diumenge, 20 de setembre del 2009

beuda-mare de deu del mont-lladó (alt empordà) 21 setembre - 16,7 kms; 2h 43min


Una vegada més pujo a la mare de Deu del Mont. http://www.marededeudelmont.com/

No se que te aquesta muntanya però em te encissat i cada cop que estic a casa del meu cunyaoooo a Lledó hi vaig.



Aquest finde hem anat a la petita població empordanesa entre Figueres i Besalú. S'hi ha fet la Fira del Formatge, la 14ena edició (http://www.firadelformatge.com/). Aconsellable!

Doncs si, el diumenge, a les 10:00 tiro muntanya amunt des de Beuda, des de la pista que puja a la mare de Deu (1126m.). Decideixo agafar la pista que puja per El Castellot, unes ruines d'un antic castell anomenat també el Castell dels Moros, de l'any 1000. Estan sobre un roc dominant la zona.


Des d'aquí dalt, 17 minuts després de començar la ruta, i ja a totalment a l'aventura doncs intueixo el corriol que puja cap el cim, comença el xou.
La vista cap el cim és boníssima. Allà dalt, l'ermita es veu....No falta res, no!
El xou és que el corriol es perd més amunt a causa de les ventades i del poc trànsit per aquests paratges. La vegetació espessa, les pedres caigudes, els arbres creuats en el supossat camí....en fi, una epopeia clàssica. Això em fa arrossegar-me pes sota de la vegetació, dels esbarzers, per poder anar guanyant alçada i assolir cim el més aviat possible.
I aixi és, 1h 24 min després, em faig la foto al costat del Cintu Verdaguer, al cim, davant la porta de l'ermita.
I que fa en Verdaguer aquí dalt, direu vosaltres? Doncs, resulta que l’estiu del 1884 en Jacint Verdaguer va fer una estada d’un mes i mig al Santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó, i tranquil·litat per a escriure. Au, ja ho sabeu!


Un cop feta la foto de rigor, cal retornar a Lledó.

Tot avall.........dels 1126 m. als 186m....... Una ruta de baixada molt tècnica donada les condicions del paratge: relliscoses roques pel corriol ja que ha plogut tota la nit.

I au, 2h 43min arribo a la plaça del poble, a plena fira del formatge.

Us ho ben asseguro, la ruta ben divertida.

De ben segur la tornaré a repetir la propera vegada que pugui gaudir d'aquesta bella comarca del nord de Catalunya.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Pedraforca: amb molt bona companyia - 11 setembre 2009


Com ja és costum cada any passem el pont de l'11 de setembre a Saldes, a sota el Pedraforca, la màgica muntanya del Berguedà.

Ja portem 5 o 6 anys i no ens en cansem. De fa 3 anys estem al Roget, un excel.lent refugi de muntanya magnificament governat pel Jordi qui ens acull any rere any.

Aquest any tocava l'ascenció al Pedra però amb la Laura (ma filla) i el Jordi, el Marcel i l'Emma, ambdues de 9 anys i ell d'11.

Aquí les teniu quan ja estàvem a punt de fer cim, després de quasi 4 hores de pujar (pel Verdet).Quin parell de màquines! Com grimpàven! N'estic ben orgullòs!


La foto de rigor al cim del Pedraforca. Ple de muntanyecs que en un dia tan assenyalat volien celebrar-lo al capdemunt del Berguedà.

A l'enforcadura , contents per haver fer cim, abans de "patir" la tartera.....quina munió de gent baixant-la! Semblava la cua del metro!
La Laura, a terra rient, riu del marcel, amb la seva peculiar manera de baixar la tartera. Ell diu que no s'han de clavar els talons.....Ai, Marcelillu!
Tots fruint de la tartera.....com van riure i caure la canalla!

Després de quasi 6 hores així van quedar les cames dels nostres aventurers.

Ah, m'oblidava, l'endemà vam pujat tots (les mares i la Gina també) al refugi d'Ensija on només una pedregada no ens va permetre fer el Gallina Pelada. Quines famílies més canyeres!

Fins l'any vinent!

dilluns, 7 de setembre del 2009

Burriac Atac 2009 (Vilassar de Mar) - 17 kms 2h 13min


Un any més, i van tres, tinc el plaer de fer aquesta curiosa cursa nocturna per terres del Maresme, a Vilassar.



Excel.lent organització dels amics del CE Vilassar que any rere any preparen aquest esdeveniment esportiu que tants adeptes va agafant.







Amb en Sergi Calvinhu, el meu col.lega inseparable de curses i aventurilles (recordes Arnes? Recordes CV?...)i sense haver fet cap entrenament adient per aquests 17 kms, ens plantem a quarts de nou del vespre a la plaça de la!vila de Vilassar. Quina ma de corredors i corredores! Quasi no hi cabem!


A dos quarts de deu surten les noies.


Un quart d'hora més tard, els mascles...amb alguna noia inflitrada entre tants mascles....


La sortida és formidable. El públic, cada any més nombrós, se situa a banda i banda de l'estret carreró que s'enfila cap a la zona de les piscines. D'allà, girant a l'esquerre, ja deixem l'asfalt per trepitjar terra/ciment entre els hivernacles de la zona. Qaun creuem el CTenis Cabrera la cosa comença a pujar. Anem agafant alçada en pocs metres. Pel darrera del restaurant Santa Marta ens dirigim cap el Turó de l'Infern per enfilar-nos-hi i passar control de tall amb 41min. Després tenim el primer avituallament (tots molt complerts amb líquid i sòlid). Es aquí on perdo el company Sergi i tiro endavant sol. S'ha de baixar per una trialera molt tècnica (com totes les que passarem) per enfnilar-nos més tard per un corriol sota la línia electrica que puja al castell. D'aaquí, cansat, suat, fet caldo, ens fan passar per altres corriolets fins el km 8 on hi ha el següent pas de tall. encara hem de pujar més amunt per un corriolet mal parit. Les cames ja pateixen de fa estona. Els ulls, acostumats al llum blanc del frontal, també. Es el km 10'6 que fem cim al castell de Burriac. Un altre punt tall i avituallament. Ara, i fins el 17 tot és baixada. Però atenció amb la pista que baixa del castell.....Es molt punyetera....Ens fan entrar un altre cop al bosc per arriar-nos muntanya avall fins prendre un corriol que ens encara al castell. Tinc l'esma d'aixecar la vista i veig un regitzell de punts lluminosos baixant la muntanya on jo havia estat feia un quart d'hora. Però no val a badar. Cal posar els 5 sentits en la cursa. Ja he vist més d'una aterrissada de corredors i no vull ser un altre de la llista....Baixo, baixo, estic sol. completament sol. L'organització marca el camí amb aquests bastonets fluorescents que no et permeten perdre't. Mes avall, i ja corrent pel damunt d'asfalt, passo per l'església de Cabrera: un altre punt d'avituallament i molta gent animant. Tiro avall, queden només 3 kms i vull arribar a la meta, en plena platja. Així és, mica a mica, amb els genolls adolorits pels quasi 17 kms de cursa arribo a la sorra de la platja de Vilassar. Allà, per acabar d'arreglar-ho, tenim uns 500 m. sobre la sorra fins poder creuar l'arc d'arribada.


Si senyor! 2h 13min!



I de recompensa un bon entrepà de butifarra que ens va entrar d'allò més bé


Felicitats CE Vilassar!


L'any proper m'hi tornareu a veure!!!!!