belchite desértica extrema 2008

Quina calor!

Belchite, ZGZ, dissabte 5 i diumenge 6 de juliol de 2008.

Amb l'amic Sergi enfilem des de Llavaneres rumb a terres manyes per poder gaudir (o serà patir?) les dues etapes de la Belchite Desértica Extrema 2008. Una primera etapa de 9 kms amb sortida i arribada a Valmadrid el dissabte tarda i una segona etapa de 18 kms des de La Puebla de Albortón a Belchite pel diumenge matí.

Després de dinar al restauranr al costat de la casa del pintor Goya, anem a Valmadrid on podem retirar el pitrall i preparar-nos per la primera etapa. Fa sol. Fa calor. Els corredors d'arreu arriben a Valmadrid i fem els primers amics: els d'Albacete, els de Madrid, els d'Alcanyís, en Mario...i dos catalans que arriben amb el pito al cul 5 minuts abans de començar la cursa.

A les 16:30 comença la cursa al voltant de la població....9 kms de trenca-cames que amb els 32 graus de temperatura i el sol apretant de valent es fan inacabables. Jo surto a tope (gran error!!!) i deixo el Sergi a la seva sort....Pujada, baixada, sol, pujada, baixada, calor. L'arribada ésal capdemunt del poble, a la plaça de la esglèsia. Quin patiment!. Sort que el banyet a la piscina recompensa l'esforç fet durant el 49 minuts de cursa. I quina sorpresa que aquells catalanets que arribaven tard a la cursa son l'Aureli i el Jordi Granell, el que m'havia aconsellat tota la historia de la Sahara Marató sense haver-nos vist mai les cares. Ens coneixiem de xurro a la piscina d'un calurós poble a l'Aragó!!!.

L'endemà, i des de La Puebla de Albortón, a les 10:00, tenim 4 kms per les muntanyes que l'envolten i 14 kms més enfilant la pista que l'uneix amb Belchite. Total 18 kms.

Sortim junts amb el Sergi i, xino-xano, correm amb la mirada posada en el campanar de Belchite que treu el nas timidament allà al fons. Els avituallaments són milt correctes:aigua fresqueta que ajuda a mantenir-te hidratat. Un pagès ens rega amb la seva manega d'aigua i ho rebem amb els braços oberts. Els 2 kms finals, abans d'entrar al poble, en suau pujada, es fan durs per l'amic Sergi. Però al final entrem a la meta cansats, però feliços. 1h 45'.

A l'entrega de premis, amb l'Aureli, la guapa corredora guanyadora de Vitòria , el seu entrenador, el Jordi Granell, jo i en Sergi Garcia.
El bon ambient ens farà repetir l'edició propera!!!!!!