diumenge, 7 de setembre de 2008

Burriac Atac 2008

Un altre cop en Sergi Garcia i jo hem pogut gaudir de la bona tasca dels amics de Vilassar de Mar. Quina cursa tan bonica!

Va ser el dissabte 6 de setembre, a 2/4 de deu, a la Plaça de l'Ajuntament de Vilassar. Uns 4oo corredors i corredores equipats amb el frontal necessari per il.luminar els 16 kms de recorregut. Sortida des del centre de la vila passant pel Turó de l'Infern, enfilant-se fins el sempre altiu castell de Burriac (401 metres d'alçada) i baixant cap a la meta, a la platja, arran de mar.

Amb 4 controls de pas, 4 punts d'avituallament i incomptables animadors durant tota la cursa fan que any rere any siguem molts els corredors patidors que ens agrada repetir.

La sortida des del carreronet al costat de la plaça de l'Ajuntament és impressionant. L'adrenalina està a flor de pell. Tots tenim ganes d'iniciar la cursa sabent que tenim per davant unes fortes rampes fins el punt culminant: el castell de Burriac. Veig en Quico Soler...quina màquina de paio. Veig els amics que hem estat entrenant durant l'estiu el dimecres a 2/4 de vuit del vespre a la piscina de Vilassar....Ens ha arribat l'hora. En Sergi i jo sortim tranquis. Gaudim de la gent que ens anima sense parar. L'experiencia a Belchite em fa frenar-me fins que trepitjo la pista de terra que és quan la foscor ens envolta. Cal engegar els frontals. Es comença a suar.... Les primeres rampes per pujar cap a la muntanya fan que, mirant enrere, es pugui veure una llarga serp de llum blanca . Fantàstic!. La pujada al Turó de l'Infern (primer control de xip), sempre en fila india donada la munió de corredors en aquuest tram de cursa, i després el tècnic corriol de baixada fan que tots els músculs de les cames treballin d'allò més. Tornem a enfilar muntanya amunt pel corriol de sota la línia elèctrica. Amunt, sense aturar-se. El control pel xip en el km 8 t'indica el començament del corriolet que et porta a la part més alta del recorregut. Una forta pujada tècnica amb un approach no menys tècnic a la base del castell. Es aleshores que has de grimpar per acabar de coronar els 400 metres d'alçada. Un altre control de xip i avall que fa baixada.... 30 minuts més tard l'arribada a meta és emocionant. Qui es pot imaginar correr la recta final pel damunt de la sorra, entre torxes, la Lluna allà dalt i una munt de gent animant-te????Doncs això es el que et trobes en aquesta cursa.

Totalment recomanable i totalment repetible.

Esperem poder gaudir-ne el proper estiu!!!!



Carles: 1h 48 min . classificat el 92è de la general/14è de veterans masculins
Sergi: 2h 12 min classificat el 267è de la
general/56è de veterans masculins