a mig aire de la serra veig un ametller florit

Via Ferrada Cascada del Sorrosal - 10 agost 2011

2011-08-11T12:19:00.000-07:00

Tercer dia de vacances a Osca.

Cinquena Via Ferrada:

Cascada del Sorrosal
(si en voleu saber més)

Via Ferrada Foradada del Toscar i Via Ferrada Castellaso

2011-08-09T15:14:00.000-07:00

Segon dia de vacances a Osca.

Tercera i quarta Via Ferrada:

Foradada del Toscar
(si en voleu saber mes)

Ferrada Castellaso
(si en voleu saber mes)

I demà més.....

Via Ferrada de Santo Cristo de Olvena i via ferrada de Sacs

2011-08-08T14:50:00.000-07:00

Primer dia de vacances a Osca.

Dues primeres vies ferrades:

- Santo Cristo de Olvena
(si en voleu saber més)

- Sacs
(si en voleu saber més)

I demà més.....

BIG 25k BERLIN - 8 maig 2011 - 2h 34min

2011-05-21T08:01:00.000-07:00

Aquests curiosos 25km amb sortida i arribada a l'estadi olímpic on Jesse Owens va ridiculitzar el tercer Reich, m'han fet adonar que hem d'aprendre moooolt dels berlinesos.

Cursa altament recomanable, plana, ben organitzada, un xic cara (40eur) i ciutat impressionant.

Si fins ara sempre deia que si em perdia em podieu trobar a Kuala Lumpur, ara haureu de buscar-me també a Berlin.

Us deixo unes quantes fotos de la cursa:

Amb l'anna, cansats però contents.

Mitja Marato Cunit - 9 abril 2011 - 1h 34min

2011-05-21T07:48:00.000-07:00

QUINA CALOR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si no s'entrena, no es baixa de 1h 30min...
I jo continuo pensant que si i au, a patir i fer el pena......

l'arribada, cansat, petat, mort......

XVIII Mitja Marató Montornés del Vallés - 27 de març - 1h 48min

2011-03-30T11:17:00.000-07:00

Diumenge 27 de març, 10:00h.

Malgrat acabem d'entrar a la primavera i de tenir un dissabte plenament assoleiat, aquest dia del senyor ens ha aparegut plujós, molt plujós. Des de la sortida de Vilanova fins a l'arribada a Montornés la pluja m'ha acompanyat en tot el camí.

Sortosament, a les 9:55, fa cessat de caure aigua i hem pogut iniciar els meus 21 primers kms en aquesta divuitena edició de la Mitja Marató.

Acompanyava al corredor i millor amic Sergi Calvinhu Garcia en el seu intent de rebaixar la seva marca personal i situar-se com a un runner sub 1h40min.

Però les condicions climàtiques adverses, la gran quantitat de corredors i corredores i alguna excusa més que podriem posar, no ens ha permés portar un ritme adequat per assolir la fita.
Al final 1h 48 min.

La Mitja ha fet rècord d’atletes arribats a meta, prop de 2500.

A por otra.....

III Edició Cursa de Muntanya Pic de l’Àliga (13 de març) - 2h 12min

2011-03-16T14:51:00.000-07:00

III Edició de la Cursa de Muntanya Pic de l’Àliga, el 13 de març a les 10 del matí. Seran 16,2 km amb un desnivell acumulat de 1.420 metres.

Després de la intensa pluja de tota la setmana, un cel més blau que mai amb un sol que escalfa més que mai, ens presentem amb els amics i amigues del "Si yo puedo, tu tambien" al camp de futbol de Canyelles per córrer aquesta primera cursa de muntanya de la temporada.

Decideixo a fer-la xino-xano. Des del fiasco estomacal al Sàhara no he tornar a posar-me les bambes. Es avui que per primer cop em vesteixo de curt per poder gaudir dels 16k pels coneguts camins i corriols de les muntanyes del voltant de Canyelles i Vilanova.

Acompanyo a la Cristina, a la Susanna i a l'Antònia en diferents trams de la cursa.
Ens fem fotos al capdemunt del Pic de l'Aliga

M'aturo a Casa Alta. Es com un entreno sense presses, per fruir de la cursa, del dia, del solet, dels corredors i corredores.

Felicitats als organitzadors!

Compteu amb mi l'any proper!

Sahara marato 2011

2011-03-12T10:22:00.000-08:00

this email has been sent from Carles' BlackBerry.

Sevilla 42k - 3h 12min ( MMP) - 13 de febrer de 2011

2011-02-15T12:23:00.000-08:00

El passat diumenge 13 de febrer una bona representació d'atletesvng vam poder gaudir de la mes que ben organitzada marato Ciudad de Sevilla que arribava ja a la seva 27a edició.

Després de córrer la de NY, volia millorar la marca que a la Big Apple em va sortir (3h 22').
Els entrenaments tan ben dissenyats pel Gran Gàlvez per aquesta fita han donat els seus fruits: rebaixar en 10 minuts la meva MMP deixant-la en uns fantàstics 3h 12' 03''

Sevilla no te res a envejar de NY. Repeteixo, res.

Be, només hi ha una diferencia: la gent animant als corredors. Si per NY erem 45000 corredors i tenim 1.000.000 de gent cridant i animant els 42k, pels 5000 atletes corrent per Sevilla, només en certes parts de Sevilla podies veure molta gent.
Però des del punt de vista organitzatiu, res a envejar a Nova York:
Què et donen aquests sevillans?

pasta party de 5 estrelles el dissabte gratis pel corredor i acompanyant
durant la cursa: avituallaments de luxe
a l'arribada: et posen una tovallola al damunt i et treuen el xip. No t'has d'acotar!!!!
dinar de cloenda de luxe pel corredor i a 8 eur per l'acompanyant.
voluntaris que no paren d'animar amb el típic to sevillà
els polis t'animen també....

I tot per 20 eur!!!!!!

Marató de BCN, n'heu d'aprendre....Menys voler fer negoci i mes donar servei al corredor!!!!!!

Per repetir, de segur.

Fitxa tècnica:

ESCOFET ROIG, CARLES (2737)

Puesto: 851 de 3899 atletes
Categoría: E VETERANO 40
Posición en la categoría: 186
Tiempo medio por kilómetro: 04:34

Temperatura ambient: 10-12oC
Cel ennuvolat, sense vent

els atletesvng contents dels 42k sevillans

sopant el dissabte nit....

article del diari de Vilanova sobre Sahara Marató 2011

2011-02-06T10:01:00.000-08:00

falten 19 dies per marxar.
la campanya de recollida de fons encara romandrà oberta fins el dia 23 de febrer.
El cc es de la Caixa del Penedès.
Gracies

Carles

Duatlo Circuit de Catalunya - 5 de febrer de 2011 - 1h 12min

2011-02-06T10:00:00.002-08:00

El passat dia 22 de gener vaig poder gaudir l'experiencia de correr pel circuit de Montmeló fent quelcom que mai no havis fet abans: una duatló.
I que dur va ser!!!!
Ara em miraré d'una altra manera als triatletes quan es foten aquestes pallisses corrent, nadant o anant en bici.

Sitges 9 de gener 2011 - 1h 27min

2011-02-06T10:00:00.001-08:00

Aquest any volia repetir la marca del 2010.
Volia fer 1h 23'. M'ha sortit 1h 27'. Per que?. No ho se....
Ningú ens sabem dir per que aquest any les marques han estat més discretes. Potser les dues voltes pel Terramar? Et donen la sensació que no saps on ets...no?

la primera vota...

a l'arribada.....

Mitja Marató de Mataró - 5 de novembre de 2010 - 1h 41min

2010-12-05T09:48:00.000-08:00

Dia gris i fred a la capital del Maresme.

2200 corredors i corredores ens apleguem al parc Central de la ciutat per poder fer els 21k.

Aquesta edició faré de llebre al company Sergi amb l'objectiu de baixar de 1h 43min.
Ho aconseguirem?....

La sortida la fem des del calaix dels "èlite" ja que arribem minuts abans a la sortida i ens hi posen. A dos metres tinc el Roger Roca, més enllà la Txell Calduch. Al meu darrere el Sergi.

Sortim cagant llets ja que tenim 2100 atletes al darere amb unes immenses ganes de fer-se passar el fred del matí.

Passem els 10k en 46min. el Sergi al.lucina amb el temps i parlem de fer els 11k restants sempre per sota dels 5min/km.
Així ho fem.
Passem els 15k en 1h 11min
I els 20 en 1h 36min
El darrer km , l'infern de Mataró, el fem a 5min 25segons cosa que al Sergi baixar la seva millor marca personal en 2 minuts. El temps que ens queda és 1h 41min.

I ara a pel 1h 39min!!!!!

el Sergi i jo, després de triomfar.

la bossa del corredor i els 3kg de material d'obsequi.
em podré afaitar i perfumar la resta de l'any!!!!

Fins la propera!

NYC marathon - 7 de novembre 2010 - MMP: 3h 22min

2010-11-30T14:58:00.000-08:00

ING NYC Marathon, Nov 7th 2010

3h:22min
Millor marca personal.
A Nova York
A la reina de les maratons.
I ara se per que ho diuen això de les reines!

45000 corredors i corredores
2.000.000 de persones animant en els 42k o 26'2milles.

Fora de sèrie.
Extraordinaria.
Extremadament ben organitzada.

El que mes m'ha sobtat és el somriure que sempre tenen tots i cadascun dels voluntaris.
Des del voluntari que et dona la benvinguda al ferry de les 7 del matí cap a Staten Island fins el que et dona la bossa al camions d'UPS un cop has fet les 26'2 milles.

Mai vist abans en cap altra mitja o marató....
N'hem d'aprendre tots!!!!!!

Menys en els ponts que es creuen per pasar d'un barri a l'altre, en la resta de recorregut mai no et falta l'alé dels (diuen) 2 milionsde persones que t'animen sense parar:

GO, RUNNER GO!
LOOKING GOOD!
GOOD JOB, GUY!

Són alguna dels ànims que et donen durant tota la cursa.
A més, xoques la mà amb cents de nanos i no tan nanos que et miren i t'animen.

milla 11

Desenes d'orquestres tocant música, altres cantant Gospel...
Gent fent barbacoes al jardí de casa seva....
Altres oferint-te aigua, plàtans......No et falta de res.

Marató recomanable al 100%.
Tot corredor hi ha d'anar un cop a la seva vida.....

Fitxa tècnica
Posició meta: 3404è de 45000 participants.
Temps parcials:
5k : 20min 15seg
10k: 41 min
15k: 1h:03
20k: 1h:26
25k: 1h 51
30k: 2h:15
35k: 2h 42
40k: 3h:11
Arribada: 3h 22min
Mitjana: 7:44 min per milla

Mes fotos a:
http://www.facebook.com/#!/album.php?aid=91492&id=1553301293

II Cross Escolar - pistes atletisme VNG - dissabte 27 nov 2010

2010-11-30T14:10:00.000-08:00

II Cross Escolar a les pistes d'atletisme de VNG, a les 10:00.

Un dissabte més, anem tots al cross organitzat pel Consell Esportiu del Garraf per poder gaudir de les curses per les diferents categories. Des dels nascuts el 2003/4 als nascuts el 1993.

Però del que aqui m'ocupo és de tornar a fer-me el xulo. Si, el típic pare xulo que farda de filla per que guanya curses.....Mireu....

la laura als 600m.

als 1000m.

i al podium. aquesta vegada primera

i el pompeu (any 2000) campions per equip!!!!

felicitats Laura!!!

La Gina havia de participar en la cursa de 400m. dels de l'any 2004 però un sobtat "mal de panxa" la va fer n0 pendre la sortida... Definitivament l'esport no és per a ella.

cross escolar - pistes atletisme VNG - dissabte 30 nov 2010

2010-11-02T11:27:00.000-07:00

No ho acostumo a fer, però permeteu-me que fardi de filla, la Laura, de 10 anys.

El passat dissabte a les 11:15 va participar per primer cop en un cross escolar. Se celebrava a les pistes d'atletisme de VNG. El recorregut era 1400m. pels nascuts el 2000.

Us podreu imaginar el resultat veient la foto...i per això vull que gaudiu de la cursa que va fer on va quedar segona.

al pas pels 150m.

sprint final als 1300m.

el podium

Felicitats Laura!!!!

2010-11-01T14:15:00.000-07:00

dilluns 1 de novembre de 2010, 8:00, Castell de Montjuic

Fa fred malgrat el sol comença a treure el cap per l'horitzó del mediterrani barceloní.
Una bona quantitat d'atletes ens apleguem al costat del castell de montjuic sense canons ni cap altre rastre del que havia estat en un passat recent. Fora senyals militars.
A les 8:00 la Myrta fa el típic breu comentari de la cursa (m'ho imagino ja que des de la situació d'on estic no sento ni una paraula.....Caldria un micro!).
I un minut i ig després comencem a córrer els 16 kms fins la muntanya del Tibidabo on ens espera la línia d'arribada sota l'avió del vol circular....

07:50, un fred que pela
amb l'anna, abans de començar la cursa

el jorge morcillo, l'anna, i a la meva esquerra el victor a l'arribada
continua fent fred.....

Fitxa tècnica
17,49 km
temps: 1h 55min
mitjana: 6':49'' el km.

demà més.....

mitja marato del mediterrani - 24 oct 2010 - 1h 26min 01 seg

2010-10-24T12:11:00.001-07:00

diumenge 24 d'octubre del 2010

A les 9:00 som 4500 corredors entre els que faran la 10k, els que farem la mitja i els herois que faran els mítics 42k. De Vilanova ens hi presentem en Joan, l'Isabel i el Xavi (21k) i la Maite (10k).

Matí mig ennuvolat però amb una temperatura perfecta per poder millorar el temps aconseguit fa 15 dies a Roda de Ter.

La sortida puntual ens fa anar direcció a BCN pel costat de l'autopista on la munió de corredors i corredores fa que s'hagi d'anar en compte de no ensopegar i pendre mal. Ja al km 2 s'enfila cap a mar i es aleshores quan es pot prèmer l'accelerador i posar el ritme de cursa que ja no he deixat fins acabar els 21k.

Cal destacar la MMP de l'Isabel sempre molt ben acompanyada d'una llebre de luxe, el Joan.

El diploma:

temps final 21k: 1h 26min 01 seg
temps pas 10k: 40min:44seg
ritme: 4:04' / km
posició: 130 de 1662

fira entitats solidaries VNG - 16 oct 2010

2010-10-16T14:05:00.001-07:00

La Sàhara marató 2011 ha començat avui!

Durant tot el dia d'avui, i gracies a la Fira d'Entitats Solidàries de VNG, he pogut presentar en la carpa que l'Ajuntament de la ciutat ens ha facilitat, el projecte per a la propera edició de la Sahara Marató.

Aquest projecte consta de:

- RECOLLIDA DE MEDICAMENTS BÀSICS --> (antibiótics, antireumàtics, medicaments per l’anèmia, instrumental mèdic)

- RECOLLIDA DE FONS PER A LA CONSTRUCCIO D'UN MAGATZEM I AIRE CONDICONAT EN EL DISPENSARI DE LA GÜERA A AWSERD.

Per aquest efecte s'ha obert un compte bancari:

2081 0008 46 3300052067

per a que pugueu fer la vostra aportació i col.laborar en el projecte.

He rebut la visita de la regidora de Cooperació de l'Ajuntament de VNG, la Iolanda Sanchez, l'alcalde de VNG, Sr Elena i el David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya (veure foto)

Gracies al Moha i el te que ens ha oferit durant tot el dia, la nostra carpa ha estat una de les més concnorregudes de la Fira. Gracies Moha!

en Moha i d'esquenes, la Laura

la Gina, bebent el te saharauí.

i la Laura també.

Des d'aquí agraïr als qui ja heu col.laborat durant el dia d'avui i animar-vos a participar en aquest projecte que durarà fins el 25 de febrer.

A través de Facebook ja rebreu més instruccions!

LA SAHARA MARATO 2011 JA ESTA EN MARXA!!!!

mitja marató roda de ter - 1h 28min

2010-10-11T13:15:00.000-07:00

Aquest diumenge he participat per primer cop en la XXVII Mitja Marató de Roda de Ter.

Uns 600 corredors (els del 10k i els dels 21k) ens hem aplegat a dos quarts d'onze a la línia de sortida sota un gris cel que amenaçava deixar-nos caure aigua en qualsevol moment.

Un recorregut inicial pels carrers de Roda, per sortir cap a Vic per la C-153, passar pel Polígon on hi ha el Decathlon vic, girant cap a Manlleu per la B-522 i per la BV-5222 cap a Roda per arribar a la meta.

Es el típic recorregut de la majoria de poblacions on aconseguir 21k és més que difícil i cal sortir pels voltants per poder completar la distància. Recordo una pujada del 13 al 15 i algun altre tobogan més endavant....Però el que és important és el bon ambient, la bona organització i la butifarra, fruita i beguda que t'ofereixen en acabar la cursa.

Totalment recomanable!

Temps total: 1h 28min (el guanyador ha fet 1h 11min)
Ritme: 4:12
Posició general: 61 de 290
Posició categoria M3: 24

Entrenant a Sevilla amb Stefaan Engels, el belga que està fent 365 maratons consecutives. 6-oct-2010

2010-10-09T09:16:00.000-07:00

El passat 6 d'octubre vaig poder acompanyar a Stefaan Engels, el corredor belga que està fent 365 maratons consecutives.
La de Sevilla era la 243a. i vaig poder fer els darrers 7 kms dels 42 que composen aquesta mítica distancia.
Estava fent el meu entrenament diari quan vaig adonar-me'n que en el Parque de María Luisa havia molts corredors amb la mateixa samarreta. Aleshores vaig veure que havia un paio alt, prim, d'uns 50 anys fent 21 tombs a un circuit de 2 kms acompanyat de corredors locals enfundats amb la samarreta famosa.. Aconsegueixo aquesta semarreta i una gorra i vaig posar-me a fer allò que tant ens agrada. Portava 3h 22min i ningú dels que l'envoltavem gosava preguntar-li res. Primer per que anava escoltant musica, segon per que se'l veia molt concentrat. Corriem a un ritme de 5:30min/km. Finalment, a les 4h de cursa, es va aturar a la carpa que Pronokal (un dels seus sponsors) havia muntat i per on cada cop quan passavem, es podia controlar el temps. Havia complert la seva marató diària!.

No està gens malament haver corregut 243 maratons consecutives i acabar-la en 4 hores, no?

Vaig parlar amb ell i em va comentar que estarà a Barcelona on acabarà les 365 curses.
Seguidament farà presentacions de la seva aventura i segurament, en farà 20 o 30 més durant el seguent any....Deu n'hi do!!!!

Aquest és el recorregut que vaig fer per Sevilla i a la banda de sota, al Parque de Maria Luisa, els darrers km de la seva marató.
Si voleu saber més d'aquest esportista podeu visitar la web www.pronokal.com

Faro Nit - Juliol 2010 - Cursa Orientacio Nocturna

2010-08-03T06:18:00.000-07:00

Amb motiu de la Festa Major de Vilanova i per tal d’ ampliar el programa de festes amb un punt esportiu, el dia 30 de Juliol a les 21:30 es celebrà la primera cursa d’orientació nocturna FarO nit.

Hi va haver dos recorreguts: un curt per tots els que van voler fer una passejada a la fresca practicant l’orientació i un altre més llarg per tots els que són més exigents i competitius.

El lloc de trobada va ser La Platja del Far, al costat del Xiringuito Trillas. A les 20:45h es va fer l’entrega de dorsals pels corredors. La sortida es va fer esglaonada, cada dos minuts, ja que el recorregut era lineal pels Colls, les muntanyes ampliament conegudes per tots els corredors vilanovins. Des de la Platja del Far fins l'Atlantida, plena nit, a tope. suant, buscant les 12 balisses amagades sabiament pel Fran. Quina feinada a la 5!.

preparant-me abans de començar, els famosos imperdibles....

briefing, jo soc el de fosforito.

2h després d'haver començat i amb 13kms a les cames

Classificació:

Primera cursa d¡orientació i una experiencia molt bona. Per repetir la propera edició!!!!!!!!!

II Cursa Puig de Tiula (Cubelles) - 11k - 54 min - 24 juliol 2010

2010-07-31T12:25:00.001-07:00

A les 19:00 del passat dissabte es va celebrar la segona edició de la cursa de muntanya del Puig de Tiula, a Cubelles.

Feia calor, però el fet de tenir-la al costat de casa, em va animar a fer-la.

Moltes cares conegudes a la sortida

Gent de tot el Garraf que ens vam aplegar a la plaça del Mercat per fer els 8 kms per pistes forestals fins el capdemunt del Puig de Tiula des d'on vam enfilar els restants 3 kms fins la riera on, gran sorpresa!, ens van fer còrrer per dins la riera a les fosques (el generador va petar!) i finalment, un tomb al circuit de moto-cross (se'm va fer etern!) per arribar a la meta suat, cansat, però satisfet!

a la riera, km 1

la Black&Decker!!!!!

quina sort!

5a Nit de l'Esport Vilanova i la Geltru 18 juny 2010- Premi Pasifae - Sahara Marató

2010-07-31T12:18:00.000-07:00

La 5a edició de la Nit de l'Esport celebrada divendres 18 de juny a Neàpolis va reconèixer els esportistes i clubs de la ciutat que han assolit èxits aquesta temporada. L'acte, organitzat per l'Ajuntament de VNG, Canal Blau i el Diari de Vilanova, es va celebrar a l'auditori de Neàpolis i va ser retransmès en directe per la TDT Garraf.

L'acte també va homenatjar l'esport no federat, i es aquí on entro jo a la pel.lícula.

La meva segona participació a la Sahara Marató el darrer mes de febrer ha fet que se'm reconeixès la tasca solidària que em va dur a recollir de tots els vilanovins i vilanovines 1700 euros pel dispensari a La Guaira, medicaments i 3 ordinadors. Tot aquest material van ser donats personalment a les autoritats de Awserd i de Dakhla.

Us deixo la foto del moment de la recollida del premi

Gracies a tots.
Aquest premi és per a tots els que vau col.laborar en la recollida de dinerons!!!!!

X Mitja Marató de Tàrrega-9 maig de 2010 - 1h 33min

2010-05-10T14:17:00.000-07:00

X Quart i Mitja Marató de Tàrrega-3r Memorial Eduard Garcia Piqué-9 maig de 2010

Gairebé 600 inscrits i 530 arribats a meta en un dia que amenaçava a pluja i que ha fet que els organitzadors davant de la posiblilitat de pluja habilitessin els serveis al corredor en una carpa anexa a l’arribada. 101 clubs participants demostren la grandesa d’aquesta cursa.

Dos tombs a un circuit de 10kms, amb un 80% sobre terra i un 20% en asfalt.
Núvol, airet, fresqueta.
Les zones humides preparades per l'organització feien nosa ja que el temps que feia era més de març que d'un mes de maig.

Sense Garmin, sense crono, sense pressió del rellotge.
Feia setmanes que no corria tants kms seguits i no tenia ganes de fer-ho pressinat per fer una marca com les altres mitges.
Per tant, decideixo sortir a rodar pels camps que envolten Tàrrega.
I així ho faig. Xino xano. Sense presses....

Els 10k els faig en 43minuts.

Torno a enfilar la segona volta al circuit ja de cara a barraca.

Però la manca d'entreno em fa que del 17 al 20 se'm faci etern......

Entro amb 1h 33min.

Dutxa i cap a casa!!!!

Posició a la general 50 de 179
27,37%
Pitrall 196
temps 1:34:21
ritme 4:29
posicio 44
pas pels 10k.45:46
Posició a categoria M2: 19
Club ATLETESVNG

XI Marxa dels Castells de La SEGARRA 54k - 7 de març de 2010 - 5h 47min

2010-03-08T10:37:00.000-08:00

14 dies després de còrrer 42k al Sàhara, m'embarco amb els col.legues vilanovins a una marxa per terres de la Segarra: la Marxa dels Castells de la Segarra.

Moment de la sortida, a Cervera, de dreta a esquerra, tenim en Antoni Rafart, en Carles Ferrer, Josep LLuis Roca, Lluís Farré, José Antonio Millán i jo mateix.

A les 7:00, i a 5 graus, prenem la sortida i començo els primers kms corrent a un ritme de 5:00min/km. Vaig avançant gent i passant per bells indrets on es pot gaudir dels famosos castells de la zona. El sol surt per l'horitzó timidament. Ens vol escalfar però el cel no acaba d'enblavir. Sembla que l'amença de neu que deien els de TV3 el dia abans no arriba. Però el fred no se n'acaba d'anar. Amb els guants, amb el flamant buff de la Sahara Marató ben encasquetat vaig fent km i km....
Els 10 en 50min, els 21k els passo amb 1h 40min.....Els 30k me'ls passo sense adonar-me'n. el ritme és bo. No tinc cap molèstia muscular. Els 42k en 4h 10min. Els faig amb una mica menys temps que al Sahara fa dues setmanes escasses. Els darrres km els faig amb el Pedro de TGN. Un asidu a aquestes curses de llarga distància. En el darrer control ens diuen que falten 5 kms quan el meu Fore m'indica només 3!. Realment l'entrada a Cervera se'ns fa llarg i el Fore ja indica els 51k.....Per un llarg carrer vora el Mossos anem a petar a l'estació, creuem per sota la via i fem el darrer esforç. L'arribada al Pavelló ens marca els 54'4k en 5h 47min. Quina pallissa! Però que content que estic! No em pensava que pugués fer aquests bogeria. Em diuen que he quedat en la posició 54. Deu n'hi do!

A la foto de sota estic a Guissona (km 38) assaborint un brou amb mandonguilla boníssim que l'organització ofereix als 1600 participants de la marxa. Me'n vaig pendre 3 de brous!!!!!

Una marxa molt ben muntada, amb nombrosos punts de control i punts d'avituallament líquid i sòlid en abundància, uns voluntaris molt "professionals"que animen sense parar i sempre amb el somriure a la cara. Felicitats per la bona tasca!!!!

Un cop a Cervera, em dutxo a casa de la Conce (com s'agraeix l'aigua calenta després de quasi 6 hores a menys de 5 graus!). Espero als companys tot mirant la TV i anem a casa de la Meri per poder assaborir una fantàstics macarrons de la seva tieta. Podeu veure com quedo després del dinar.

jo fet caldo a l'hora de dinar........

l'equip havent dinat a Cervera per la posteritat.....

Nombre total de participants: 1690

Han acabat la marxa: 1431 (84.67%)

Per sexe: 376 (26.28%) dones i 1055 homes (73.72%).

Han participat 549 federats (32.49% dels participants) i han acabat 505 (91.99% dels federats)

Han acabat la prova
entre 4 i 5 hores 11 (0.77%)
entre 5 i 6 hores 51 (3.56%)
entre 6 i 7 hores 93 (6.50%)
entre 7 i 8 hores 107 (7.48%)
entre 8 i 9 hores 180 (12.58%)
entre 9 i 10 hores 346 (24.18%)
entre 10 i 11 hores 393 (27.46%)
entre 11 i 12 hores 240 (16.77%)
en més de 12 hores 10 (0.70%)

Temps dels participants:

Carles Escofet 5h 48 min
Carles Ferrer - 7h 39min
Lluís Farré - 8h 08min
José Antonio Millán 8h 08min
Josep LLuis Roca - 8h 10min
Antoni Rafart - 8h 13 min

L'any proper hi tornaré!

SAHARA MARATO 2010 o com emocionar-se per dos talls de fuet al km35 - 22 de febrer 42k

2010-03-03T13:35:00.000-08:00

Una edició més estic a Smara, un dels campaments de refugiats sahrauis per no només còrrer els 42k entre El Ayoun i Smara sino per fer entrega de 1700eur recolllits en la campanya muntada a Vilanova pel dispensari d'Ausserd. També lliuraré material escolar i 3 ordinadors de sobretaula a l'Escola Principado Asturias, a l'Escola de la Dona i per a l'Escola per a Invidents de Dajla.

Des del punt de vista esportiu, em "lio la manta al cap" i m'apunto a la marató. Sense haver entrenat ni un km com Dèu mana em poso de ple on no em manen. Penso, però, que ja que estem en un racó del Saharà, l'ocasió s'ho val. Patir, patiré igual. Per tant, a fer els 42k!

9:30.- moments abans de la sortida

Al pas pel km 5, a l'inici, content i descansat....(foto del Josele Garcia)

A l'arribada, després de 4 llargues hores i 17min, puc estirar....En Salama, que ha fet els 21k està dolorit també.

La cursa ha estat molt dura: uns 30 graus, sense ventet que et pugui alliberar de la calor constant. Molta més sorra que el 2008 (o això m'ha semblat). Malgrat els punts d'avituallament líquid cada 2 kms, pateixo la calor infernal....Qui em mana posar-me en aquestes guerres? Haguès pogut fer els 21k com un campió i au, en 90minuts cap a casa....Però, no, no n'aprenc i em foto a còrrer més de quatre hores....

Suposo que us preguntareu el motiu del títol. Resulta que al km35, veig a l'horitzó una senyera. Penso, per uns moments, que la calor i les ganes d'arribar em fan veure coses rares enmig del desert....M'hi fixo i me n'adono que a la dreta de la senyera hi ha un grup de gent cridant i animant. Hi passo pel costat i resultat que són de Granollers, de la botiga L'Aire. Pel matí he conegut 3 components de l'equip de la capital del Vallès (Amat, Alvaro i ?)que participen a la marató. Són la seva claca i ara, mancant ben poc per la meta, m'animen els darrers kms. I la millor manera donar-me ànims és oferint-me fuet!!!. Què bons que estan els dos talls que agafo!. Em saben a glòria!!!!!. N'hi ofereixo al Manu, el corredor de València amb qui he corregut els darrers 10k. Els accepta i també li sap a glòria. Això em dona força per acabar els 42k sense aturar-me més. GRACIES GENT DE L'AIRE!!!!!. Ah, aquest fet m'emociona. Enmig del Sàhara, fent la marató, la senyera, el fuet......Si. m'emociono. M'estaré fent gran????

foto a l'arribada amb la medalla: l'Anna, el Carles i el Jose Ramon.

Des del punt de vista solidari, podeu veure el moment del lliurament dels 1700 eur a l'alcaldesa de La Guaira a Ausserd en presència del responsable del dispensari, Sr Hama.

Vull agraïr a tots aquells que han participat en la campanya i que euro rere euro han fer que aquesta maca quantitat de 1700eur hagi pogut ser entregada per un motiu ben clar: la fase 2 en la construcció del dispensari de La Guaira a Ausserd.

document signat per l'alcadesa i per mi

Per una altra banda, en la següent foto, faig entrega de material escolar a l'escola Principado Asturias a Smara. Són bolis i rotuladors pels alumnes que la directora donarà als que millors notes treuen de cada classe.

Pitrall de la cursa:

44è Cross de St Pau - Ribes - 7/02/2010

2010-02-07T10:42:00.000-08:00

Presència de la marea groga a terres ribetanes (d'esq a dreta):
Jordi Vidal, Jordi Massana, Jordi López, Juan Carlos de la Rubia, Carles Escofet("Madeferro") i Jordi Cabau ("Búfal").

Cada any que passa crec que el Montgrós puja més...
Per que serà?

Compte enrere per la SAHARA MARATO 2010

2010-01-31T11:08:00.001-08:00

En 15 dies finalitza la campanya de recaptació de fons pel dispensari de la Güera a Ausserd

0081-0050-19-0001285437

Encara hi podeu aportar el vostre donatiu.

Gràcies!

Altres aparicions en premsa de la campanya:

A L'Extra (03/02/2010)

Al Vilanova Digital (03/02/2010)

Butlletí electrònic de l'Ajuntament (03/02/2010)

Diari de Vilanova (05/02/10)

Diari de Vilanova (12/02/10)

MM Sitges 1h 23min (MMP)

2010-01-10T11:38:00.000-08:00

Sitges, 10 de gener de 2010

Malgrat el sol, el fred que no ens ha deixat estar des de la mitja de Vilanova està amb nosaltres.

Primer van ser els 21k de la capital del Garraf i obviament capital mundial del Xató.

Després va ser la gèlida mitja marató de l'Espirall.

I ara, tres setmanes després, estem tots aquí, previ atracament dels 15eur, disposats a còrrer per terres sitgetanes.

Un nou circuit ens espera. Amb l'inestimable companyia de l'Albert Tubau ens posem ben aprop de la línia de sortida. Cal no quedar-se tapat pels nombrosos corredors (més de 2600, crec) que s'han aplegat en el mateix punt. Què tindrà Sitges que aplega tant de gent?

Uns primers km pel passeig (ojito amb els separadors de plàstic vermells i blancs!) fins el Terramar, ens endinsem pels laberíntics carrers del Vinyet per tornar a fer cap a davant del Calipolis:

Aleshores tornem a fer una segona volta (mes o menys pel mateix recorregut) sortint per la nova zona que no se com es diu i anant a petar a la rotonda del càmping i afrontar la mítica recta cap a Vilanova.

Donem el tomb una mica més enlà de la corba de la Mata (km10) i enfilem ja de tornada cap a la vila.

Km 11. Km 12. Però, sorpresa! No pujem per l'estació. Ens desviem per un carrer a la dreta una mica més enllà del Vinyet i ens duen per la plaça Espanya cap el C/ Espalter per girar pel C/San Francesc cap al Cap de la Vila. Després amunt cap al cementiri per enfilar avall a la platja de Sant Sebastià i pujant a l'Ajuntament ja poder posar rumb cap el Passeig i anar fins l'altre cantó de Sitges i, pel Passeig, anar cap a meta.

A l'arribada, sempre acompanyat per l'Albert, i havent mantingut un ritme de 3:56 durant els 21k, ens adonem que el temps d'1h 25 no és correcte.

Avui, dos dies després de la cursa, l'organització comunica que hi havia hagut un error en el km 2. Ja s'havia comentat entre els corredors el mateix diumenge que hi havien fins a 400m més.

Total, temps oficial 1h 23min 54 seg. Marca personal.

Aquí teniu la meva arribada al minut 25 i 15 segons.

I ara, en un meset, al Sàhara!

Fitxa tècnica cursa

temps final (compensat): 1h 23min 54 seg

ritme: 3:59

temps real Forerunner: 1h 23min 01 seg

ritme: 3:56

pitrall: 1363

posició: 198 de 2405 arribats

%: 8'19

posicio 116 de Categoria M3

1a gala nadal atletesvng.org - 28 desembre 2009

2009-12-29T09:40:00.000-08:00

Ahir, 28 de desembre, el col.lectiu de corredors i corredores atletesvng.org ens vam reunir al vilanoví restaurant Marejol per celebrar la primera gala de Nadal entre els membres del club, familiars i simpatizants.

La gala va consistir en l’entrega de premis en 12 categories que van des del millor corredor de marató al corredor mes jove passant pel millor corredor de mitja, de 10k, de curses de muntanya entre altres.

Aquests premis són resultat de la classificació de la lligueta interna del club on cada corredor declara les curses i temps que ha fet durant la temporada.

Cal destacar el bon ambient que va regnar durant el sopar i l’entrega dels guardons.

Els guanyadors de les diferents categories van ser:

1) Albert Cladera corredor més jove

2) Ricard Montané corredor més veterà
3) Cosme Pon corredor amb més punts
4) José Maria Bea corredor que ha fet més curses
5) Carles Escofet corredor més solidari
6)Juan Manuel Garcia corredor amb millor rati

7) Joan Josep Corella premi metròmetre
8) Jordi Martí millor corredor curses de muntanya
9) Gonçal Diaz millor corredor <10000m
10) Toni Gordo millor corredor 10000 m
11) Jordi Massana millor corredor mitja marató
12) Jordi Joan Cabau millor corredor de marató

Des d’aquí volem fer una crida a tots els corredors i corredores que vulguin córrer sota el nom d’aquest jove club nascut ara farà 1 any.

Sigui quin sigui el nivell, sigui quin sigui la disciplina que faci, t'esperem!!

Atletesvng.org els ofereix poder entrenar plegats i passar-s’ho bé fent allò que més ens agrada: córrer.

Per més info visiteu: www.atletesvng.org

Bona entrada d'any a tothom!

II CronoPic - Montgrós - dia de Sant Esteve

2009-12-27T08:26:00.000-08:00

Per segon any el Club Esportiu d'Orientació Azimut ha celebrat la CronoPic com a festa fi de curs el dia de Sant Esteve.

Un parell de pujadetes contra el cronòmetre, aquest any al pic del Montgros, abans que part de la trialera sigui trinxada per la carretera nova.

A les 10 del matí, amb un dia gris i amenaçant de pluja, però menys fred que l’any anterior, ens hem trobat al punt de sortida una dotzena de fantàstics disposats a passar-ho be fent un darrer esforç de l’any. L’Isra, que estava malaltet amb una mica de febre, ha pujat al cim a fer el cronometratge de l’arribada.

Hem muntat la carpa i les banderoles, com si fos un esdeveniment dels bons.

Hem fet el sorteig de l’ordre de sortides i apa ! cap amunt que hi falta gent.

La segona sèrie s'ha decidit fer-la sortint tots a l’hora, però ràpidament han quedat definides les posicions.

Al final, cava, torrons, fotos i riures.

Que qui ha guanyat?. Doncs el pòdium ha estat pel Javi, el Quim i l’Ivan, però sense treure’ls-hi cap mèrit el més important era estar junts i passar-ho be, encara que a mès d’un li costi entendre aquesta manera de passar-ho bé.

foto de família dalt del montgrós

els 3 guanyadors

(d'esq a dreta: ivan, javi i quim)

un servidor i el montgrós al fons

bon entrada d'any a tots i totes!

XXX Mitja Marató de l'Espirall - 1h 25min (MMP 2009)

2009-12-20T09:45:00.000-08:00

Fredíssim però assoleiat matí a Vilafranca del Penedès.

Ens desplacem des de la capital de la comarca al celler de Vilanova per poder gaudir de la 30a edició d'aquesta veterana mitja catalana. Zero graus al pàrking de l'hospital. -2'5 graus a Canyelles. -4'5 graus a Olèrdola!....-1'5 a les 9:00 quan arribem a Vilafranca. El sol ja te la difícil missió d'escalfar-nos malgrat les baixes temperatures.

El Guille, l'Albert, el Munta, en Xal.lo, en Cani, en Cosme i jo mateix. Tots preparats per fer els 21k pel Penedès. Veiem també el JC Caballero.

La sortida a les 10:02 i em situo amb l'Albert Tubau, amb MMp d'1j 19min i enguany amb 3 mitges maratons a 1h 24min. Llebre de luxe!. Comencem a un ritme viu malgrat els nombrosos atletes ocupem l'amplada dels carrers. Enfilem la carretera i anem avançant més atletes...

Patim els "repetxons" fins al km 12'5 on es gira cua i s'enfila camí de tornada cap a meta. Encara ens queda la tortura del km17 al 18 a les Cabanyes.....Però sabem que després planejarem sobre Vilafranca fins l'arribada.

La mitjana per km és la següent:

km1 4:07

km2 3:50

km3 4:04

km4 3:56

km5 4:07

km6 3:59

km7 4:04

km8 3:55

km9 4:07

km10 4:21

km11 4:10

km12 4:11

km13 4:10

km14 3:49

km15 3:59

km16 3:57

km17 3:55

km18 4:22 (quin suplici de km!)

km19 4:21

km20 4:02

km21 3:36

total 1h 25min 41seg

mitjana 4:04

posició a la general: 82è de 860

I ara a per sitges!

Merci Albert!

Remarco el bon paper dels juniors de l'equip que han "pillat". Felicitats Albert i Guillem!

29 novembre - Mitja Marató Tarragona 1h 26'

2009-11-29T08:31:00.000-08:00

Excel.lent mitja la correguda aquest matí a Tarragona.

Ens hi desplacem el LLuís Rovira i un servidor sota un cel gris i amenaçador que ens fa pensar amb una possible remullada general mentre correm. I així és, al final dels 21k cau un important xàfec. Però això no importa. Els runners som així...una mica rucs potser...qui ens mana aixecar-nos a les 7:00 d'un diumenge de novembre, fer 50 kms al sud, còrrer 21k i tornar a casa a l'hora de dinar?????. No ho se. Però cada cop disfrutem més fent-ho.

Molts atletes. Prop de 2000 inscrits. El moment de la sortida a les 10:00. Els primers quilómetres són totalment urbans i com totes les mitges en ciutat hi ha massa gent per tan poc carrer. Però poc a poc vaig agafant "ritmillu" i avanço desenes de corredors i corredores. Molt de públic animant.

Al km 10 m'aparello amb la tercera dona. Junts anem avançant fins que avancem el grupet on hi ha la 1a i 2a dona (de Tarragona, per cert). Van envoltades de 20 paios que fan por. Els avancem. Apretem el ritme. Ens allunyem d'ells acompanyats de la bici amb el rètol de 1a dona. Es diu Laura, dels Tragamillas d'Alcañiz. Li proposo anar apretant i distanciar-se del grupet de la por...Esbufegant em diu que si...anem apretant i mica a mica els anem deixant enrere. Al moll ja és impossible que ens enganxin.

El km 20 és l'extasi. La Laura ja es veu guanyadora. Jo li dic que entri sola fruint del moment. Ella em diu que no. Que entri amb ella.

El Km 21. Això ja està. El nombròs públic l'aclama com a justa guanyadora.

A l'arribada ens abracem contentíssims. Els flaixos ens il.luminen les cares. Les cameres de TV ens filmen. La ràdio l'entrevista. Sento que ella agraeix la meva acció d'acompanyar-la durant 15 kms. Em sento feliç per haver contribuit en la seva victòria.

El meu temps final és 1h 26min 50 sec.

La sensació és d'haver pogut fer més..però avui no era el dia. Cal reservar-se per l'ocasió:Sitges

Per cert, la guanyadora es diu Laura Maria Claveria Pelegrin. Quina màquina!

Fitxa tècnica de la cursa
posició 192 de 1797

pitrall 1598

temps real: 01:26:51

ritme 04:07

parcial 1 10k: 41:19

parcial 2 57:03

parcial3 01:13:19

classificat el 56-M3

Fins l'any proper!!!!

45 edició Behobia-San Sebastian - 8 nov 2009

2009-11-10T11:19:00.000-08:00

No us vull fotre cap rotllo....Només us demano mireu els 9 minuts que dura aquesta video-crònica i ja em direu.

Jo hi torno la propera edició!

Aquesta foto on surto jo va sortir publicada al noticias de Guipuzcoa encapçalant els esports el dilluns dia 9. Em pasaran el diari i us ho ensenyaré.

La gent, faci vent o plogui, t'anima d'una manera brutal els 20 kms de la cursa.....

Estaré a l'aguait el proper mes de maig per fer la inscripció!

Cursa de l'amistat (Bcn) - 1 de novembre 2009 - 1h 17min - 16 kms

2009-11-01T08:14:00.000-08:00

Barcelona, 1 de novembre de 2009

Feia molt anys que no corria aquesta singular cursa.

Des del 1998. I ha plogut molt des d'aleshores.

És la que va des del castell de Montjuic fins el Tibidabo. Són 16 kms creuant Barcelona de la costa fins el capdemunt de la serralada que sepàra la capital catalana de les comarques interiors.

És una de les curses populars més antigues de quantes se celebren a Catalunya, amb un recorregut magnífic. La d’aquest any serà la 29ena edició. És una cursa d’aquelles emblemàtiques, amb moltes virtuts -una d’elles la gratuïtat del dorsal- que no s’ha deixat de fer des que la va posar en marxa l’any 1981 en Francesc Mates.

Per als que no ho sàpiguen, en Francesc Mates va ser un dels pioners de l'organització de la marató a Barcelona fent costat a en Ramon Oliu, el seu creador. Malauradament desaparegut fa uns anys, la Cursa de l’Amistat continua organitzant-la la família Mates en el seu honor, al capdavant de la qual la seva filla Myrna, ex atleta que fou, com el seu pare, del FC Barcelona.

Aquest matí, a les 8:00, quan el sol treia el cap timidament, m'he trobat al Toni Gordo i un col.lega seu de Viladecans. Estàvem al castell de Montjuic. 300 atletes inscrits més aquells que, com jo, sense pitrall, no ens volgut perdre la possibilitat de creuar la ciutat comtal de bon matí. Sempre, a partir de Paral.lel/Entença de pujada 12 kms amunt, passant per sota L'Illa, enfilant Major de Gràcia cap a la Ronda de Dalt i aleshores, per la carretera de Vallvidrera amunt passant pel poble, i segueix fins el Tibidabo, on hi ha l’arribada, a sota de les atraccions. La boira brutal ens ha acompanyat els darrers 2 kilometres fins l'arribada. Allà, i per art de màgia, el sol ens ha donat la benvinguda als cansats però feliços corredors corredores.

Temps:

Carles: 1h 17'

Toni: 1h 20'

Amic del Toni:1h 22'

Cursa dura però altament recomanable.

Aquí teniu el recorregut:

http://www.cursadelamistat.com/

Campanya Recollida Donatius Dispensari La Güera a Ausserd (Sahara)

2009-10-18T09:50:00.000-07:00

Plaça de la Vila (Vilanova i la Geltrú) 17.10.09

Comença el compte enrere per la SAHARA MARATO 2010!

I quina millor manera de fer-ho que inaugurant la CAMPANYA DE RECOLLIDA DE DONATIUS PEL DISPENSARI DE LA GÜERA A AUSSERD. I això ho he fet aprofitant la Fira d'Entitats Solidàries que l'Ajuntament ha muntat al centre de la Vila per celebrar el Dia Internacional contra la Pobresa.

Al 2008 van ser 500kgs de material esportiu, medicaments i menjar que personalment vaig entregar a Smara.

Al 2009 vaig recollir medicaments i material de primera necessitat per l'higiene personal.

I ara pel 2010, al 22 de febrer, tornaré a còrrer els 42 kms que separen El Aioun d'Smara. I aprofitant l'esdeveniment esportiu torno a empendre la important tasca d'emportar-me tants calés com pugui pel manteniment del DISPENSARI DE LA GÜERA A AUSSERD. Per això us informo que hi ha obert un n. compte (0081-0050-19-0001285437) per a que pugueu fer els vostres donatius. En aquesta campanya hi col.labora també ACCIO SOLIDARIA PEL SAHARA I l'Ajuntament de Vilanova i al Geltrú.

La vostra aportació, per petita que sigui, serà més que benvinguda!

Podeu veure l'stand que tenia a la Fira. S'hi ha pogut veure el video que vaig realitzar de la meva estada al 2008 així com diverses fotos de moments

I aquí sota teniu l'article que el Diari de Vilanova ha publicat sobre la Fira i en concret sobre l'inici de la campanya que hem parlat.

Espero la vostra col.aboració!!!!

Us aniré informant de la campanya.

Gràcies per endavant!

Bateig de vol a Àger - 11 octubre 2009

2009-10-13T14:56:00.000-07:00

Si pel matí m'havia llevat a les 7 per anar a còrrer uns kilometres pel congost de Montrebei, després anar a fer la via ferrada de la Pertusa, per que no em podia tirar en parapent a Àger, meca mundial d'aquest esport ????.

Doncs si, després de dinar, a les16:00, la Meri i jo ens decidim a rebre el bateig de vol. On? doncs a un dels nombrosos negocis que hi ha en aquesta població. Escollim l'escola "entrenúvols"

http://www.entrenuvols.com/.

El Jordi Marquillas serà el meu pilot i el Joel Mirón el pilot de la Meri.

Pujem cap al coll d'Ares on hi ha els nombrosos punts d'enlairament. Mitja horeta en la furgo de l'escola veient com passem dels 600 metres als 1600. I veient també com va baixant la gent, surant en el blau cel que tenim aquesta magnífica tarda de diumenge.

Un cop a dalt, podem gaudir d'una vista única. La visió de la totalitat dels Pirineus des del Cadí passant per l'Aneto fins el Monte Perdido, i més enllà el Moncayo, i a l'altra banda Montserrat. Impressionant!

Ens equipem reglamentariament....Jo, com un campió, en pantalons curts. A la Meri, al menys, li donen uns guants d'esquí per abrigar-se. No és que faci fred però no sobren. A més potser pujem més amunt dels 1600m i allà comença a fer fresqueta.

La Meri puja la primera i....:

Però no ha passat res (vaya meco,no?). Endavant que fa baixada!

Jo surto una mica més tard. Sense cap mena de contratemps. Amunt!

Tot va be....Tot és bonic....

Fins que m'agafa un no-se-que al cos que fa que comenci a patir el bateig de vol. No m'ho passo be. Vaig aferrat a l'arnés intentant convence'm que si m'agafo més fort no em passarà res. El vent bufa i fa trontollar el parapent. Vaig cagat. I a més, el Jordi em diu: " Ha arribat el teu moment. "Vols pilotar-lo?". Jo li contesto que si us plau anem avall. Que estic molt apurat. Va i torna a dir: "Vols fer alguna acrobàcia?". Jo li repeteixo que no. Que prefereixo anar avall...a terra....amb l'herba....encara que a la velocitat de baixada que anem (1 metre per segon) i a 1000 metres que estem del petit camp d'aterratge que veig, patiré una mica fins allà baix. Mica a mica anem perdent alçada. Puc veure Montserrat allà al fons. Però mirar sota els meus peus em pot més i continuo posant-me nerviós. Em diu que miri a l'horitzó. Que gaudeixi del paisatge. Però les etzabades del vent em fan patir. Es com quan vas en avió i sents les turbulències que belluguen tot l'aparell. Però ara l'aparell ets tu.... Baixem...Baixem....Ja estic a punt de trepitjar el terra. La Laura, la Gina i la colpejada Meri m'esperen. Em deslligo tremolant....Començo a tranquilitzar-me. Ja estic sobre la verda herba de la Noguera!

En fi, una experiència no massa positiva,no?. Però ja està. Crec que no tornaré a fer-ho....Més ben dit. Segur que no tornaré a fer-ho.

Recorregut registrat amb el forerunner:

Via ferrada de La Pertusa (Congost Montrebei) - 11 oct 2009

2009-10-13T14:07:00.000-07:00

Aprofitant el pont del 12 d'octubre, fem una altra sortideta familiar.

Aquesta vegada anem cap a terres de Lleida, a la comarca de la Noguera. Fa molt de temps que volíem visitar el Congost de Montrebei i el seus voltants. I prop de Corçà és on hi ha dues vies ferrades: l'Olmo-Soler o la de l'ermita de Mare de Déu de la Pertusa i la segona. l'Olmo-Urquiza (que la deixarem per l'any proper).

És doncs, la via de l'ermita que serà coronada el matí de l'onze d'octubre del 2009 pel Jordi, pel Marcel i per un servidor.

Però que fa una ermita dalt d'aquesta cresta imponent?

L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica situada a Corçà, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana , camí del Congost de Montrebei , i és un mirador excepcional sobre l'embassament de Canelles i el Montsec.
Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses, ubicada en forma canònica. La porta d'accés es a la banda nord, ja que a la sud hi ha el penyasegat. A la façana oest hi ha una altra porta ara cegada i que potser comunicava amb alguna construcció contigua.
Fou la capella del castell de sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrra el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei.

La via és fàcil, catalogada en les ressenyes com dificultat 1 de 5. Està ben equipada, potser faltant en alguns llocs del cable-vida que, amb l'embassament de Canelles més que buit allà un centenar de metres sota els teus peus, et fa un respecte considerable.

L'inici de la via està a 10 minuts baixant per l'esquerre de l'ermita. Està marcat per un punt blanc amb un altre més petit de color verd.

Pots trobar-lo agafant el corriolet que surt al costat del rètol informatiu de la flora i fauna de la zona. Si agafes el corriol que et porta a l'ermita aniràs a la dreta i no el trobaràs mai. Recorda: a l'esquerra sempre, pel costat d'unes flors plantades!.

Un cop més avall, es descubreix una segona ferrata que està en construcció que té molt bona pinta. Hi ha un rètol de prohibit passar. Com que som obedients només mirem...Ja tornarem!.

Ens enfilem via amunt i mica a mica agafem alçada podent gaudir d'una meravellosa vista sobre l'embassament. Arriba un punt en què canvies de vessant. Del solet de les 10 del matí es passa a l'ombra de la vessant nord. Continuem enfilant-nos per passos no massa complicats però amb una timba considerable sota nostre. Poc a poc pujem fins el punt culminant.

Una altra via al currículum.

I ara a per la següent....quina serà?

rodar per cuenca - 4 octubre 2009; 1h; 10kms

2009-10-06T05:05:00.000-07:00

Cuenca, dissabte 08:30

Estic aquí amb la Meri gaudint d'un premi a l'Innovació que Prysmian em va otorgar fa uns mesos.

Vam decidir venir aquí per veure les famoses Casas Colgadas i realment m'ha sorprès gratament. Quina ciutat més interessant. Històricament és impressionant. Passejant per qualsevol racó de la ciutat tens edificis que daten des de 1177 (quan es va alliberar dels àrabs) fins a altres actuals passant pel Tribunal de la Inquisición (segle XVI). O la casa del mític cantant Perales. Quina passada!

Ah, i que dir del morteruelo! L'heu provat? Feu-ho. És el no va más. Què bé que es menja aquí....

I aprofitant que la Meri dorm, surto a rodar el dissabte pel matí.

Com que no ho conec, sortint del Parador Nacional, i passant pel pont de San Pablo al costat de les "Casas Colgadas", enfilo per un camí a la dreta

que va per sota de la part alta de la ciutat. Vaig pujant fins arribar a l'entrada del castell (Arco del Bezudo) i d'allà, sobre asfalt, pel Camí de San Jerónimo.

Són quarts de nou del matí, fa solet però fa fret. Estem a no més de 10 graus. Jo vaig en malles curtes i una samarreta de màniga curta....les mans les tinc gelades....Però a mida que avanço, el sol escalfa una miqueta més cosa que em fa sentir més be.

El camí és planer i em trobo amb altres corredors, gent que camina i uns quants ciclistes. El paisatge que des d'aquí veig és impressionant. Sembla la Capadòcia turca. La orografia que envolta Cuenca et trasl.lada a terres turques. És plena de les curioses formacions que han fet única a la regió de l'Anatòlia central.

Torno pel mateix matí camí i arribo al capdemunt de la ciutat. Entro per la porta del castell àrab que data del 1100 i enfilo, carrerons avall, camí fins la Hoz del riu Húecar i aleshores enfilar el km que falta per tornar al Parador.

Quina passada de ciutat!

beuda-mare de deu del mont-lladó (alt empordà) 21 setembre - 16,7 kms; 2h 43min

2009-09-20T11:42:00.000-07:00

Una vegada més pujo a la mare de Deu del Mont. http://www.marededeudelmont.com/

No se que te aquesta muntanya però em te encissat i cada cop que estic a casa del meu cunyaoooo a Lledó hi vaig.

Aquest finde hem anat a la petita població empordanesa entre Figueres i Besalú. S'hi ha fet la Fira del Formatge, la 14ena edició (http://www.firadelformatge.com/). Aconsellable!

Doncs si, el diumenge, a les 10:00 tiro muntanya amunt des de Beuda, des de la pista que puja a la mare de Deu (1126m.). Decideixo agafar la pista que puja per El Castellot, unes ruines d'un antic castell anomenat també el Castell dels Moros, de l'any 1000. Estan sobre un roc dominant la zona.

Des d'aquí dalt, 17 minuts després de començar la ruta, i ja a totalment a l'aventura doncs intueixo el corriol que puja cap el cim, comença el xou.

La vista cap el cim és boníssima. Allà dalt, l'ermita es veu....No falta res, no!

El xou és que el corriol es perd més amunt a causa de les ventades i del poc trànsit per aquests paratges. La vegetació espessa, les pedres caigudes, els arbres creuats en el supossat camí....en fi, una epopeia clàssica. Això em fa arrossegar-me pes sota de la vegetació, dels esbarzers, per poder anar guanyant alçada i assolir cim el més aviat possible.

I aixi és, 1h 24 min després, em faig la foto al costat del Cintu Verdaguer, al cim, davant la porta de l'ermita.

I que fa en Verdaguer aquí dalt, direu vosaltres? Doncs, resulta que l’estiu del 1884 en Jacint Verdaguer va fer una estada d’un mes i mig al Santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó, i tranquil·litat per a escriure. Au, ja ho sabeu!

Un cop feta la foto de rigor, cal retornar a Lledó.

Tot avall.........dels 1126 m. als 186m....... Una ruta de baixada molt tècnica donada les condicions del paratge: relliscoses roques pel corriol ja que ha plogut tota la nit.

I au, 2h 43min arribo a la plaça del poble, a plena fira del formatge.

Us ho ben asseguro, la ruta ben divertida.

De ben segur la tornaré a repetir la propera vegada que pugui gaudir d'aquesta bella comarca del nord de Catalunya.

Pedraforca: amb molt bona companyia - 11 setembre 2009

2009-09-14T15:30:00.000-07:00

Com ja és costum cada any passem el pont de l'11 de setembre a Saldes, a sota el Pedraforca, la màgica muntanya del Berguedà.

Ja portem 5 o 6 anys i no ens en cansem. De fa 3 anys estem al Roget, un excel.lent refugi de muntanya magnificament governat pel Jordi qui ens acull any rere any.

Aquest any tocava l'ascenció al Pedra però amb la Laura (ma filla) i el Jordi, el Marcel i l'Emma, ambdues de 9 anys i ell d'11.

Aquí les teniu quan ja estàvem a punt de fer cim, després de quasi 4 hores de pujar (pel Verdet).Quin parell de màquines! Com grimpàven! N'estic ben orgullòs!

La foto de rigor al cim del Pedraforca. Ple de muntanyecs que en un dia tan assenyalat volien celebrar-lo al capdemunt del Berguedà.

A l'enforcadura , contents per haver fer cim, abans de "patir" la tartera.....quina munió de gent baixant-la! Semblava la cua del metro!
La Laura, a terra rient, riu del marcel, amb la seva peculiar manera de baixar la tartera. Ell diu que no s'han de clavar els talons.....Ai, Marcelillu!

Tots fruint de la tartera.....com van riure i caure la canalla!

Després de quasi 6 hores així van quedar les cames dels nostres aventurers.

Ah, m'oblidava, l'endemà vam pujat tots (les mares i la Gina també) al refugi d'Ensija on només una pedregada no ens va permetre fer el Gallina Pelada. Quines famílies més canyeres!

Fins l'any vinent!

Burriac Atac 2009 (Vilassar de Mar) - 17 kms 2h 13min

2009-09-07T05:22:00.000-07:00

Un any més, i van tres, tinc el plaer de fer aquesta curiosa cursa nocturna per terres del Maresme, a Vilassar.

Excel.lent organització dels amics del CE Vilassar que any rere any preparen aquest esdeveniment esportiu que tants adeptes va agafant.

Amb en Sergi Calvinhu, el meu col.lega inseparable de curses i aventurilles (recordes Arnes? Recordes CV?...)i sense haver fet cap entrenament adient per aquests 17 kms, ens plantem a quarts de nou del vespre a la plaça de la!vila de Vilassar. Quina ma de corredors i corredores! Quasi no hi cabem!

A dos quarts de deu surten les noies.

Un quart d'hora més tard, els mascles...amb alguna noia inflitrada entre tants mascles....

La sortida és formidable. El públic, cada any més nombrós, se situa a banda i banda de l'estret carreró que s'enfila cap a la zona de les piscines. D'allà, girant a l'esquerre, ja deixem l'asfalt per trepitjar terra/ciment entre els hivernacles de la zona. Qaun creuem el CTenis Cabrera la cosa comença a pujar. Anem agafant alçada en pocs metres. Pel darrera del restaurant Santa Marta ens dirigim cap el Turó de l'Infern per enfilar-nos-hi i passar control de tall amb 41min. Després tenim el primer avituallament (tots molt complerts amb líquid i sòlid). Es aquí on perdo el company Sergi i tiro endavant sol. S'ha de baixar per una trialera molt tècnica (com totes les que passarem) per enfnilar-nos més tard per un corriol sota la línia electrica que puja al castell. D'aaquí, cansat, suat, fet caldo, ens fan passar per altres corriolets fins el km 8 on hi ha el següent pas de tall. encara hem de pujar més amunt per un corriolet mal parit. Les cames ja pateixen de fa estona. Els ulls, acostumats al llum blanc del frontal, també. Es el km 10'6 que fem cim al castell de Burriac. Un altre punt tall i avituallament. Ara, i fins el 17 tot és baixada. Però atenció amb la pista que baixa del castell.....Es molt punyetera....Ens fan entrar un altre cop al bosc per arriar-nos muntanya avall fins prendre un corriol que ens encara al castell. Tinc l'esma d'aixecar la vista i veig un regitzell de punts lluminosos baixant la muntanya on jo havia estat feia un quart d'hora. Però no val a badar. Cal posar els 5 sentits en la cursa. Ja he vist més d'una aterrissada de corredors i no vull ser un altre de la llista....Baixo, baixo, estic sol. completament sol. L'organització marca el camí amb aquests bastonets fluorescents que no et permeten perdre't. Mes avall, i ja corrent pel damunt d'asfalt, passo per l'església de Cabrera: un altre punt d'avituallament i molta gent animant. Tiro avall, queden només 3 kms i vull arribar a la meta, en plena platja. Així és, mica a mica, amb els genolls adolorits pels quasi 17 kms de cursa arribo a la sorra de la platja de Vilassar. Allà, per acabar d'arreglar-ho, tenim uns 500 m. sobre la sorra fins poder creuar l'arc d'arribada.

Si senyor! 2h 13min!

I de recompensa un bon entrepà de butifarra que ens va entrar d'allò més bé

Felicitats CE Vilassar!

L'any proper m'hi tornareu a veure!!!!!

IV Pujada nocturna al Corredor amb sopar inclòs – 18kms 2h

2009-08-23T08:32:00.001-07:00

LLavaneres ,21 agost 2009

Per quart any consecutiu les famílies que passem l’estiu junt a Sant Pere, pujem al santuari del Corredor per fer un sopar tots plegats. Hem estat 19 adults i 20 nens i nens que a les 21:00 hem estat a taula en el resturant a costat del santuari.
Però vosaltres direu, que nassos pinta un sopar familiar al blog del Carles?. Doncs la gràcia és que mentre la majoria hi va en cotxe, uns altres hi anem o en btt i/o corrent. Són 9 kms d’anada i 9kms de tornada per la pista que surt de la cornis. Mentre la pujada la fem a les 19:00 (encara de dia), la tornada la fem ja de nit, després de sopar, a quarts d’onze, amb frontals que ens il.luminen el camí fins el lloc on hem deixat els cotxes.

El Pep, el Thomas, el Josep, l’Anna, el Sergi i jo mateix som els “escollits” aquest any per gaudir de l’entorn del Parc Natural del Montnegre-Corredor.

En 61 minuts ens plantem a destí. Ens desasuem i ens refresquem al bar mentre esperem la resta de families.

El sopar és amanida, escalibada i espàrrecs de primer i de segon butifarres amb patates fregides i mongetes. Fantàstic menú per encarar els 9 kms. de baixada un cop acabt el sopar. Per la mainada en fan un menú infantil (pollastre al forn amb patates fregides i gelat de postre). El preu, 23 i 15 eur respectivament. Sembla car però la quantitat i qualitat del menjar s’ho val.

Tornant a la vessant esportiva de l’esdeveniment, la baixada sota els estels de nit es fa poc a poc. La llum del frontals no permet anar massa depressa i cal anar amb molta atenció amb l’estat de la pista. No és perillós, però amb poca llum, les rodes de la bici es poden posar en els nombrosos reguerots que travessen el camí. Però com que ara es tracta de passar-ho be, anem completxino-xano, aturant-se per beure aigua, per fer alguna foto i sobretot, per eixugar-se les gotes de suor que regalimen per les nostres cares.

60min més tard arribem als cotxes.

I ara, fins l’any proper!!!!!!

sortida nocturna pels colls (garraf) - 1h 20min - 9kms

2009-08-21T07:09:00.000-07:00

Vilanova, 20 ago 2009, 21:00 h.

Per evitar la “fresca” que està fent aquests dies, l’Edi i jo hem decidit fer una sortideta “nocturna”. La primera idea és anar fins al Mas de l’Artís, però amb la climatologia actual que fa decidim fer uns Colls i així poder gaudir d’un banyet a la platja en acabar.

Sortim des de la Geltrú i, per la Ronda Europa, trenquem pel Punt Net per agafar el camí cap a les Cases Pijes Idèntiques de les Roquetes o “Casa del Mar Sitges”(el nom depèn si ets de la zona o de Barcelona)…

Es fosca nit i cal encendre els frontals quan trepitgem el camí de terra. No volem ensopegar. Fa calor. Però xino-xano anem fent els kms sota una xofogor important. Fem la típica conya de si trobarem algú per entremig pins dels colls (com es pot veure de dia)...

Arribem al túnel de l’Atlàntida i girem cua cap a Vilanova. Anem pel costat de la via del tren i no trobem ningú. Passa ara un airet fresquet que ens facilita la tornada a casa.
Quan estem a l’alçada de la platja del Far baixem a la sorra i ens fotem a dins l’aigua. Envoltats de pescadors i amb la música “live” del xiringuito al fons, podem gaudir d’una banyet que ens allibera de la calor no només de la darerra hora sino la de tot el dia. Estem a l’aigueta uns 15 minuts i, després de treure’ns la sorra dels peus a la dutxa, continuem cap a casa.

després del banyet....

La setmana propera, una altra vegada!

Via ferrada La Teresina (Montserrat)

2009-08-18T11:10:00.001-07:00

Ahir per la tarda, com que només estàvem a 35graus de fresca vam decidir a anar a Montserrat per fer la Via Ferrada de la Teresina. Passant per Vilafranca el cotxe marcava 39graus i a Santa Cecília només 35!

Aquesta complicada via fou instalada el 1993 per Antonio García Picazo i, malgrat se n'han instal.lat d'altres més complicades, està catalogada com "molt difícil".

En Quim i jo repetíem via. L'Edi s'estranava a Montserrat.

Només uns cracks com els de la foto podien vèncer-la en un dia on la climatologia t'aconsellava quedar-te a casa o bé a la platja...

Aquesta foto no és d'ahir però m'ha agradat i us la he posat....

Reposant al pont de roca que hi ha en el tram inicial. Les cares denoten una tensió bestial en l'ambient. El Quim, que obria pas, portava un ritme infernal seguit per l'Edi ambdòs estan com un toros després dels entrenaments pels Carros de Fire Skyrunning d'aquí un parell de findes) i al darrera un servidor, que amb prou feina podia seguir-los i, alhora, fer les importants fotos i video que demostrarien després l'important conquesta d'aquests tres vilanovins.

Ahí estic jo! quin paio! quin professional!

A Santa Cecília, fent un ràppel per continuar cap a la ximeneia.

En Quim, rappelant també des de Santa Cecília.
Es podia fer amb les grapes que s'hi han instal.lat però el seny que ens caracteritza ens va fer usar la corda que portàvem per tal efecte.

Dues hores i mitja més tard fem cim, a Sant Jerònim, a 1237metres.

Victoriosos!
Cansats!
Però feliços!!!!

....quina serà la propera aventurilla?????

Ficha técnica:
Aproximació: 35'
Via: 2h 30'1.000 m.
Retorn: 1 h. 10'

Desnivell :350 m.

Dificultat: 4-5+
Vértigo: 4-5
Grapes: 2-5

Desplome 0
Ponts 0
Tirolina 0
Corda: Opcional/Recomanable
Orientació: N-O

sortideta nocturna 8 kms 50 min, cornisa cap el santuari del corredor (maresme)

2009-08-12T03:13:00.000-07:00

per estirar cames anem a la cornisa, sobre llavaneres i deixem el cotxe on comença la pista de 9 km que puja al santuari del corredor.

són quarts de nou i ja fosqueja.

carregats amb els frontals i patitnt una caloreta notable comencem a trotat pista amunt. la intenció és fer 50-60 min per estirar cames.

i aaixí ho fem!

a les fosques. entre el frondòs arbrat de la zona, sentint les nostres petjades a un ritme infernal (6 min/km... ;-)

no volem apretat més.

volem només passar-ho be.

fer el que ens agrada.

per que ens diuen que estem bojos fent això?

si estem bojos, visca la bojeria!!!!!

comencem un altre cop! - Montcabrer, 9 kms, 60min

2009-08-12T03:01:00.000-07:00

Llavaneres 12 agost 2009

ja hi tornem a ser!

des de la cursa del pedraforca que no feia res de veritat...

volia reposar.

però ja s'acosta burriac atac. el 5 de setembre per ser exacte ...i cal començar a estirar les cames.

aquí em teniu al capdemunt del montcabrer, sobre vilassar i a un "tiru" de pedra del castell de burriac.

amb el meu col.lega Sergi vam decidir arribar-nos-hi per veure l'estat de forma (pèssim, per cert) després de les vacances.

voliem arribar al castell de burriac però malgrat eren quarts de vuit del vespre, la calor encara apretava de valent. Vam decidir aleshores anar a fer aquest turó que és ben visible passant per l'autopista. La vista s'ho val. Es veu tot el Maresme i Barcelona al fons. En dies clars, el Garraf.

Vam fer uns 9 kms en una horeta.

Demà tenim entrenament de volei-platja que el finde juguem un torneig a Caldetes. Tenim molts fronts oberts i cal cuidar-nos.

Ja us en faré cinc cèntiims.

VI Belchite Desertica Extrema , 5 de juliol, 22'5 kms, 2h 05min

2009-07-08T15:47:00.001-07:00

Després dels 9km i de la visita cultural d'ahir, a les 9:00, agafem el bus que l'organització ens ha posat a la disposició dels 400 corredors i corredores per anar a La Puebla de Albortón. Des d'allà farem els 22 kms fins a Belchite pasant per les muntanyes del darrera de la Puebla, enfilant cap al congost de Zafrane i , per la via de l'antic tren miner de Utrillas prendre una recta de 1o kms fins els voltants de Belchite. Allà, pel mig dels camps d'oliveres farem els 3 darrers kms per anar cap a la meta al costat de la piscina...

Però abans de tot això cal fer-nos la foto típica:

Ens hidratem abans de la cursa......l'experiència en la cursa d'ahir dissabte ens ho recomana .

I a còrrer.....

Veieu quin és la guanyadora (també la de l'any passat):
Només dir-vos que la resta de corredors estàvem 30 min abans a la línia de sortida patint ña calor i ella, la Raquel Llamas, arribava 10 minuts abans, baixava del cotxe del seu trainer just per escalfar i au, a fer kms.

Els primers 8 kms són de pujada a la muntanya del darrere el poble fins la cresta des d'on baixarem cap el poble. D'allà ens desviem a la dreta seguint parale.lels a la carretera per endinsar-nos al congost de Zafrane....Molt curiós el que s'amaga entre les muntanyes d'aquesta zona....! Un congost amb un pont bombardejat a la guerra...Una cova inmensa a la roca on s'hi fan festes "rave" (l'any passat no vam poder passar per aquí per aquesta causa..)...I d'aquí enfilem la via de l'antic tren d'Utrillas...
Aquí podeu veure un dels punts d'avituallament. En Sergi i jo, assedegats, bevem aigua i ens en tirem pel damunt. Quina calda que feia!
Tot recte patint calor(no tant com ahir)....Moment a l'arribada:

I au, s'acabó! A banyar-se a la piscineta! Quin plaer!

I ara, a dutxar-se i agafar el cotxe per anar a.....

qui hagi anat als sanfermins i no s'ha fet aquesta foto és que no ha estat a Pamplona.
a la plaça de toros o braus a veure "la corrida de rejoneo": boníssima!
a un dels baretos que vam visitar......

el sergi em va traïr dient que el que bevia era aigua amb colorant....

Im presionante...

VI Belchite Desertica Extrema, 4 juliol, 9'5kms, 60min

2009-07-08T15:08:00.001-07:00

Valmadrid, dissabte 4 de juliol, 17:30

Circuit circular amb sortida i arribada a Valmadrid a 36graus de temperatura. Uns 200 corredors i corredores estem impacients per ensatar la primera etapa de la sisena edició d'aquesta dura cursa. 9 kms ens esperem.

Ens remullem el cap i ens hidratem el màxim possible abans de la sortida. Ens fem la foto de rigor amb el Sergi i au, a patir.....

Fem el mateix recorregut que l'any passat...però amb molta mes calor. El Sol ens crema la pell.

L'aigua dels punts d'avituallament és calenta...tan calenta que no es pot veure. Optem per remullar-nos..però al contacte de l'aigua calenta amb la pell, la sensació d'ofec és més gran encara.

Decidim acabar la cursa sense patir massa i au, acabem els 9 kms de recorregut com podem. Entrem a meta en 1 hora clavada. Sense presses. Sense pauses. Pensem que els 22'5 kms de demà s'ho valen.

Un cop acabada la cursa, visitem Belchite. Alguns de vosaltres us preguntareu on és i per que és famosa aquesta població....Us ho intentaré explicar. La importància estratègica de Belchite com entrada natural cap a Zaragoza va suposar que es convertís en l'escenari d'una batalla que va destruir per complet el poble. La guerra de 1936 va reduir a runes pràcticament el primitiu casc urbà, havent de construir un poble de nova planta al costat de l'antic emplaçament.

Destrossat per ambdòs bàndols dels qui van lluitar a la guerra civil i posteriorment pels saquetjos de civils, és molt interessant fer-hi una visita. Segons ens van explicar uns locals, les destrosses que es podenm veure i tocar van ser fetes no només per les bombes sino pels propis habitants de Belchite que, en construi-se la part nova, van voler endur-se les parts (balcons, portes...) del que havien estat les seves cases.

En fin....a reposar que demà ens esperen 22 kms a les 10:30!!!!!

28 de juny 2009: IV cursa del pedraforca 13kms 2h 59min

2009-06-28T08:46:00.000-07:00

28 de juny 2009: IV cursa del pedraforca , Saldes
Quina cursa!

Us l'aconsello a tots!

Crec que em conec bastant be aquesta zona. Cada any passem el pont de l'11 de setembre al refu del Roget des de ja fa un grapat d'anys i sempre aprofito, sol o acompanyat, de pujar aquest imponent massís per qualsevol dels corriols que m'ho permeten. I el Pollegó Superior, és clar, l'he pujat moooooltes vegades. Però cap com el diumenge. 317 atletes, entre dones i homes, ens proposem pujar i baixar des de Saldes amb el menor temps possible....Fent anar la maquinària a tope durant els 13 kms que se'ns presenten sota un cel blau i sota un sol de justícia.
De la plaça de la Vila al capdemunt del Pedraforca pel Verdet, baixant a la Enforcadura i au, avall fins trobar la pista asfaltada que puja de Saldes al Mirador i continuar baixant fins la Plaça de la Vila. Què més podem demanar avui?

Mireu quin desnivell..... I quin recorregut sobre el mapa....

Abans de la sortida, l'Edi...nervis i suor.....

jo mateix....suor i nervis.....

els corredors de Vilanova ens fem la foto de rigor per la posteritat...al fons el Pedra....el Pollegó Inferior (el de l'esquerra) i el Superior (el de la dreta)...al mig, l'enforcadura.
d'esq a dreta: Pere Marsé, Carles Escofet, Edi Bullich, Jordi Massana i Javi Sanchez

I fent cas omís de la castellana dita "correr es de cobardes", a les 9:00 sortim esperitats cap per assolir els 2497m. el més aviat possible. Només aleshores en faltaran 5 per arribar al punt de sortida....

En 40 min, arribem al Mirador.
En 50 min al Lluis Estasen
En 2h 07 min fem cim
Es, aleshores, moment de fruir d'un descens salvatge per la tartera:

En 2h 59 min arribo a meta...en el lloc 173è de 243. Les cames destrossades pel cansament però satisfet d'haver vençut al Pedraforca una altra vegada.
De segur que l'any proper tornaré a ser aquí!

Temps dels companys i posició en la general:

Javi Sanchez---------1h 54min / 17è
Jordi Massana-------2h 11min / 49è
Pere Marsé--------- 2h 36min /122è
Edi Bullich---------- 3h 07min / 189è

Felicitats a tots!!

Classificació cursa:
http://www.mountainrunners.eu/arxius/pedraforca/Class_Pedra_2009.xls

Website refugi del Roget:
http://www.pedraforca.ppcc.cat/

dissabte 27 juny 2009: gallina pelada (2334m.) - berguedà

2009-06-28T08:28:00.000-07:00

13:30 saldes (berguedà)

Arribem al refugi del Roget (magnífic lloc) per pernoctar fins el diumenge matí per fer la IV Cursa del Pedraforca.

Per aclimatar-nos hem vingut l'Edi i jo el dissabte al migdia. Deixem els trastos al refu i, després de comprar el típic fuet de saldes i una barra de pa ens dirigim a la fon freda per fer el pic de la gallina pelada. Qui no ha sentit parlar d'aquest pic!

La intenció és dinar al Refugi Delgado Ubeda per després fer cim i baixar cap el Portet. En aquest indret ja hi vaig estar al setembre i el Jordi i el Marcel van fer el camí a la inversa i a mi em va quedar les ganes de fer-ho.

Pugem per la font freda a la dreta. Camí molt ben marcat que va agafant nivell fins arribar a una prats verds meravellosos des d'on domines tot el Pedraforca des del costat, el Cadí-Moixeró i part de la Cerdanya.
Més amunt, arribaem a un indret fora de sèrie: el refugi delgado ubeda molt ben portat per la Xèila, a qui saludem des d'aquí felicitant-la pel plat de macarrons que ens va fer.

l'edi, la xèila i un servidor

Pugem al gallina pelada. Fem cim.

Vista fantàstica. Fa ventet i fresqueta. Decidim tirar avall cap el portet i se'ns obre una cresta enorme a davant. La hem de creuar ja que anirem per la carena avall fins molt molt avall a la font del portet.

Deu n'hi do quin pas! I pensar que el Jordi i el Marcel ho van fer pujant i sense saber massa on es posaven!. Fa respecte. La timba a banda i banda ésconsiderable.

Mica a mica anem perdent alçada i seguint el corriol arribem a la font del Portet, on em refresco. Aquí comença la pista que ens portarà al cotxe. Quatre km. caminant i ja hi som. Deu 'hi do d'excursioneta!

Ara cal anar al briefing de la cursa de demà i a buscar el pitrall.

Fitxa tècnica:

kms 13'54

temps: 3h 29min (caminant)

Ritme: 15:29'/km

Calories: 804

Alçada: +1112m. / -1126m.

Dimarts 22 de juny; Parc natural Ticino (Lombardia-Italia) 10 kms 50min

2009-06-24T14:07:00.001-07:00

Dimarts 22 de juny, també de bon matí.

Ahir vaig fer 8 kms.

El dia va ser llarg, però profitòs. Els valors de PDI, UAI, MAS, LTO i IND són atractius. La teoria del Sr Geert Hofstede (el senyor de la foto)és també atractiva.
Però m'atrau més còrrer pels voltants de la casa de pagès on ens han aïllat.

Milers de mosquits fora.
Cents de mosques dins la casa.
Ens estan provant.
Els del curs diem que això és una mena de Big Brother i que Prysmian ens està filmant i posant-ho a la web per aque tothom ens vegi les vegenades que diem. Sembla mentida com gent de 30-40anys puguin acumular tanta "catxondeio" dins.

Però be, com que aquest blog és de còrrer, us explicaré que el Manel Mauri (alies el filosof), el Darsio de Brasil i un servidor enfilem la petita carretera al nord contra vent, però amb unes ganes enormes de fruir de l'entorn.

El Manel, poc entrenat e aquest tipus de natura salvatge, ens abandona quan només portem.......2 kms. Quin paio! Tota la filosofia que porta no li serveix per poder aguantar l'endimoniat ritme que portem el Darsio i jo....

L'amic brasileiro Darsio i jo continuem sols i als.... 3 kms, em diu que gira cua....

Joer! Em deixen sol...Que faig? Doncs decideixo tirar fins el km5, girar cua i fer 10 kms en total.

Són 10 kms a bon ritme. Els darrers 7 els faig a 4:30...Els primers els vam fer xerrant i parlant de la teoria de les 5 dimensions....

"Culture is more often a source of conflict than of synergy. Cultural differences are a nuisance at best and often a disaster."
Prof. Geert Hofstede, Emeritus Professor, Maastricht University.

Dilluns 21 de juny; Parc natural Ticino (Lombardia-Italia) 8 kms 43in

2009-06-24T01:22:00.000-07:00

dilluns 21 juny, 7:00 matí; Cascina Caremma-Lombardia.

Estic en aquesta casa de pagès al sud de Milà per un curs de formació del curru juntament amb companys d'atres paisos: Brasil, UK, Finlàndia, França,Xina i Turquia

I com que les bambes sempre van amb mi, em llevo de bon matí per poder gaudir d'un entorn fantàstic i poder carregar piles per les 2 maratonianes sessions que ens esperen.

Mai acostumo a còrrer tan aviat però com que entrava un sol radiant per les finestres de la suite on m'han allotjat, em desperto i sense dubtar, començo a trepitjar terres italianes.

Només sortir faig la foto de rigor (a l'esquerre) i em trobo una dona d'uns 55 anys tota pijeta i vestida elegantment esportiva que enfila el camí en el mateix sentit com jo. Bon giorno, li dic. Ella em contesta amablement el mateix. Tiro cap el poble i abans d'entrar-hi giro cua i me la trobo i em saluda. Jo la saludo educadament. Per alguna cosa vaig anar als Escolapis.

Continuo corrent, fa fresqueta. S'està be. Com que no se on vaig, decideixo agafar un cami de terra per no correr sobre l'asfalt.

L'encerto ja que els indrets per on passo són maquíssims.

Tot és ple d'aigua. Tot és verd. Hi ha un gran nombre d'escluses que porten l'aigua als diferents camps d'arròs que hi ha al voltant. Per això hi ha tants mosquits!!!!

No se on vaig, però com que porto el Fore no tinc por de perdre'm pels nombrosos corriolets existents.

Vaig a petar a un ample riu, el Ticino. Maquíssim!

Malauradament he d'abandonar l'entorn espectacular i tornar a la realitat.

Em queda un quart d'hora per arribar a la casa de pagès i poder dutxar-me, esmorçar amb els companys i conviure amb ells els 2 propers dies.

Un cop net i pentinat, a taula, em trobo amb els companys amb qui havia sopat la nit anterior i amb ells, una 55 anys tota pijeta i vestida elegantment amb un estil molt italià. Sabeu qui és? La trainer. L'Anna Simonetti.

entrenament dominical VNG-Puigmoltó-VNG; 1h 40min 18kms

2009-06-20T14:06:00.001-07:00

Diumenge 14 de juny
A les 8:00 al parking de l'hospital com sempre.
Decidim fer els corriols que hi ha des de la cantera Roca, a sota el Montgros, direcció a Puigmoltó.
Des d'allà farem la tornada cap a Vilanova sota un sol de justícia.
Fa molta calor inclús a aquestes hores!!!!
He proposat de fer una propera sortida pels Colls des del xiringuito de la platja del Far per quan acabem, gaudir d'un banyet!!!!

A por otra!

Sortida dominical Ribes-Cova negra-Camí de la Fita- Puig de Sant Isidre - Ribes; 18km - 2h

2009-06-07T04:38:00.000-07:00

Diumenge 7 de juny, 8:00 Ribes.

Fa calor. El cel és més blau que mai. La tempesta d'ahir per la nit a quarts d'una a Sitges ha quedat en res.

Ens trobem un grapat d'atletesvng a Ribes amb el Carles, un ribetà coneixedor de l'entorn. Ens convida a fer una sortideta per les muntanyes del Parc. Comencem pel GR que puja cap el Parc passant per la Cova Negra imés endavant, trenquem a la dreta per ja carenar uns turonets amb una vista fantàstica del Parc.

i una mica més endavant se'ns apareix la mar Mediterrània....Fantàstic!. El corriol per on passem és força tècnic. Típic sol garrafenc ple de pedres punxegudes. Has d'anar molt en compte per no ensopegar i caure. Et podries fer força mal. Però com que som uns màquines això no ens passa.....;-)

Un cop sortim al Camí de la Fita, el grup es diveideix en dos. Uns baixaran el camí enfilant el camí de tornada cap on hem deixat els cotxes. L'altre grup, format pel Carles, l'Oscar, l'Abraham, el Ramon i jo mateix decidim a anar a la Trinitat. La vista avui pot ser brutal.

Pel corriolet cap el Puig de Sant Isidre (veure foto inferior), trobem uns trialeros prenent la fresca (qui ens fan la foto)D'aquí prenem la decisió de baixar ja cap a La Fita (on hi ha el Caprabo, etc..) baixant per un altre corriolet també molt tècnic però molt divertit. Les vistes són impressionants.

Al fons, apartat de la costa es veu una ombra de....Mallorca??Ens queda el dubte....Cal esbrinar-ho......

Passem més avall pel davant de les casetes de disseny construides a tort i dret en les muntanyes que es veuen a l'esquerre quan entres al primer tunel de l'autopista. Realment estan fetes en un lloc de dificil accès....I un lloc també molt solitari. Be, la gent de pasta ja ho te això...Dir que tens una torre a Sitges..quan la tens allà dalt la muntanya......

Des de la rotonda del Caprabo pujem amunt i trenquem a l'esquerre per un camí que va paral.lel a l'autopista. Avancem uns "btterus" i veiem ja Ribes. Fa calor, molta calor i a mi se m'acaba la gasolina. El Ramon, el Carles i l'Oscar apreten a la darrera pujada i l'Abraham i jo arribem als cotxes uns minuts desrpés. Jo fet calderilla.

Anem a la plaça Marcer a reposar del tute que ens hem fotut.

Una beguda fresca sota l'ombra dels arbres de la plaça ens fan recuperar rapidament.

A per la propera el diumenge que ve!

Entrenament: Masia Cabanyes-Pic de l'Aliga-Tres Partions-Mas de l'Artís- Masia Cabanyes- 17'35kms - 2h 10min

2009-06-05T08:18:00.000-07:00

Divendres, 5 de juny de 2009

El dia s'ha aixecat tristot, com diria aquell... El Sol estiuenc que ja ens escaldava ahir ha desaparegut al darrere de la nuvolada que ens cubreix. No fa calor. Per que no fer uns kilometrets per veure com estic? El 28 tinc la cursa del Pedraforca i no val a badar.

Comença a ploviscar i deixo el cotxe a la Masia Cabanyes. Passo pel camí del Pi Gros, per darrere Prysmian i per l'immens moviment de terra quee estan fent els de vinyes. Passo per sota la Pau Casals i perpendicularment a l'autopista m'enfilo muntanya amunt per un corriolet que mica a mica agafa alçada. Vaig a petar al típic indret de la línia elèctrica que baixa cap a la pista entre Canyelles i Mas de l'Artís (veure foto aquí sota)
Des d'aquí la vista al Pic de l'Aliga és impressionant. S'aixeca al darrere de les nombroses casetes de les diferents urbanitzacions que han anat fent crèixer Canyelles. Allà al darrere, entre els núvols plens d'aigua, treu el cap el Pic.

Sense tenir massa clar el camí d'ascens al cim, prenc direcció a la seva base corrent pel moll ciment dels carrers i carrerons canyellencs. Finalment, recordant el raid de fa dos anys, m'enfilo fins la base de la torre elèctrica des d'on surt un corriolet fins el pre-cim. (sembla que estigui als Himalaia!). Poc després, i amb unes quantes esgarrinxades a les cames a causa de la frondosa vegetació que aquest hivern ha crescut, faig cim. La vista és, com podeu veure a la foto de sota, nul.la. Els núvols ho tapen tot. Continua ploviscant. Però això fa més interessant l'entrenament d'avui. Faig un parell de fotos: una de mi mateix per donar constància i l'altra de la "fantàstica" vista i avall que cal tornar a casa.

Després de passar pel Tres Partions, a uns 500 metres més avall, prenc un trencant a ma esquerre (veure foto)

que em porta per un fondo, avui mullat i relliscòs més que mai, fins al fondo de les Palemeres. Girant a l'esquerre aleshores, m'apropo pel darrere del Mas de l'Artís a la pista inicial entre Canyelles i el Mas. D'aquí el camí és prou conegut per tots vosaltres...Un esforç més i ja estic al cotxe.

Fitxa tècnica sortida:

Metres: 17350
Temps: 2h 10 min
Ritme: 7:29 el km
Vel mitja: 8km/h
kcal cremades: 1347
Alçada mínima: 53 m. s.n.m.
Alçada màxima: 468 m. s.n.m.
Ascens total: 843 m.
Descens total: 840 m.

Vall de Ruda (Vall d'Aran) - 30 maig 2009 - 15'6 kms 1h 58min

2009-05-31T14:40:00.001-07:00

Dissabte, 7:00, Vall de Ruda, Baqueira.

De sempre quan pujava cap el port de la Bonaigua veia una pista que s'endinsava cap a les muntanyes sense veure-hi el final.

Es avui, aprofitant que ens han convidat al casament del Xarly i la Vicky, que m'escapo de bon matí a "explorar" aquesta pista que tantes vegades havia volgut fer.

Fa fred. El cotxe marca 12 graus. El sol escalfa els cims però la fresqueta del fons de la vall m'obliga a posar-me el buff tapant-me el cap i un paravent.

Engego màquines des del pont de de Ruda, una mica després de Baqueira, en direcció les nevades muntanyes de finals de maig.

Estic sol. M'envolten unes vaques que em vigilen quan passo entre elles.

Passo per davant del pastor qui em saluda amb cara de preguntar-se que nassos estic fent a aqueslles hores per aquells barris. M'avança un cotxe amb una parella....On aniran?.

Jo continuo corrent. Passa una hora i arribo al final de la pista. Em trobo la parella preparant-se els esquis per pujar al refugi Saboredo per anar a fruir del fantàstic dia que ja tenim aquí.
M'indiquen que he de seguir la pista cap el refugi. Però me n'adono que la pista és una improvisada riera per on baixa l'aigua de la neu que encara existeix. Mireu a la foto!!!

A les meves espatlles, el sol ja il.lumina el cim de Beret, amb molta neu encara.
Començo a enfilar la pista cap el refugi de Saboredo....Còrrer és dificil. El sol és ple de pedres soltes , mullades, relliscoses....l'aigua és fredíssima. Vaja, que tot convida a fer mig tomb....A més la neu va aparexient cada cop en clapes més grans i nombroses.

Però continuo pujant per la pista. L'aigua em fa companyia. El sol ja m'escalfa i m'obliga a posar-me les ulleres de sol. De sobte, arribo a un ampli replà (veieu la foto) on la pista fa els darrers retombs fins el refugi. Veig al darrere dels arbres un petit cabirol que esbufega muntanya amunt. Tot plegat és fantàstic!
La nombrosa neu sobre la pista m'obliga, ara si, a girar cua i començar a enfilar el punt inicial d'aquesta interessant sortida.

Fitxa tècnica:

15660 m.

1h 58min

Ritme mig: 7':34'' /km

Desnivell acumulat: 1418 m.

Alçada màxima assolida: 2065 m.

Entrenament pels Colls - 1h 05min/12 kms

2009-05-20T15:14:00.001-07:00

Pel migdia, que és quan acostumo a entrenar ja fa massa calor.
Avui m'he decidit sortir per la tarda, a quarts de 8. Mai no ho havia fet i la veritat es que ha estat molt bé.
He anat cap els Colls, des de casa, com sempre. Des del cantó de la Seguretat Social de la carretera en direcció el gimàs Aqua, creuant la ronda europa i aleshores, pel punt net, enfilar cap al caminet que va paral.lel a la via del tren. Direcció tunel d'abans l'Atlàntida per girar a l'esquerre i seguir el corriolet cap a darrere el golf i de tornada a VNG.
Xino-xano.
Sense presses.
Sense pressió d'entrenaments....ni de temps...ni de pulsacions......
Caseta, estiraments, dutxeta i sopar.

I au, demà a fer spinning a l'Aqua.

10 de maig de 2009 - cursa de l'Alba - 24kms 2h 57min

2009-05-10T10:08:00.001-07:00

Són tres quarts de vuit i arribem a Collbató.
15 graus i un cel amenaçant aigua.

Amb l'Albert Tubau anem a buscar el pitrall i el xip. L'organització, excel.lent per cert, comença a preparar el foc per la butifarrada posterior a la cursa. Hi ha molt bon "ambientillu". Ens trobem amb els de Ribes: quina marxa que porten de bon matí! Com riem tot canviant-nos!. Bona gent .

Cap a les 8:00 ja estem escalfant i el sol, que treu el cap ja, comença a escalfar. Mica a mica ens apropem a les 8:30 i la hora de la veritat arriba.

Puntualment comencem la cursa. Els 400 atletes iniciem els 24000 metres pujant cap la cova de salnitre i d'allà, enfilant-se per les escales cap a Sant Miquel, salvant un desnivell considerable de 400 metres.

encara somrient....(km 6)

D'allà baixem cap el monestir i, sense parar, comencem a pujar els mes de 500 esglaons fins als 1236 metres que te el cim de Sant Jeroni. I au, cap avall que només en falten 10, de kms per arribar a la meta. Passem per l'estació del funicularde Sant Joan, i d'allà pujem cap a el cim de St Joan i baixem per una pista encimentada "destructora de peus" cap a la pista del Llançol que porta a Collbató.

L'objectiu era baixar de les 3 hores. I no patir, és clar. En altres edicions recordo arribar al cim de St Jeroni amb unes rampes als quadríceps que no les desitjo ni al meu pitjor enemic....;-)....i em venen al cap uns quants noms ara....

Ho he aconseguit. 2h 57min!

I ara, a por otra!

Anàlisi tècnica (segons Garmin Forerunner 301):
23020 m.
2h 57 min 36 seg.
mitjana: 7:42min/km
calories: 1780
desnivell: +- 1500m.
Temperatura a l'inici:16 graus; cel tapadot (com diria l'amic Molina)
Temperatura al final: 22 graus; sol i cel blau
posició a la general: 220 de 403 (bastant desatre ja que sempre estic molt més endavant!)
posició categoria veterans: 68

Rodatge 2 de maig 2009 36min - 7'6kms

2009-05-03T11:07:00.000-07:00

Avui dissabte, a les 13:30, un cop he fet el dinar, em decideixo a sortir a estirar les cames...Fa molta calor. La família i els amics estan a la vora de la piscina, fruint d'aquest sol de maig que ja escalfa els seus cossos àvids d'ell. Em diuen que on vaig...que si estic boig.... Passo d'ells i, posant-me la gorra, inicio el tram pla que hi ha entre l'estació de Llavaneres i la platja nudista (!?) de Caldetes. Són quasi 8 kms per em són vàlids per moure'm un xic.

Realment fot una caloreta important. Molta gent pijaina passejant pel Passeig dels Anglesos a Caldetes (és clar, no m'hi trobaré la Vane ni el Yonatan de torn..). Cotxes luxosos....gent glamurosa.....Carai, que faig jo suant la gota grossa aquí quan tothom está o a la platja, o prenent un refresc als xiringuitos?. Arribo al final asfaltat del passeig i prenc el camí sorrenc fins topar amb el xiringo de fusta de la platja nudista. Entre esbufec i esbufec me n'adono del regitzell de cossos nus que hi ha a la platja. Ara, difícil de trobar-ne un de menció honorífica. No, si el Photoshop fa meravelles.....En fi, tornem als bufecs i enfilo ja el camí de tornada a casa.....Més calor.....Més gent a la platja. Arribo a l'estació de Renfe i m'aturo. Crec que a partir d'avui, hauré de passar d'entrenar al migdia. Massa calor.

36 min/ 7'8 kms / 4'48 min/km

I ara, a esperar diumenge a l'Alba!!!!!

1 maig 2009 Entrenament muntanya: 1h 03' - 9'2 kms

2009-05-03T10:52:00.000-07:00

Llavaneres, pont de l'u de maig.-

Faig una sortida des de La Cornisa, a la zona alta d'aquesta població del Maresme per començar a tastar les pistes de terres i els corriols que vaig veure per la Setmana Santa.

Amb sortida al mateix lloc, enfilo la pista cap el Corredor, però amb la diferència que prenc un corriol amb destí incert a l'esquerre. Avall, avall...sempre avall. Mal rotllo...Això vol dir que després vindrà pujada. Però mentrestant, gaudeixo de l'entorn selvàtic, húmid, caluròs.

Sembla mentida que estigui a 3 kms del mar i pugui estar tan aïllat del mon mundial.

Si em passès quelcom aquí, feina a trobar-me. ..Un cop arribo a la part més baixa del corriol surto a petar a una pista que , a la dreta, s'enfila fins trobar el camí que puja al Corredor. Com que avui no vull fer massa kms , decidim, el Calvinhu i jo, prendre la pista que ens torna a on hem deixat el cotxe.

En fi, una estoneta agradable descobrint nous corriols per aquesta zona que tant m'agrada.

9'2 kms / 63min / ritme mig: 6:57min/km

Mitja Marató Olot - 26 abril - 1h 33'

2009-04-27T12:29:00.000-07:00

Diumenge vaig còrrer a Olot la primera mitja amb el flamant equipament dels atletesvng.org.

Em feia il.lusió estrenar-la ja que el xou que s'ha muntat al darrere d'aquests colors (el groc i el blau) ha fet que dia rere dia hagi anat augmentant el nombre de membres del club.

Bona iniciativa Josep!

Què nassos fa el Carles a Olot?, podeu preguntar-vos. Doncs aprofitant que estava a LLadó, a casa del meu cunyat passant el finde, ens decidim còrrer aquests 21 kms a la Garrotxa.

El dia comença núvol. Agafem el cotxe i comença a ploure quan, en Sergi Calvinhu i jo, aparquem el cotxe a la vora del Club Natació Olot. Vilafranca ens ve a la memòria....Us en recordeu?

Ens canviem i em poso la semarreta dels atletesvng. Em queda bé,no?

Són quarts de deu i comença a caure aigua a punta-pala. I fa fred...
Ens fa mandra, molta mandra haver de còrrer una altra mitja sota l'aigua.
Miraculosament, a les 09:50 s'atura i podem dirigir-nos a la sortida sense mullar-nos.

Sense xip, si...sense xip (no n'hi ha en aquesta cursa) iniciem els kms de la cursa atravessant Olot
No hi ha ningú. On són els olotinsi olotines? Si normalment ja hi ha poc públic, avui és massa....
Sortim d'Olot en direcció la Vall d'en Bas, passant per La Pinya. El recorregut és bastant trenca-cames. Amunt i avall. Avall i amunt. La carretera molla amb bassals. Travessem camps verds, sota uns núvols baixos que no ens permeten veure les muntanyes que ens envolten. El recorregut em recorda la mitja del Vendrell, quan et porten entre camps (vinyes en aquell cas)
Més endavant girem cua i tornem cap a La Pinya, i cap el km 12 comença a ploure com abans....
Sort que només són 10 minuts. Però ja estem xops de dalt a baix. Entrem a Olot i ens queden uns 4 kms pels carrers: passem per davant de l'esglèsia, pel "carrer Caputxins", per la PLaça de la Vila...Tot fa baixada....I sortim a l'avinguda que, 2 kms més avall, dóna a la rotonda del carrer del Natació OLot. Allà esprintada i a sac fins la meta.

El resultat és aquest:

el pernil

Fitxa tècnica de la cursa:

kms (segons Garmin): 21.260m.

temps final: 1h 33min 43 seg.

Ritme mig cada km: 4min 24 sec

min/km:4:20; 4 :21; 4:23; 4:28; 4:19; 4:34; 4:39; 4:23; 4:17; 4:25; 4:26; 4:29; 4:38; 4:24; 4:22; 4:30;4:23; 4:20; 4:08; ;4:07
Temperatura (abans de començar la cursa): 13 graus

Climatologia: nuvol, pluja intermitent.

I ara a per l'Alba!

Entrenament a LLadó (Alt Empordà) - 6kms - 42min

2009-04-25T11:20:00.000-07:00

Ara són dos quarts de nou i plou a Lladó.
Estem fent el sopar ja i penjo aquestes quatre ratlles al meu blog.

Aquest matí he sortit amb el meu amic i company Sergi Calvinhu a estirar les cames abans de la Mitja Marató a Olot demà.
Estem a casa del meu cunyat a Lladó a uns 30 kms d'Olot. Bell indret.
Com ja he fet altres vegades, hem anat al riu Manol.

El camí no és gens complicat. És la pista de sempre que va pujant fins a una cruïlla on comencem a baixar fins el riu. L'indret és d'una bellesa incomparable. És una recó del riu on s'aixampla i s'hi ha fet una mena de piscina natural amb el fons verdòs. No hi ha ningú. No hi ha soroll. Fantàstic!

Fem quatre fotos i tornem xino-xano cap a casa.
No cal apretar que demà estreno club: atletesvng.org

Ja us ho exlicaré com ha anat!

Ah, des d'aquí hi ha un altre recorregut interessantíssim que és pujar i baixar a la Mare de Dèu del Mon...ara, això si...palabras mayores: 28 kms amb un desnivell de 1000 m....L'intento fer una vegada a l'any. M'encanta.

dissabte 11 abril, el 3 viles (10k al Maresme)

2009-04-13T16:45:00.000-07:00

El dissabte 11 de Setmana Santa em llevo amb ganes de fer el 3 viles.

Què és el 3 Viles? Doncs és un recorregut que tinc ja més que pamat d'uns 10 kms amb sortida als Apartaments Sant Pere de St Andreu de LLavaneres, pujant per la riera, anant cap a St Vicenç Montalt per la carretera interior i baixant fins Caldetes per retornar pel Passeig dels Anglesos fins la platja de Llavaneres.

Es el típic recorregut que acostumo a fer per fer una circuit de no més de 1 hora i que no sigui l'anar amunt-avall pel passeig...(que és bastant monòton i avorrit)

Resumint:

Recorregut: 10'71 kms.

Temps: 51':45''

Ritme mig: 4:49 '/km

12 abril 2009 - la cornisa-corredor-la cornisa (st andreu llavaneres) 19 kms 1h 35min.

2009-04-13T16:15:00.000-07:00

Després de fer unes sortidetes a LLavaneres platja per estirar cames de 8km el divendres i de 10 kms el dissabte, el diumenge, sota un sirimiri del Maresme important, vaig de LLavaneres a La Cornisa per fer els 9 kms que em separen al Santuari del Corredor.

Però, què és el Santuari, direu vosaltres...?.

Doncs és una ermita que es troba molt aprop del cim (633,5 m) dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius, al Maresme.

Es una excursió típica estival que fem anualment des de Llavaneres ja sigui en btt, corrent o en cotxe, per sopar en el restaurant que hi ha al costat de l'ermita.

Aquest cop, com d'altres, i per fer kilometrets, hi vaig sol per poder veure com em van les cames.

La pista forestal és àmplia i còmoda. Nombrosos beteteros, altres corredors, motoristes, 4x4 i els Mossos hi circulen. Malgrat pugui semblar les Rambles, creuar-me amb altres ha estat puntual. Plovia i cada cop amb més intensitat. Però, com que "sarna amb gust no pic", he anat fent els 9 kms i 300 m. de desnivell fins arribar a l'ermita, on un bon ram em dona la benvinguda.

Temps d'enviar un sms per fer saber que ja he fer "cim" en 52 min. i torno avall.
De baixada, el ritme és més viu.....Tinc ganes d'arribar al cotxe ja que plou fort.
La meva sorpresa és majúscula quan se'm creua un "bambi" pel davant. Increible! Sembla mentida que pugui subsistir una bèstia tan maca enmig d'un paratge que, encara que sigui un Parc natural, la presència de l'home és constant.
42 min més tard, arribo al cotxe ben xop.
Estiro, bec aigua i cap a caseta.

Resumint:
Cornisa-Santuari
9'03km; 52 min; ritme mig=5:46'/km
Santuari -Cornisa
8'90km; 43 min; ritme mig=4:49'/km

bombers - 5 abril 2009 - 44min 32sec

2009-04-05T06:01:00.000-07:00

Fantàstic ambient el d'aquest matí a Barcelona.

Amb el Sergi Calvinhu tornem a vestir-nos de curt després de la marató BCN. Jo ja estic recuperat dela lessió que em va fer plegar al km25. Veig correcats vestits amb l'equpació oficial, parlo amb el Pere Roure i son cosí. Parlo amb el Mario i la Cris d'Arenys. Ell ha tornat a poder gaudir de còrrer pel Sahara per quart any consecutiu. Quina sort!
Pel que fa la cursa, 44minuts que em serveixen de rodatge per la mitja d'Olot del dia 26 d'abril.
A l'inici, amb el Sergi i la Carme, a 4:40......
A partir del km 6, sol i a sac...
Massa gent per 10 kms.
Però com a inici de temporada "d'estiu", bones sensacions.
Les curses de muntanya ja estan aquí.

km1 @ 4:35
km2 @ 4:43
km3 @ 4:41
km4 @ 4:39
km5 @ 4:47
km6 @ 4:33
km7 @ 4:09
km8 @ 4:18
km9 @ 4:09
km10 @ 3:55
total: 44' 34'' @ 4:23min/km

I ara, "a por otra"!!!!

Marató BCN 1 de març 2009 - Fiasco!

2009-03-04T05:16:00.001-08:00

Avui em decideixo a escriure el que em va passar a BCN

Fins avui no he pogut assimilar com l'entrenament de 4 mesos se'n poden anar en orris a causa d'unes condicions atmosfèriques adverses i a unes bambes atrotinades.
No m'ho esperava.
Vaig sortir amb els de 3h 15min.
El ritme era 4:37 i no el veia desmesurat.
Però ja al capdemunt de Creucoberta, abans d'arribar al Camp del Barça, vaig notar que no anava be. Podeu veure a la foto anterior el careto de "mort" que feia baixant per la Diagonal.
No sé que em passava.
Mica a mica la mitjana dels 4:37 se'm feia cada cop més dificil de mantenir...

Km rere km, abans de passar per la mitja, anava notant com s'anava carregant el soleo de la cama esquerra.
Els genolls de les dues cames també se m'anaven carregant....semblava com si estès al km 38.....

El pas per la Sagrada Familia el faig en condicions físiques que feien riure.

I és a l'enfilar Prim avall, cap el 24, que el sóleo no em permet ja fer una passa més i decideixo plegar. Se m'acaba l'aventura de la Marató BCN 2009.

Ara penso que em va poder passar. Havent parlat amb experts del tema em comenten que l'humitat del diumenge podria haver-me passat factura. Que si les bambes eren molt velles, em podien haver causat el mal al soleo. Potser és cert. No ho se. La unica cosa que sé és que ara estic a casa escrivint-vos aquestes quatre ratlles encara mig emprenyat....

Malgrat tot vull felicitar a tots aquells que heu acabat la Marató fent o no fent marca personal.

Vull felicitar a aquells que s'han estrenat en la distància màgica, entre altres, a Sergi "Calvinhu" i al Joan Escala, a qui vaig poder abraçar abans i després dels 42196 metres.

FELICITATS A TOTS!

I com no, el meu còndol a la família del corredor irlandès.

Còrrer la marató, quina ximpleria!

2009-02-23T13:28:00.000-08:00

He rebut un email del meu amic i millor corredor Albert Tubau.
El vull compartir amb vosaltres, maratonians, per a que, a menys d'una setmana de la marató de Barcelona, pugueu recordar tot llegint aquest escrit de l'Albert, el doloròs plaer de còrrer els 42195 metres.

Em convida una i altra vegada, any rera any, a perpetrar aquesta experiència que el meu amic – desbordat d´entusiasme (?) – qualifica d´ entre mística i èpica. 42 quilòmetres i 195 metres ... Una extravagància ?, una irresponsabilitat ?, una insensatesa ?. Una distancia tan llarga com la que separa els doctes en la matèria dels neòfits, els adeptes dels detractors. Per a molts, una colla de sonats i tocacampanes que , acostumats a la placidesa i comoditats del nostre temps, s´entesten en portar el cos al limit de les seves possibilitats. Personatges estranys que gaudeixen compartint l´esforç, el dolor i la suor amb coneguts i desconeguts , emocionant-se amb els èxits propis i els aliens. I tot, per servar la memòria d´aquell Filípides que hi deixà la pell per portar la bona nova . 42 quilòmetres i 195 metres... El meu amic m´ho explicava il·lusionat. Quan parla d´aquestes coses ... se li en va l´olla.

“A la primera hora el cos va sobrat, sublim , eufòric... Els crits de suport, les batucades i demés música ambiental fan embogir les neurones i engresca cadascuna de les fibres musculars. Et sents l´amo del món i trepitges els carrers de la gran ciutat amb arrogància i orgull un punt xulesc. Els temps parcials programats s´assoleixen amb una facilitat insultant. A la segona hora, però, l´escenari canvia radicalment. I no ho diem pel canvi de barri. El corredor s´adona de cop i volta que a cada quilòmetre comença a perdre uns segons preciosos, valiosíssims. Fraccions de temps que en el dia a dia no tenen cap mena de protagonisme i que ara esdevenen punt d´inflexió vital entre l´esperança i el desànim, entre l´il·lusió i la defallença. L´atac de pànic afegeix més suor freda a la suor bullenta que ha deixat de regalimar per convertir-se en crostra., El corredor té les primeres absències i assisteix astorat a un diàleg surrealista entre el cos i el cap. No es posen d´acord !. Pànic un altra vegada !. El cap es manté seré, estable, i intenta excitar un cos cada cop més decrèpit que es rebel·la a seguir els dictats del cervell. El glucògen dels músculs s´exhaureix per moments i ja fa estona que la sang hi arriba garrepa d´oxígen i eixuta de l´aliment necessari. De vegades, succeeix a l´inversa. El cos se sent fort, envalentonat, però el cap no està per la feina. Ha renegat de dirigir aquell esforç ingent sense contrapartida – ja se sap que el cervell fa prevaldre en excès el compte de resultats – i convida el corredor a deixar-ho còrrer. Ho voleu més literal ?. Plega, acaba amb aquesta agonia, pren-te un refresc i gaudeix de la vida ,que no et cal donar explicacions a ningú. Maleït pragmatisme !. El cos i la ment no es posen d´acord. El corredor no s´atura. Entrem a la tercera hora. La darrera etapa ?. Si encara no l´hem tastada, la topada amb el mur és a tocar. The Wall !. Vell conegut de tot corredor de fons, el Mur apareix contundent, incommensurable, en mal moment. El cos es desinfla i el cap no ho veu clar. L´aritmètica se´n va a fer punyetes. Quins temps volies fer ?. En aquest punt, cos i ment es divorcien definitivament . El cos ha deixat d´obeïr les sàbies instruccions del cervell. Aquest abandona, i renuncia del tot a conduïr aquell cos rebel i obstinat. El cervell humà no pot entendre l´estupidesa d´un cos obcecat en passar per alt tota regla d´equilibri, prudència i racionalitat. L´instint de supervivència no ho aconsella. Mentre això passa, les extremitats s´han conjurat contra tota disciplina. Cames i braços es mouen a l´atzar sense coordinació possible. Quin estil de còrrer !. Les sabatilles s´enganxen a l´asfalt i l´inclinació del cos et torna geperut. Sort que per aquí no hi ha cap conegut !. Falta gaire ?.
Les ziga-zagues d´anar i tornar del tram final de la Diagonal fan mal : al cos i al cap. Finalment, enfilem el passeig prop de mar. Les torres de la vil·la olímpica fan de referència. Encara són massa lluny i ja en desitges la seva ombra. El parc de la Ciutadella i el pas sota l´Arc de Triomf. Apoteosi !. S´escapa una llagrimeta emmig del passadís de campions que dibuixa un públic entregat tot recordant les darreres rampes del Tourmalet. Comencem a trepitjar la Barcelona més profunda. Això s´acaba !. La plaça de Catalunya, el Portal de l´Àngel, la plaça de Sant de Sant Jaume... Puja el nivell d´adrenalina. Sí, encara en quedava una miqueta. Els escenaris de postal de la ciutat olímpica i els crits d´ànim neutralitzen l´intens dolor que ara ja ,definitivament, s´ha instal·lat a les cames del corredor. Els músculs són a reventar. No hay dolor, indiquen alguns rètols al llarg del recorregut. A aquestes alçades, negar l´evidència resulta un inútil exercici d´autosuggestió. Les Rambles, el Paral·lel ... Som a tocar. Arriba un dels darrers revolts i ja som al carrer Sepúlveda que ens apareix en tota la seva llargada. D´una llargada imprecisa, infinita, inabastable. Lluny, massa lluny, s´intueixen les columnes del lateral de la plaça d´Espanya. De sobte, descobreixes amb terror que aquelles columnes tenen vida pròpia. Es mouen !. Aixeques el cap i et sembla que són a tocar-les, tornes a aixecar-lo i han relegat la seva posició . Les molt cabrones... Aquell quilòmetre de carrer s´ha convertit any rera any en una mostra perfecta de les grandeses i misèries humanes de la marató. Uns pocs – fent ús de forces misterioses - apreten el pas camí de l´èxtasi. La majoria , però, arrosseguen amb penes i treballs uns cossos desvalguts que intenten amotinar-se a cada passa. Homes i dones que corren a palpentes , o que s´aturen ... i s´adonen sorpresos que no poden tornar a engegar.Altres s´arrepengen i apalanquen en cotxes, arbres i fanals en un intent desesperat d´estirar uns músculs agònics. Els gemecs, esbufecs i tota mena de sons – no del tot humans – es barregen amb els ara ja estèrils crits d´ànim dels espectadors. Confluència amb el Paral·lel, el darrer revolt i enfilem l´avinguda de Maria Cristina. De cop i volta,tot fa un gir inesperat. Canvi d´escenari. La realitat dòna el tomb com un mitjó, El cos recupera forces. Reserves desconegudes, amagades, íntimes. L´esquena es redreça, els braços recuperen el ritme sincronitzat que havien abandonat ja molts quilòmetres. Les cames deixen d´arrossegar-se i gosen saltironejar tímidament sobre l´asfalt. La respiració s´accelera. Es l´entrada a la gran avinguda i el corredor es va posicionant cap a la mitjana . Així , poc a poc, es va obrint el gran angular i visualitzem la perspectiva sublim de l´avinguda Maria Cristina. La gent s´atapaeix als laterals , perfilant el camí cap a la glòria. Ara , però, ja no som capaços de reconèixer les cares. Es una gernació , una massa uniforme de rostres que et contemplen. Ells i tú. Ralentitzes el pas. Ara sí, ara tú controles el temps i el ritme. L´estil, la harmonia, l´excel·lència del còrrer ... Les torres venecianes s´inclinen al teu pas en senyal de reconeixement . El Palau Nacional com a teló de fons, es ara el castell imaginari dels nostres somnis d´infant convertit en residència dels Dèus que avui tributaran homenatge a aquests guerrers reencarnats en corredors de marató. Pugem lentament per la gran avinguda. Els pòrtics de l´arribada s´arrengleren als teus ulls. No saps ben bé quin es el definitiu. Tant se val !. Vols gaudir de tots ells, un darrere l´altre, assaborir-los com a veritables i particulars arcs de triomf. Còrrer a càmara lenta, que la recta no s´acabi mai. La música, les ovacions, l´speaker ... Les emocions escanyen la respiració. Un nus a la gola entorpeix l´entrada d´oxígen. Els ulls s´entelen. La ma s´aixeca assenyalant el cel i només retorna per aturar el crono. L´estora vermella: s´ha acabat !. Llavors, l´apoteosi. Abraçades amb els desconeguts que t´envolten. La complicitat de l´esforç, del dolor, del repte, ja ens ha convertit en companys per a sempre. Ells són dels teus i tú ets dels seus. Les suors es fonen i algunes llàgrimes regalimen plegades. I el temps ? Tant se val !. 42 quilòmetres i 195 metres… Una més !. »

Tot això m´ho explicava el meu amic - i jo - en el meu cabal, no ho acabava d´entendre. Esforç, dolor, disciplina, patiment ?. El meu amic es diu Albert, i es l´altre jo. Ell i els seus amics – tan sonats com ell – el diumenge 1 de març tornaran a còrrer la Marató de Barcelona. 42 quilòmetres i 195 metres ...
I perquè ?, pregunto jo
- La marató es una vivència apassionant que fa conviure alhora experiències particulars i col·lectives Un espai comú on convergeix la mística de retrobar-se a un mateix i l´èpica de la superació
I jo que hi torno: perquè ?
- Per que fer-ho, ajuda a sentir-te viu !“

per Albert Tubau

Mitja de Barcelona 1h 29' - 8 de febrer

2009-02-08T13:30:00.000-08:00

Les dues setmanes abans a aquesta havia estat lesionat i amb un "gripassu" del 15. Total: 0 kms.

El diumenge em vaig fotre la pallissa de 28 kms amb un resultat molt decebedor. Vaig decidir que o em posava les piles o no calia continuar aquests entrenaments per poder fer la marató amb 3h 16''...

Tal dit tal fet. He estat tota la setmana fotent-li canya i seguint el planning que l'Angel m'havia preparat ja fa varios mesos.

I ha donat resultat. Volia baixar dels 90 minuts i ho he aconseguit. A més, i el per a mi és més important, les sensacions han estat molt molt bones...comparant-les amb les que vaig tenir el diumenge passat després dels 28kms.

Corredors inscrits: 4551
Corredors arribats: 3879
Posició: 601
Percentatge: 15'47%
Temps : 1h 29 min 20 seg.
Ritme mig: 4' 15''
Parcials:
4'15-4'16-4'16-4'16-4'22-4'36-4'04-4'17-4'07-3'58
4'12-4'12-4'11-4'14-4'12-4'10-4'09-4'16-4'16-4'10-3'53

De bon matí, el fred ha estat present en la sortida d'aquesta edició de la Mitja Marató de BCN.
Ens hem trobat amb corredors de atletesvng, amb correcats i, faltant 1o minuts hem anat a la sortida el Sergi Calvinhu, el Luís, el Carlos i la Merche. Cadascú amb els seus objectius ens hem situat en el calaix respectiu i au!, a còrrer!

La sortida massiva mai no m'han agradat. Hi ha "corredors" que es pensen que es pot sortir a sac, fent slalom entre nosaltres i posant en perill la nostra integritat. Els primers kms han estat així. Anant en compte de no pendre mal. Baixant la Rambla, un corredor ha fet una maniobra que quasi en fa caure un altre i s'ha guanyat un broncasso col.lectiu....I Paral.lel amunt, quan m'he trovat el Xal.lo i dos companys de Vilanova, comentant com anava la cursa, un altre "descerebrao" es creua amb en Xal.lo, el fa caure, es fot un cop de cap al terra i el paio continua la cursa com si no haguès passat res. Cap disculpa. Ens aturem per ajudar-lo, rascades al colze dret i a l'espatlla, El cap amb un bon nyenyo. Mig marejat encara, ens diu que continuem, que està be. Un control de l'organització l'aten. La Creu Roja el cura. No pot continuar la cursa. No es veu en cor de seguir....MALEITS CORREDORS DE PACOTILLA QUE NO SABEN CÒRRER!!!!!

braç dret de l'amic Xal.lo....

Mica a mica, vaig consumint els 21 kms a un ritme que la setmana passada no havia pensat de poder mantenir-lo: entre 4:05 i 4:15....Em noto be. Em sento be. Bones sensacions. Al 18 el televisiu Xavi Bonastre m'adelanta com una moto (finalment entra 20 segons davant meu). Vaig fent i vaig avançant gent, començo a notar-me cansat però al 19, amb 1h 20min, penso que puc fer els 88 minuts. Apreto de valent. Els 2 darrers kms se'm fan eterns.....Al final entro amb el temps indicat més amunt. Repeteixo: bones sensacions tan per Gavà com per la Marató.

durant la cursa, baixant cap a l'Arc de Triomf, al passar pel km 10

en acabar, amb els companys de Vilanova

VIDEO DE LA SAHARA MARATÓ 2008

2009-02-05T13:59:00.000-08:00

Ara si, després de cents d'emails i trucades, us poso a la vostra disposició el video de la meva aventura al Sahara.
Està en dues parts per motius tècnics...
En total són 16 minuts que us ben asseguro no se us farà pesat.

SAHARA MARATO (part 1)

SAHARA MARATO (part 2)

Entrenament matiner 28kms - 1 de febrer de 2009

2009-02-02T12:54:00.000-08:00

A un mes exacte de la marató de BCN, en Xal.lo ens prepara la tirada llarga.

I a les 08:00 del matí, quan tot just apunta el dia, quan encara no estan posats els carrers, quasi 25 corredors i corredores ens apleguem al parking de l'hospital.

Destí: Calafell per la costa i tornada

Els de sempre.

Els màquines de sempre.

Des del punt de vista personal, i després de 2 setmanes 2 sense fer un miserable kilometre, m'apunto a la sortida però sense l'ànim de fer la tirada llarga. Se que el fet d'haver estat lesionat

(l'esquena m'ha fet la guitza després de la mitja de Sitges) i el fet que aquesta setmana he estat al llit amb un gripassu del 15 (febre i antibiotics)

em farà patir la tirada llarga.

Però com que estem en aquest món per patir, sortim de Vilanova direcció Cubelles pel camí vell, cap a la tèrmica, per Cunit cap al passeig de Segur de Calafell i, en arribar a l'entrada del passeig de Calafell giro cua (14kms exactes). La tornada, fins el km 20 se'm fa monotona. A partir del 20 se'm fa horrorosa. Em passa factura la inactivitat de les dues setmanes darreres. Sort que el LLuís Arias es queda amb mi i m'acompanya fins l'arribada, plovent.

Total: 28'3 kms

2h 33 min

Estat: lamentable

No feu el que he fet jo!

Aquesta setmana apretaré una mica el motor per poder anar a la mitja de Barcelona i fer quelcom potable.

PROJECCIO VIDEO SAHARA MARATO 2008

2009-01-22T13:13:00.000-08:00

Gimnàs Aqua, Vilanova 22 de gener de 2009

Gairebé mig centenar de persones. Ambientació excel.lent per part del Xus i del John . Inestimable col.laboració del Moha com a mestre-preparador del té. Situació perfecte per poder visionar el video de la Sahara Marató de l'edició passada i poder comentar-lo per aclarir qualsevol mena de dubte. No només sobre l'esdeveniment esportiu sino també fer sabedors al públic la situació actual de 250.ooo persones refugiades enmig del no-res. I per fer-los la vida una mica menys dura, explicar com els 500 kg de material esportiu, mèdic i alimentari van ser recollits l'any passat i portats personalment fins a bon destí, a Smara.

Aquest any 2009, sense la meva participació (no es pot tenir tot!), vull aportar el meu granet de sorra (del desert, com no) fent aquesta projecció i, amb la col.laboració de l'Aqua, recollir material higiènic (els típics sabonets d'hotel que es roben i queden "ad eternum" en un calaix del lavabo, xampús, gels), material esportiu (samarretes, xandalls) i material escolar (bolis i llibretes). Hi haurà un punt de recollida durant les dues properes setmanes i la 15ena Caravana Solidària pel Poble Saharauí ho transportarà fins aquell recó perdut del desert algerià.

Moltes cares conegudes, corredors dels atletesvng (en Búfal Voraç i l'Oscar), en Kiku (que vé expressament des de Sant Cugat amb una excel.lent marca a la seva primera marató a Donosti 3h 08min), insignes vilanovins i vilanovines, gent del meu curru, la fotògrafa de l'ACFID (espero les teves fotos per pujar-les en aquest article) i la seva germana (no recordo els noms, sorry!), usuaris del gimnàs que observen les imatges per la tele sense saber massa que s'està coent. Gràcies a tots per estar avui amb mi.

en un primer pla, en kiku, en xavi, més enrere, el josep i al fons, el bufal i l'oscar....atents a les meves paraules

moments de l'exposició...

en moha, preparant el te. qué bo que estava!

moment de la sortida de la sahara marató 20o8

el búfal (bona sort a Sevilla), jo mateix, l'oscar i el josep.....els atletesvng

Penjaré el video que vaig editar. Serà d'ajut per aquells que feu el cop de cap i us animeu a anar-hi. De veritat que s'ho val. No conec cap corredor que n'hagi tornat decebut i que no vulgui repetir l'experiència. Hi ha quelcom que et captiva i et fa tornar: deu ser l'hospitalitat d'aquells que ja fa 34 anys no tenen casa i tot per culpa d'una negligent Espanya que no va saber com solventar la situació de la darrera colònia al continent africà. Deu n'hi do!

web de la cursa: http://www.saharamarathon.org/

altres links sobre la meva participació el 2008:

http://carlesescofet.blogspot.com/2008/08/sahara-marato-2008.html

http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=18946

Podeu veure mes fotos de la cursa clicant aquí:
http://picasaweb.google.com/madeferro1/SaharaMaratN2008

diumenge 18, tirada cap a Casa Alta: 23 kms

2009-01-19T12:10:00.001-08:00

8:00, 4 graus, parking de l'hospital. quin fred!

15 bojos, 15 homeless o millor dit 15 apassionats de fer kilometres ens trobem aquest gèlid matí de gener.

En Xalo ens convoca a través del blog dels atletesvng i en som uns quants. Més tard se n'apunten més de corredors....

Ens esperem fins a les 8:10 i enfilem cap a Mas de l'Artís.

Ens anem trobant amb BTT's, amb imitadors de Marc Coma i, a mida que avança el matí, amb els sorollosos quads....Nosaltres som els únics que no malmetem l'entorn...

Del Mas, ens endinsem pel fondo de les oliveres (quin deu ser l'origen del nom???) fins la cruïlla d'on surt la pista encimentada cap a Casa Alta o altrement dit Pla de les Palmeres:

Un cop arribem a aquest mític punt,Casa Alta, ens fem la foto per l'ocasió:

i baixem per la pista que en duria al pantà. Però trenquem a l'esquerre per una altra pista que, 15 min més tard ens duu a la mateixa cruïlla d'abans. D'allà pujem cap al balcó i baixant per un corriol anem a parar per on vaig passar amb la Talaia fa uns anys. D'allà ja baixem cap al camí que baixa de les Mesquites i de pet, passant per la Figuera, cap el parking de l'hospital. Estiraments i cap a casa!!!!!!

2h 02min temps corrent

2h 20 min temps real (aturades, fotos, pixadetes...)

23 kms.

en breu penjaré el track i el google earth

PROJECCIÓ SAHARA MARATO 2008 - RECOLLIDA DE MATERIAL

2009-01-13T11:38:00.000-08:00

El proper dijous 22 de gener, a partir de les 19:30 al gimnàs Aqua de Vilanova i la Geltrú, us convido a degustar un te saharauí tot veient el reportatge de la cursa per terres africanes la passada edició de la "Sahara Marató 2008".

En aquest reportatge també podreu comprovar com els 500 kgs de aliments, material escolar, mèdic i esportiu que vaig rebre dels vilanovins i vilanovines van ser entregats a les autoritats dels campament d'Smara.

En acabar es farà una taula rodona sobre l'esdeveniment esportiu i sobre la causa solidària que em va portar a viure aquesta aventura en primera persona.

A més, des del mateix dia 22 i fins el 5 de febrer, es disposarà d'un punt de recollida de material esportiu i material higienic (pastilles de sabó, xampú...) en el propi gimnàs, que serà transportat als campaments amb la 15à Caravana d'Ajut Humanitari per al Poble Sahrauí gracies a la col.laboració de l'ACAPS-Vilanova i la Geltrú.

Animeu-vos a còrrer pel desert gaudint durant uns dies de la hospitalitat del poble saharauí.

No us ho perdeu!

Us hi espero!

(web Sahara Marató: http://www.saharamarathon.org/)

Mitja Marató Sitges - 11/gener/2009 - 1h 31'

2009-01-11T12:47:00.000-08:00

Sitges, primera mitja de l'any...

Primera mitja amb l'equipació nova del correcats.

Després d'una setmana passada per aigua i freda, el solet ens escalfa d'una manera tímida però benvinguda.

Un grapat de insignes corredors de la capital del Garraf i origen indiscutible del Xató ens dirigim a la veina localitat per fer els primers 21097m. de l'any: el Joan Escala, en Lluís Arias, en Toni, l'Albert Montané, el Josep del Telematic i el jove Guille. Un cop a Sitges ens trobem amb altres membres del flamant club Atletesvng.

També se'ns uneixen els barcelonins Sergi Calvinhu (dels Corredors.cat i en LLuís (que debuta a la distància) i els vilanovins casats amb sitgetanes Albert LLambrich i Toni Martí (pobres dimonis viure a sitges en aquestes condicions, je je je!!!!)

La sortida, a les 10:00. Fred. El primer km el correm d'una manera molt incòmoda donada per l'estretor del passeig i la quantitat de corredors, 2500 segons l'orgnització. Començo amb l'Albert per
fer 1h 30'. Però la quantitat de gent ens fa que ens perdem i ja en el km 4 vaig sol. Intento anar a 4'15'' però és difícil mantennir el ritme. Massa gent.

Vaig fent kms i vaig passat corredors ja que l'estrategia d'anar de menys a més és del tot encertada. Mentalment és el millor.

A la recta de la Mata m'acompanya un correcat de Manresa el nick del qual no entenc. Es aleshores quan avancem la barqueta de la 1h 35'. Veig que no vaig bé per fer 1h 30. Apretem i és a la corba de la Mata quan veig la barqueta de la sub 1h 30'. Es massa lluny però apretem. Ja de tornada cap a Sitges, i amb el manresà davant meu, aprofito la lleugera baixada per pujar el ritme a 4'/km. Passo per la rotonda en direcció la maleïda pujada pel davant de l'estació.... La gent anima. Fa fotos.

Després de l'estació, la baixada cap a la platja de Sant Sebastià, i una altra pujada cap a l'Ajuntament. Dèu n'hi do!. D'allà baixem cap el passeig i ja enfilem cap a sud, cap el km 19, passant pels carrers del Vinyet, i després, enfilar el passeig per fer els dos darrers kms. Es aquí on el correcats Koldo i LuisPF m'animen a baixar de l'1h 30min. Apreto el ritme. Sembla que podré fer-ho...

Però com el refrany diu "Miracles a Lourdes".

Encara que vaig a 4'/km entro amb 1h 31' 02''....

No puc baixar dels 90 minuts però tampoc és per dimitir. Continuo acumulant kms per la marató de BCN.

Ara a per la mitja de BCN.

Cavalls del Vent 2007

2008-11-12T15:26:00.000-08:00

Imatges de l'aventura a l'estiu del 2007.
En Sergi i l'Edi em van acompanyar en un sub 36hores que va
acabar en fiasco. La raó: haver sortit a les 00:00 de la nit sense
haver dormit!....La frase de la travessa: "No hi ha pebrots..."

XXIX MITJA MARATÓ EL ESPIRALL - 2 de novembre de 2008 - 1h 43min

2008-11-02T06:46:00.001-08:00

Vilafranca del Penedès

2 de novembre de 2008

Sota una pluja de mil dimonis iniciem aquesta primera participació en la mitja marató per terres del celler de Vilanova.

Amb l'amic d'aventures, en Sergi Calvinhu Garcia, ens disposem a còrrer els 21097 kms per poder baixar dels 1h 45 que havia fet a Vilanova. Ell es troba bé i animat després de la tri-triatló a BCN, després de l'entrenament a BCN...A mi em servirà per acumular kms per Sevilla 09.

Comencem la cursa justament quan, a les 10:00, descarrega un bon ram sobre el barri de l'Espirall. Els primers kms per la vila són sota una intensa pluja i els carrers s'omplen d'aigua rapidament. Hi ha força corredors i l'ambient és bo. Molts corredors dels Fondistes, és clar. Gent de Vilanova i uns quants representants dels correcats....

El km 5 ens porta a la carretera cap a Les Cabanyes, Vilobí i Guardiola de Font-rubí. El desnivell es nota i, encara sota la pluja anem a un ritme per sota de 5:00 que pot fer arribar per sota la 1h 45 al Sergi, cosa que seria un èxit total per a ell.

Anem fent, la pluja no para.....Arribem a Guardiola i fem el tomb. Es el km 13 i ja tornem cap a la meta, a l'Espirall. Fa baixada i aprofitem per recuperar aquell temps que hem perdut en les rampes del km 9 al 12. Passem per Les Cabanyes i ja veiem Vilafranca. Apretem ja que ens veiem per sota la 1h 45 min. El Sergi no s'ho creu.... Cal el darrer esforç per poder arribar a la meta. Animo al Calvinhu i entrem a l'Espirall i veiem la meta al capdevall del carrer. Espritem. Fem els darrers metres a 4:20....Si! Entrem amn 1h 43min!!!!! Felicitats Sergi....

Ara, a per baixar de 1h 40 min, no, Sergi?....

Ah, tornarem a Vilafranca l'any proper....M'ha agradat. Ben organitzada. La gent dels controls sempre animant. Molt bé. Totalment positiu.

Més info:

http://www.mitjaespirall.com/

Mitja de El Vendrell - 27 oct 2008 / 1h 33min

2008-10-26T12:14:00.000-07:00

Després d'una setmana de no fer res per motius professionals, vaig amb l'amic Albert Tubau cap a El Vendrell per fer la 24ena edició de la mitja marató.

Ell surt més endavant que jo (acaba fent 1h 22 min el mamó!) i jo m'espabilo per poder mantenir els 4min/kms... però d'on no n'hi no en raja....Es impossible fer-ho si no s'entrena......Començo be però ja al km7 la mitjana va pujant.....
Trobo al km2 en Jordi de BCN, que es prepara per la marató de Donosti. Em diu "tira,tira que et veig enorme..." Al km7 em passa d'una manera insultant....L'Aureli no ha vingut ja que avui li toca tirada llarga.

Resumint: 1h 33min en un recorregut molt trencador, molt rural (entre vinyes, oliveres i per camins i caminets..) i un bon ambient. El dia perfecte, ni fred ni calor...

Una més al currículum...
Ara a per Vilafranca...ah, aquesta setmana si que entrenaré.
Aviam que surt....

XXX Cursa de Vilanova - 19 oct 2008

2008-10-22T14:43:00.000-07:00

Ha estat l'edició XXX.
De feia mesos havia el repte d'arribar als 3000 corredors i corredores.
Per això ens hem apuntat tota la família: la Gina de 4 anys, la Laura de 8, la Meri i jo. La qüestió és arribar al màgic numero.

De bon matí, amb unes condicions òptimes per còrrer els 800 m. de cursa solidària tots junts i després els 6,7 kms de cursa "senior" anem cap a la plaça del mercat.

Un munt de gent s'hi aplega per poder fer el que tots volem: còrrer.
Ens trobem amb un munt d'amics:del cole de les nenes, de la feina, de vilanova....bon ambient.

Fem la de 800 m....quanta gent corrent! quin "ambientasso"! jo vaig amb la Gina i fem els 800 m. sense problemes. Ella no para de riure i arriba esbufegant a la meta. La Meri i la Laura arriben abans que nosaltres.

La "senior" comença tard. Massa gent per tan poca sortida...però no importa. Avui no val criticar...encara que a la línia de sortida la gent es posa nerviosa per la mica de descontrol que regna. Sortim en tromba, a sac,girem rambla avall fins el passeig, aleshores fins a Darró i pugem pel darrera de la via (per què ens farà passar l'organització pel lloc més lleig de Vilanova?). Ens enfilem cap el nord de la vila per girar pel carrer de l'aigua, plaça de les cols, carrer barcelona, baixant cap a la avinguda del garraf fins la rambla on girem amunt (veure foto) fins la gran penya per ja girar per francesc macià i enfilar els metres finals fins la meta....26 min 40 sec, el 33è de la classificació.

Be, una més al sac.
Fins la propera edició...ara...cal que l'organizació puleixi alguns detalls....

Mitja Reus - Centenari del Reus Deportiu - 12 oct 2008 - 1h 28 min

2008-10-22T14:25:00.000-07:00

Amb l'amic Albert Tubau decidim còrrer aquesta primera mitja per la capital del Baix Camp.
Es la primera dela temporada i, encara que el matí del diumenge amença pluja, ens dirigim cap al sud des de Vilanova amb la incògnita del comestarà organitzada i com serà el recorregut.

Arribem davant del Carrefour, on és la sortida, prou aviat. Recollim els pitralls i, amb més son que fred, ens "disfrassem" de corredors per poder començar a escalfar. Deu n'hi do de la gent que hi ha. Molts corredors de la provincia de Tarragona, gent dels Fondistes, algun correcat....Està bé per ser la primera.

Li pregunto a l'Albert que vol fer. Ell em contesta el que jo vulgui. Li dic que 1h 28min. No he fet res de velocitat des de l'hivern passat. Tot l'estiu he estat fent muntanya i no se com em pot respondre el cos.Ell vol rodar per fer encara més kms ja que farà la marató a Donosti.

Comencem sota un cel cada vegada més gris. Iniciem els primers kms a un ritme prou viu (4, 4:1o...). Sembla que la cosa s'aguanta...Però el recorregut ens du per carrers que semblen plans....Aguanto el ritme que l'Albert m'ha imposat...penso que estic fent una tonteria quan els primers kms estic al voltant de 4:00...i encara més penso de l'estupidesa que estic fent quan ens n'adonem que els kms estan mal indicats. Així m'ho indica el Garmin Forerunner 305 que llueixo. Passem els 10kms en 36 min. quina passada!. Impossible!!!! Comença a ploure, molt poc però plou. Anem passant kms i kms per zones de Reus que desconeixia. Anem per una carretera secundaria que no la sabria ubicar en el mapa....Girem i, per fi, enfilem cap a la meta passant pels darrers kms pels mateixos carrers del principi. Apretem el ritme quan sentim que la cursa arriba als seus darrers moments. L'arribada és un xic estranya....Fas un tomb de 180 graus amb el terre mullat que fa perillar el teu físic.....Entrem a meta amb 1h 28 min ì amb 750 metres de menys de cursa.... Gracies Albert!

Cansat, cardat, mullat....Nose si tornarem l'any proper. La climatologia no ha estat el que esperavem. L'organització ha tingut l'errada en el marcatge dels kms....Però cal donar-los un vot de confiança per futures edicions.

Ara a per la del Vendrell!!!!

Matagalls - Montserrat 2008: 14h 30 min

2008-09-22T14:03:00.001-07:00

Amb els companys (d'esquerre a dreta) Edi, Carles i Quim hem pogut fer el que ens haviem proposat: fer la MM sub 15h.

Per a tots ha estat la primera participació en aquesta prova. Anàvem una mica de pardals, encara que el recent Cavalls del Vent en 19h ens donava esperances d'èxit.

Amb l'ajut de la Neus, arribem a Collformic i podem sortir a les 17:52. Correm, adelantant moltíssima gent, pel Pla de la Calma,

i arribem a Aiguafreda molt frescos (1h 40min). La gent ens anima i passem de llarg ja que ens queda molt de camí. Volem fer el màxim de recorregut amb llum de dia. I es comença a fer fosc...

Continuem corrent quan es pot, es fa fosc i hem de posar-nos els frontals, avancem altres corredors i poc a poc la nit cau sobre nostre. I la boira també ens envolta. Quin pal! De nit i enboirat! No es veu res. Es clar que essent fosc no es pot veure massa, però la sensació d'estar corrent envoltat d'una pols engaxifosa és cansina. Jo em ratllo i decideixo deixar la cursa al km 45'5, a Sant LLorenç, on existeix possibilitat de transport públic. Però un cop arribem a aquesta població (6'5 hores mes tard de l'inici), prenc un brou bonissim en l'avituallament i decideixo continuar... Envio un sms al Josep Lluís i em diu que el més dur ja està fet. Que ara ja està....

Seguim corrent a les baixades i al pla. Caminem a les pujades. La boira continua. La foscor es fa eterna. El dolor comença a apareixer als genolls, a les ingles, als peus, als dits dels peus. Però la màgia d'aquesta cursa ens fa que sentim la proximitat de la muntanya de Montserrat, malgrat encara ens queden bastants kms.

Més endavant, al.lucinem a Matadepera amb les cases que envolten el 4rt punt d'avituallament, el dels donuts, al km 65.

I al darrer avituallament, m'he de posar un compeed al taló. No cal dir que el dit petit del peu esquerre ja està butllofat de fa kms. No eren les Nike que em van fer el mateix mal als Cavalls del Vent feia un mes, son els meus peus que després de 12 hores de canya pateixen i pateixen.I és aquí, a 12kms del final, quan la silueta de la muntanya més atractiva del mon se'ns apareix davant nostre. La nit toca el seu fi. I podem veure Montserrat cada cop més clar. Són les 7 del matí i iniciem l'ascens per un camí que cada cop es més difícil de pujar. Ens avancen altres participants corrent. Com ho poden fer? Nosaltres estem fets pols....No podem correr, ni trotar...Al.lucinem amb aquests supermans que després de 80 kms encara pujen corrent.

I 1h mes tard, aconseguim trepitjar la plaça del Monestir, l'emoció em fa plorar. Feia temps que no plorava. No recordo que la primera marató, al 2000 a BCN. Ah, i l'any passat en acabar la duatló de Núria....M'abraço amb l'Edi, que està també molt emocionat. I el Quim, malgrat l'he vist cascadet els darrers kms, es deixa fotografiar per la Neus i son pare amb una cara feliç i descansada com si acabès de fer un dels raids que tant li agrada a ell.. Tots estem contentíssims. 14h 30 min!!!!!!!!!!!!!!!

Estic content per haver acabat la prova en aquest temps en la nostra primera participació.
Personalment crec que és una de les proves més dures que mai no he fet. Còrrer 11 hores a les fosques, amb boira (i sort que no va ploure!) em fa decidir que no la faré mes. Massa sacrifici per acabar fet calderilla. Els Cavalls (97kms) en 19 hores matxaquen igual però al menys veus natura, arbres, sol, ocells....vida.

Fotos:
http://picasaweb.google.es/JoaquindelRio.VNG

Burriac Atac 2008

2008-09-07T14:46:00.001-07:00

Un altre cop en Sergi Garcia i jo hem pogut gaudir de la bona tasca dels amics de Vilassar de Mar. Quina cursa tan bonica!

Va ser el dissabte 6 de setembre, a 2/4 de deu, a la Plaça de l'Ajuntament de Vilassar. Uns 4oo corredors i corredores equipats amb el frontal necessari per il.luminar els 16 kms de recorregut. Sortida des del centre de la vila passant pel Turó de l'Infern, enfilant-se fins el sempre altiu castell de Burriac (401 metres d'alçada) i baixant cap a la meta, a la platja, arran de mar.

Amb 4 controls de pas, 4 punts d'avituallament i incomptables animadors durant tota la cursa fan que any rere any siguem molts els corredors patidors que ens agrada repetir.

La sortida des del carreronet al costat de la plaça de l'Ajuntament és impressionant. L'adrenalina està a flor de pell. Tots tenim ganes d'iniciar la cursa sabent que tenim per davant unes fortes rampes fins el punt culminant: el castell de Burriac. Veig en Quico Soler...quina màquina de paio. Veig els amics que hem estat entrenant durant l'estiu el dimecres a 2/4 de vuit del vespre a la piscina de Vilassar....Ens ha arribat l'hora. En Sergi i jo sortim tranquis. Gaudim de la gent que ens anima sense parar. L'experiencia a Belchite em fa frenar-me fins que trepitjo la pista de terra que és quan la foscor ens envolta. Cal engegar els frontals. Es comença a suar.... Les primeres rampes per pujar cap a la muntanya fan que, mirant enrere, es pugui veure una llarga serp de llum blanca . Fantàstic!. La pujada al Turó de l'Infern (primer control de xip), sempre en fila india donada la munió de corredors en aquuest tram de cursa, i després el tècnic corriol de baixada fan que tots els músculs de les cames treballin d'allò més. Tornem a enfilar muntanya amunt pel corriol de sota la línia elèctrica. Amunt, sense aturar-se. El control pel xip en el km 8 t'indica el començament del corriolet que et porta a la part més alta del recorregut. Una forta pujada tècnica amb un approach no menys tècnic a la base del castell. Es aleshores que has de grimpar per acabar de coronar els 400 metres d'alçada. Un altre control de xip i avall que fa baixada.... 30 minuts més tard l'arribada a meta és emocionant. Qui es pot imaginar correr la recta final pel damunt de la sorra, entre torxes, la Lluna allà dalt i una munt de gent animant-te????Doncs això es el que et trobes en aquesta cursa.

Totalment recomanable i totalment repetible.

Esperem poder gaudir-ne el proper estiu!!!!

Carles: 1h 48 min . classificat el 92è de la general/14è de veterans masculins
Sergi: 2h 12 min classificat el 267è de la
general/56è de veterans masculins

Cavalls del Vent (sub 24hores)

2008-08-24T14:05:00.000-07:00

18 agost 2008

En Quim i jo ens dirigim al Rebost, pujant al Coll de Pal, per fer nit i poder estar en les millors condicions per poder realitzar els CV en menys de 24hores i en direccio anti-horaria.

Les meves darreres experiencies (32h al 2003, 21h 57 al 2004, i sobretot els 2 fiascos al 2006 i 2007) em fan tenir molt de respecte a la travessa que tant i tant m'agrada.

Em tranquilitza comptar amb la companyia del Quim, un màquina vilanoví, gran raider experimentat i amb energia contínua desbordant-se allà on estigui.

Es el 18 d'agost, a les 06:00, quan iniciem la travessa amb un ritme ferotge. El dia ens acompanya. De bon matí no fa un excessiu fred ni massa calor a les hores en que podriem estar a la platja per contes del Cadí-Moixeró (és el nostre pensament durant la travessa..). Anem passant pel refugis sense trobar massa "trànsit" de Cavallers del Vent. Es pot dir que fem els 97 kms sub 24 sols. Això si, moltes families i parelles que ho fan en modalitat travessa. Molt més llestos que nosaltres!!!!

Els temps de pas són:

1.- Rebost------------------------06:00----(00h:00min)
2.- Niu de l'Aliga----------------- 07:30-----(01h:30min)
3.- Serrat de les Esposes--------- 10:15-----(04h:15min)
4.- Cortals de l'Ingla--------------11:10-----(05h:10min)
5.- Prats d'Aguiló-----------------14:15-----(08h:15min)
6.- Estasen----------------------- 17:10-----(11h:10min)
7.- Gresolet-----------------------18:10-----(12h:10min)
8.- Sant Jordi--------------------- 22:00----(16h:00min)
9.- Rebost----------------------- 01:45-----(19h:45min)

Aqui podeu veure la tarja de pas amb els
segells de cada refugi.....

Cal destacar que des del coll de la Bena fins al final, la col.laboració del Quim i els seus constants ànims em van ser crucials ja que l'aparició d'una bullofa en el dit petit del peu esquerre em va anar fent la guitza....sort de la seva farmaciola que em va "salvar la vida". Gracies Quim!

Cal destacar també la pallissa física que ens vam fotre i la pallissa moral que ens va donar el trajecte des dels Empedrats fins al Sant Jordi i des d'aquí al Rebost. La nit, el cansament, la bullofa, els peus fet calderilla.....quina tortura. Però avui, quasi a una setmana de distància, els anims tornen a estar en el més amunt per fer la propera aventurilla.....la MM 2008!

belchite desértica extrema 2008

2008-08-03T07:34:00.000-07:00

Quina calor!

Belchite, ZGZ, dissabte 5 i diumenge 6 de juliol de 2008.

Amb l'amic Sergi enfilem des de Llavaneres rumb a terres manyes per poder gaudir (o serà patir?) les dues etapes de la Belchite Desértica Extrema 2008. Una primera etapa de 9 kms amb sortida i arribada a Valmadrid el dissabte tarda i una segona etapa de 18 kms des de La Puebla de Albortón a Belchite pel diumenge matí.

Després de dinar al restauranr al costat de la casa del pintor Goya, anem a Valmadrid on podem retirar el pitrall i preparar-nos per la primera etapa. Fa sol. Fa calor. Els corredors d'arreu arriben a Valmadrid i fem els primers amics: els d'Albacete, els de Madrid, els d'Alcanyís, en Mario...i dos catalans que arriben amb el pito al cul 5 minuts abans de començar la cursa.

A les 16:30 comença la cursa al voltant de la població....9 kms de trenca-cames que amb els 32 graus de temperatura i el sol apretant de valent es fan inacabables. Jo surto a tope (gran error!!!) i deixo el Sergi a la seva sort....Pujada, baixada, sol, pujada, baixada, calor. L'arribada ésal capdemunt del poble, a la plaça de la esglèsia. Quin patiment!. Sort que el banyet a la piscina recompensa l'esforç fet durant el 49 minuts de cursa. I quina sorpresa que aquells catalanets que arribaven tard a la cursa son l'Aureli i el Jordi Granell, el que m'havia aconsellat tota la historia de la Sahara Marató sense haver-nos vist mai les cares. Ens coneixiem de xurro a la piscina d'un calurós poble a l'Aragó!!!.

L'endemà, i des de La Puebla de Albortón, a les 10:00, tenim 4 kms per les muntanyes que l'envolten i 14 kms més enfilant la pista que l'uneix amb Belchite. Total 18 kms.

Sortim junts amb el Sergi i, xino-xano, correm amb la mirada posada en el campanar de Belchite que treu el nas timidament allà al fons. Els avituallaments són milt correctes:aigua fresqueta que ajuda a mantenir-te hidratat. Un pagès ens rega amb la seva manega d'aigua i ho rebem amb els braços oberts. Els 2 kms finals, abans d'entrar al poble, en suau pujada, es fan durs per l'amic Sergi. Però al final entrem a la meta cansats, però feliços. 1h 45'.

A l'entrega de premis, amb l'Aureli, la guapa corredora guanyadora de Vitòria , el seu entrenador, el Jordi Granell, jo i en Sergi Garcia.
El bon ambient ens farà repetir l'edició propera!!!!!!

sahara marató 2008

2008-08-03T07:25:00.001-07:00

...finals de febrer 2008

Ja està.
Ja la he corregut.
Una experiencia única...

El dilluns 25 de febrer es va celebrar la VIII edició de la Saharamarató als campaments de refugiats sahrauís prop de Tindouf (Algeria).

L’experiència viscuda en primera persona als campaments ha sobrepassat tot el que podia esperar. Un poble amb una dignitat com pocs i una hospitalitat infinita fan que
els moments viscuts durant aquesta darrera setmana siguin recordats amb un especial sentiment. Conviure amb una família sahrauí que t’obre les portes de bat a bat de casa seva, que t’ofereix el millor que te, que menges del seu menjar, que et cobreix a regals i, sobretot, que et fan partícip de la seva vida familiar (que és el més important per ells). Potser no és la família tipus a la que estem acostumats, aquestes famílies són molt extenses. Pares, mares, filles i fills, germans, avis, oncles, cosins, altres familiars, veíns i amics. Tots es sumen a la festa de tenir-te acollit a casa seva, a la seva haima...

El temps no compta, ells diuen que tu tens el rellotge però que ells tenen el temps. Les tertúlies al voltant de la cerimònia del té saps quan comencen però mai quan acabaran. Fora estrés, fora horaris, fora tecnologia, és l’espai de la convivència humana sense estúpides interrupcions en forma de mòbil, televisió, ràdio... només conversa, comunicació, punts de vista i respecte entre cultures diferents.

No només el repte esportiu de córrer aquesta mítica cursa pel desert sinó el repte solidari d’entregar personalment 450 kgs de material esportiu, aliments, medicines. Material donat pels vilanovins i vilanovines i per diverses empreses locals i amb la col·laboració de l’Ajuntament i amb l’ACAPS Garraf. Gràcies Gent de Vilanova!

La cursa que se celebrà entre el campament de refugiats de l’Aioun i el d’Smara, passant per Ausert, és d’una duresa increïble. 42 kms creuant un oblidat recó del desert del Sàhara trepitjant terra, sorra, pedres, dunes, turons….Un oblidat recó del desert on aquest poble va ser condemnat a viure-hi quan els espanyols els van deixar de la ma de Deu per allà el 1975, quan la dictadura veia el seu fi i la pressió internacional sobre la darrera colònia a Àfrica es feia cada cop més present. Aleshores Marroc i Mauritània va ocupar el Sàhara Occidental... I 32 anys després continuen “vivint” en unes condicions severes, dures, inhumanes...

El fred, el vent, el sol són els únics acompanyants durant la cursa i contra qui has d’estar lluitant constantment. La sortida és un dels moments més emocionats. Centenars de dones, nens i nenes es situen a banda i banda de la sortida animant, cridant, portant senyeres d’un país que no poden trepitjar. Són les nou del matí, el vent bufa, fa fred, el sol comença a sortir tímidament i tots estem molts nerviosos. L’aventura comença. La primera mitja marató és sobre un terreny planer i dur que et permet portar un ritme viu. Però aquest s’atura a partir d’Ausert, on es passa pel km 21 i per entremig de desenes i desenes de cridaners sahrauís animant-te. Quin moment més emocionant també! El comparo amb aquelles imatges del Tour de França on els ciclistes quasi be no tenen espai per passar ja que la gent s’acosta a animar els esportistes. A partir d’aquest punt el terreny esdevé irregular, amb molta sorra que impedeix portar un ritme constant. El vent desapareix. La calor es fa el teu company inseparable des del km 30 i el cansament acumulat durant els kms anteriors comença a fer-se palès. El pas pel 35 permet ja veure a l’horitzó Smara, el campament on hi ha la meta.

El 40 és als afores i ja pots veure les banderes de la gent a l’arribada. L’arribada és l’èxtasi. Ho he aconseguit! No importa el lloc, no importa el temps...Em satisfà molt més saber que la presencia dels quasi 600 corredors i acompanyants han pogut fer oblidar per uns dies la quotidianitat a que nosaltres, fa ja més de 30 anys, vam condemnar aquesta gent a malviure en un racó del desert on la vida és quasi impossible.

Visca el Sàhara lliure!

Podeu veure mes fotos clicant aquí:

http://picasaweb.google.com/madeferro1/SaharaMaratN2008