dilluns, 7 de setembre de 2009

Burriac Atac 2009 (Vilassar de Mar) - 17 kms 2h 13min


Un any més, i van tres, tinc el plaer de fer aquesta curiosa cursa nocturna per terres del Maresme, a Vilassar.



Excel.lent organització dels amics del CE Vilassar que any rere any preparen aquest esdeveniment esportiu que tants adeptes va agafant.







Amb en Sergi Calvinhu, el meu col.lega inseparable de curses i aventurilles (recordes Arnes? Recordes CV?...)i sense haver fet cap entrenament adient per aquests 17 kms, ens plantem a quarts de nou del vespre a la plaça de la!vila de Vilassar. Quina ma de corredors i corredores! Quasi no hi cabem!


A dos quarts de deu surten les noies.


Un quart d'hora més tard, els mascles...amb alguna noia inflitrada entre tants mascles....


La sortida és formidable. El públic, cada any més nombrós, se situa a banda i banda de l'estret carreró que s'enfila cap a la zona de les piscines. D'allà, girant a l'esquerre, ja deixem l'asfalt per trepitjar terra/ciment entre els hivernacles de la zona. Qaun creuem el CTenis Cabrera la cosa comença a pujar. Anem agafant alçada en pocs metres. Pel darrera del restaurant Santa Marta ens dirigim cap el Turó de l'Infern per enfilar-nos-hi i passar control de tall amb 41min. Després tenim el primer avituallament (tots molt complerts amb líquid i sòlid). Es aquí on perdo el company Sergi i tiro endavant sol. S'ha de baixar per una trialera molt tècnica (com totes les que passarem) per enfnilar-nos més tard per un corriol sota la línia electrica que puja al castell. D'aaquí, cansat, suat, fet caldo, ens fan passar per altres corriolets fins el km 8 on hi ha el següent pas de tall. encara hem de pujar més amunt per un corriolet mal parit. Les cames ja pateixen de fa estona. Els ulls, acostumats al llum blanc del frontal, també. Es el km 10'6 que fem cim al castell de Burriac. Un altre punt tall i avituallament. Ara, i fins el 17 tot és baixada. Però atenció amb la pista que baixa del castell.....Es molt punyetera....Ens fan entrar un altre cop al bosc per arriar-nos muntanya avall fins prendre un corriol que ens encara al castell. Tinc l'esma d'aixecar la vista i veig un regitzell de punts lluminosos baixant la muntanya on jo havia estat feia un quart d'hora. Però no val a badar. Cal posar els 5 sentits en la cursa. Ja he vist més d'una aterrissada de corredors i no vull ser un altre de la llista....Baixo, baixo, estic sol. completament sol. L'organització marca el camí amb aquests bastonets fluorescents que no et permeten perdre't. Mes avall, i ja corrent pel damunt d'asfalt, passo per l'església de Cabrera: un altre punt d'avituallament i molta gent animant. Tiro avall, queden només 3 kms i vull arribar a la meta, en plena platja. Així és, mica a mica, amb els genolls adolorits pels quasi 17 kms de cursa arribo a la sorra de la platja de Vilassar. Allà, per acabar d'arreglar-ho, tenim uns 500 m. sobre la sorra fins poder creuar l'arc d'arribada.


Si senyor! 2h 13min!



I de recompensa un bon entrepà de butifarra que ens va entrar d'allò més bé


Felicitats CE Vilassar!


L'any proper m'hi tornareu a veure!!!!!




1 comentari:

carles aguilar ha dit...

Hei, Carles...!! Quines aventures més potents... Jo ja fa un parell d'anys que vaig dir de fer-la, però entre una cosa i l'altre, aquest any tampoc.. En tot cas veig que t'ho vas passar superbé i la botifarra del final déu n'hi do... Fins aviat i endavant...!!