trenquem a la dreta per ja carenar uns turonets amb una vista fantàstica del Parc.

i una mica més endavant se'ns apareix la mar Mediterrània....Fantàstic!. El corriol per on passem és força tècnic. Típic sol garrafenc ple de pedres punxegudes. Has d'anar molt en compte per no ensopegar i caure. Et podries fer força mal. Però com que som uns màquines això no ens passa.....;-)

Un cop sortim al Camí de la Fita, el grup es diveideix en dos. Uns baixaran el camí enfilant el camí de tornada cap on hem deixat els cotxes. L'altre grup, format pel Carles, l'Oscar, l'Abraham, el Ramon i jo mateix decidim a anar a la Trinitat. La vista avui pot ser brutal.

Pel corriolet cap el Puig de Sant Isidre (veure foto inferior), trobem uns trialeros prenent la fresca (qui ens fan la foto)D'aquí prenem la decisió de baixar ja cap a La Fita (on hi ha el Caprabo, etc..) baixant per un altre corriolet també molt tècnic però molt divertit. Les vistes són impressionants.

Al fons, apartat de la costa es veu una ombra de....Mallorca??Ens queda el dubte....Cal esbrinar-ho......

Passem més avall pel davant de les casetes de disseny construides a tort i dret en les muntanyes que es veuen a l'esquerre quan entres al primer tunel de l'autopista. Realment estan fetes en un lloc de dificil accès....I un lloc també molt solitari. Be, la gent de pasta ja ho te això...Dir que tens una torre a Sitges..quan la tens allà dalt la muntanya......

Des de la rotonda del Caprabo pujem amunt i trenquem a l'esquerre per un camí que va paral.lel a l'autopista. Avancem uns "btterus" i veiem ja Ribes. Fa calor, molta calor i a mi se m'acaba la gasolina. El Ramon, el Carles i l'Oscar apreten a la darrera pujada i l'Abraham i jo arribem als cotxes uns minuts desrpés. Jo fet calderilla.

Anem a la plaça Marcer a reposar del tute que ens hem fotut.

Una beguda fresca sota l'ombra dels arbres de la plaça ens fan recuperar rapidament.

A per la propera el diumenge que ve!

Entrenament: Masia Cabanyes-Pic de l'Aliga-Tres Partions-Mas de l'Artís- Masia Cabanyes- 17'35kms - 2h 10min

Divendres, 5 de juny de 2009

El dia s'ha aixecat tristot, com diria aquell... El Sol estiuenc que ja ens escaldava ahir ha desaparegut al darrere de la nuvolada que ens cubreix. No fa calor. Per que no fer uns kilometrets per veure com estic? El 28 tinc la cursa del Pedraforca i no val a badar.

Comença a ploviscar i deixo el cotxe a la Masia Cabanyes. Passo pel camí del Pi Gros, per darrere Prysmian i per l'immens moviment de terra quee estan fent els de vinyes. Passo per sota la Pau Casals i perpendicularment a l'autopista m'enfilo muntanya amunt per un corriolet que mica a mica agafa alçada. Vaig a petar al típic indret de la línia elèctrica que baixa cap a la pista entre Canyelles i Mas de l'Artís (veure foto aquí sota)
Des d'aquí la vista al Pic de l'Aliga és impressionant. S'aixeca al darrere de les nombroses casetes de les diferents urbanitzacions que han anat fent crèixer Canyelles. Allà al darrere, entre els núvols plens d'aigua, treu el cap el Pic.

Sense tenir massa clar el camí d'ascens al cim, prenc direcció a la seva base corrent pel moll ciment dels carrers i carrerons canyellencs. Finalment, recordant el raid de fa dos anys, m'enfilo fins la base de la torre elèctrica des d'on surt un corriolet fins el pre-cim. (sembla que estigui als Himalaia!). Poc després, i amb unes quantes esgarrinxades a les cames a causa de la frondosa vegetació que aquest hivern ha crescut, faig cim. La vista és, com podeu veure a la foto de sota, nul.la. Els núvols ho tapen tot. Continua ploviscant. Però això fa més interessant l'entrenament d'avui. Faig un parell de fotos: una de mi mateix per donar constància i l'altra de la "fantàstica" vista i avall que cal tornar a casa.

Després de passar pel Tres Partions, a uns 500 metres més avall, prenc un trencant a ma esquerre (veure foto)

que em porta per un fondo, avui mullat i relliscòs més que mai, fins al fondo de les Palemeres. Girant a l'esquerre aleshores, m'apropo pel darrere del Mas de l'Artís a la pista inicial entre Canyelles i el Mas. D'aquí el camí és prou conegut per tots vosaltres...Un esforç més i ja estic al cotxe.

Fitxa tècnica sortida:

Metres: 17350
Temps: 2h 10 min
Ritme: 7:29 el km
Vel mitja: 8km/h
kcal cremades: 1347
Alçada mínima: 53 m. s.n.m.
Alçada màxima: 468 m. s.n.m.
Ascens total: 843 m.
Descens total: 840 m.