1 maig 2009 Entrenament muntanya: 1h 03' - 9'2 kms

Llavaneres, pont de l'u de maig.-

Faig una sortida des de La Cornisa, a la zona alta d'aquesta població del Maresme per començar a tastar les pistes de terres i els corriols que vaig veure per la Setmana Santa.

Amb sortida al mateix lloc, enfilo la pista cap el Corredor, però amb la diferència que prenc un corriol amb destí incert a l'esquerre. Avall, avall...sempre avall. Mal rotllo...Això vol dir que després vindrà pujada. Però mentrestant, gaudeixo de l'entorn selvàtic, húmid, caluròs.

Sembla mentida que estigui a 3 kms del mar i pugui estar tan aïllat del mon mundial.

Si em passès quelcom aquí, feina a trobar-me. ..Un cop arribo a la part més baixa del corriol surto a petar a una pista que , a la dreta, s'enfila fins trobar el camí que puja al Corredor. Com que avui no vull fer massa kms , decidim, el Calvinhu i jo, prendre la pista que ens torna a on hem deixat el cotxe.

En fi, una estoneta agradable descobrint nous corriols per aquesta zona que tant m'agrada.

9'2 kms / 63min / ritme mig: 6:57min/km

Mitja Marató Olot - 26 abril - 1h 33'

Diumenge vaig còrrer a Olot la primera mitja amb el flamant equipament dels atletesvng.org.

Em feia il.lusió estrenar-la ja que el xou que s'ha muntat al darrere d'aquests colors (el groc i el blau) ha fet que dia rere dia hagi anat augmentant el nombre de membres del club.

Bona iniciativa Josep!

Què nassos fa el Carles a Olot?, podeu preguntar-vos. Doncs aprofitant que estava a LLadó, a casa del meu cunyat passant el finde, ens decidim còrrer aquests 21 kms a la Garrotxa.

El dia comença núvol. Agafem el cotxe i comença a ploure quan, en Sergi Calvinhu i jo, aparquem el cotxe a la vora del Club Natació Olot. Vilafranca ens ve a la memòria....Us en recordeu?

Ens canviem i em poso la semarreta dels atletesvng. Em queda bé,no?


Són quarts de deu i comença a caure aigua a punta-pala. I fa fred...
Ens fa mandra, molta mandra haver de còrrer una altra mitja sota l'aigua.
Miraculosament, a les 09:50 s'atura i podem dirigir-nos a la sortida sense mullar-nos.

Sense xip, si...sense xip (no n'hi ha en aquesta cursa) iniciem els kms de la cursa atravessant Olot
No hi ha ningú. On són els olotinsi olotines? Si normalment ja hi ha poc públic, avui és massa....
Sortim d'Olot en direcció la Vall d'en Bas, passant per La Pinya. El recorregut és bastant trenca-cames. Amunt i avall. Avall i amunt. La carretera molla amb bassals. Travessem camps verds, sota uns núvols baixos que no ens permeten veure les muntanyes que ens envolten. El recorregut em recorda la mitja del Vendrell, quan et porten entre camps (vinyes en aquell cas)
Més endavant girem cua i tornem cap a La Pinya, i cap el km 12 comença a ploure com abans....
Sort que només són 10 minuts. Però ja estem xops de dalt a baix. Entrem a Olot i ens queden uns 4 kms pels carrers: passem per davant de l'esglèsia, pel "carrer Caputxins", per la PLaça de la Vila...Tot fa baixada....I sortim a l'avinguda que, 2 kms més avall, dóna a la rotonda del carrer del Natació OLot. Allà esprintada i a sac fins la meta.


El resultat és aquest:

el pernil

Fitxa tècnica de la cursa:

kms (segons Garmin): 21.260m.

temps final: 1h 33min 43 seg.

Ritme mig cada km: 4min 24 sec

min/km:4:20; 4 :21; 4:23; 4:28; 4:19; 4:34; 4:39; 4:23; 4:17; 4:25; 4:26; 4:29; 4:38; 4:24; 4:22; 4:30;4:23; 4:20; 4:08; ;4:07
Temperatura (abans de començar la cursa): 13 graus

Climatologia: nuvol, pluja intermitent.

I ara a per l'Alba!

Entrenament a LLadó (Alt Empordà) - 6kms - 42min

Ara són dos quarts de nou i plou a Lladó.
Estem fent el sopar ja i penjo aquestes quatre ratlles al meu blog.

Aquest matí he sortit amb el meu amic i company Sergi Calvinhu a estirar les cames abans de la Mitja Marató a Olot demà.
Estem a casa del meu cunyat a Lladó a uns 30 kms d'Olot. Bell indret.
Com ja he fet altres vegades, hem anat al riu Manol.

El camí no és gens complicat. És la pista de sempre que va pujant fins a una cruïlla on comencem a baixar fins el riu. L'indret és d'una bellesa incomparable. És una recó del riu on s'aixampla i s'hi ha fet una mena de piscina natural amb el fons verdòs. No hi ha ningú. No hi ha soroll. Fantàstic!

Fem quatre fotos i tornem xino-xano cap a casa.
No cal apretar que demà estreno club: atletesvng.org

Ja us ho exlicaré com ha anat!

Ah, des d'aquí hi ha un altre recorregut interessantíssim que és pujar i baixar a la Mare de Dèu del Mon...ara, això si...palabras mayores: 28 kms amb un desnivell de 1000 m....L'intento fer una vegada a l'any. M'encanta.

dissabte 11 abril, el 3 viles (10k al Maresme)

El dissabte 11 de Setmana Santa em llevo amb ganes de fer el 3 viles.

Què és el 3 Viles? Doncs és un recorregut que tinc ja més que pamat d'uns 10 kms amb sortida als Apartaments Sant Pere de St Andreu de LLavaneres, pujant per la riera, anant cap a St Vicenç Montalt per la carretera interior i baixant fins Caldetes per retornar pel Passeig dels Anglesos fins la platja de Llavaneres.

Es el típic recorregut que acostumo a fer per fer una circuit de no més de 1 hora i que no sigui l'anar amunt-avall pel passeig...(que és bastant monòton i avorrit)

Resumint:

Recorregut: 10'71 kms.

Temps: 51':45''

Ritme mig: 4:49 '/km

12 abril 2009 - la cornisa-corredor-la cornisa (st andreu llavaneres) 19 kms 1h 35min.

Després de fer unes sortidetes a LLavaneres platja per estirar cames de 8km el divendres i de 10 kms el dissabte, el diumenge, sota un sirimiri del Maresme important, vaig de LLavaneres a La Cornisa per fer els 9 kms que em separen al Santuari del Corredor.

Però, què és el Santuari, direu vosaltres...?.

Doncs és una ermita que es troba molt aprop del cim (633,5 m) dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius, al Maresme.

Es una excursió típica estival que fem anualment des de Llavaneres ja sigui en btt, corrent o en cotxe, per sopar en el restaurant que hi ha al costat de l'ermita.

Aquest cop, com d'altres, i per fer kilometrets, hi vaig sol per poder veure com em van les cames.

La pista forestal és àmplia i còmoda. Nombrosos beteteros, altres corredors, motoristes, 4x4 i els Mossos hi circulen. Malgrat pugui semblar les Rambles, creuar-me amb altres ha estat puntual. Plovia i cada cop amb més intensitat. Però, com que "sarna amb gust no pic", he anat fent els 9 kms i 300 m. de desnivell fins arribar a l'ermita, on un bon ram em dona la benvinguda.

Temps d'enviar un sms per fer saber que ja he fer "cim" en 52 min. i torno avall.
De baixada, el ritme és més viu.....Tinc ganes d'arribar al cotxe ja que plou fort.
La meva sorpresa és majúscula quan se'm creua un "bambi" pel davant. Increible! Sembla mentida que pugui subsistir una bèstia tan maca enmig d'un paratge que, encara que sigui un Parc natural, la presència de l'home és constant.
42 min més tard, arribo al cotxe ben xop.
Estiro, bec aigua i cap a caseta.

Resumint:
Cornisa-Santuari
9'03km; 52 min; ritme mig=5:46'/km
Santuari -Cornisa
8'90km; 43 min; ritme mig=4:49'/km

bombers - 5 abril 2009 - 44min 32sec

Fantàstic ambient el d'aquest matí a Barcelona.



Amb el Sergi Calvinhu tornem a vestir-nos de curt després de la marató BCN. Jo ja estic recuperat dela lessió que em va fer plegar al km25. Veig correcats vestits amb l'equpació oficial, parlo amb el Pere Roure i son cosí. Parlo amb el Mario i la Cris d'Arenys. Ell ha tornat a poder gaudir de còrrer pel Sahara per quart any consecutiu. Quina sort!
Pel que fa la cursa, 44minuts que em serveixen de rodatge per la mitja d'Olot del dia 26 d'abril.
A l'inici, amb el Sergi i la Carme, a 4:40......
A partir del km 6, sol i a sac...
Massa gent per 10 kms.
Però com a inici de temporada "d'estiu", bones sensacions.
Les curses de muntanya ja estan aquí.

km1 @ 4:35
km2 @ 4:43
km3 @ 4:41
km4 @ 4:39
km5 @ 4:47
km6 @ 4:33
km7 @ 4:09
km8 @ 4:18
km9 @ 4:09
km10 @ 3:55
total: 44' 34'' @ 4:23min/km

I ara, "a por otra"!!!!

Marató BCN 1 de març 2009 - Fiasco!

Avui em decideixo a escriure el que em va passar a BCN


Fins avui no he pogut assimilar com l'entrenament de 4 mesos se'n poden anar en orris a causa d'unes condicions atmosfèriques adverses i a unes bambes atrotinades.
No m'ho esperava.
Vaig sortir amb els de 3h 15min.
El ritme era 4:37 i no el veia desmesurat.
Però ja al capdemunt de Creucoberta, abans d'arribar al Camp del Barça, vaig notar que no anava be. Podeu veure a la foto anterior el careto de "mort" que feia baixant per la Diagonal.
No sé que em passava.
Mica a mica la mitjana dels 4:37 se'm feia cada cop més dificil de mantenir...

Km rere km, abans de passar per la mitja, anava notant com s'anava carregant el soleo de la cama esquerra.
Els genolls de les dues cames també se m'anaven carregant....semblava com si estès al km 38.....

El pas per la Sagrada Familia el faig en condicions físiques que feien riure.

I és a l'enfilar Prim avall, cap el 24, que el sóleo no em permet ja fer una passa més i decideixo plegar. Se m'acaba l'aventura de la Marató BCN 2009.

Ara penso que em va poder passar. Havent parlat amb experts del tema em comenten que l'humitat del diumenge podria haver-me passat factura. Que si les bambes eren molt velles, em podien haver causat el mal al soleo. Potser és cert. No ho se. La unica cosa que sé és que ara estic a casa escrivint-vos aquestes quatre ratlles encara mig emprenyat....

Malgrat tot vull felicitar a tots aquells que heu acabat la Marató fent o no fent marca personal.

Vull felicitar a aquells que s'han estrenat en la distància màgica, entre altres, a Sergi "Calvinhu" i al Joan Escala, a qui vaig poder abraçar abans i després dels 42196 metres.

FELICITATS A TOTS!

I com no, el meu còndol a la família del corredor irlandès.